L¡¯¨²ltim samurai (conte preelectoral)

Som als proleg¨°mens de la batalla final. L¡¯ex¨¨rcit de samurais de Katsumoto s¡¯arrenglera en una vall davant les tropes imperials nipones, comandades pel fosc Matsue Omura, amb el suport t¨¤ctic del coronel nordameric¨¤ Bagley. Un escamot colorista, ind¨°mit i preindustrial enfrontat a una mil¨ªcia sense ¨¤nima per¨° finalment entrenada i armada per a ser vencedora.

Omura i Bagley ordenen l¡¯avan? de la primera onada. Una perfecta m¨¤quina de matar que venera un emperador dubitatiu a qui han conven?ut que els samurais han de ser destru?ts. Al capdavant d¡¯aquests, Katsumoto compta amb la fidelitat numantina del capit¨¤ Nathan Algren (Tom Cruise). Algren havia arribat al Jap¨®, contractat per Bagley, per ensinistrar els espantadissos soldats imperials. Fet presoner per Katsumoto, acabar¨¤ capgirant les seues lleialtats, i enfrontant-se als antics soldats que ara ja s¨®n un ex¨¨rcit temible.

Al calor de les primeres escaramusses, l¡¯enginy dels samurais ¨Carcs i fletxes contra fusells i canons- els fa aturar la primera onada imperial. ?s llavors quan el cronel Bagley, antic comandant d¡¯Algren, mastega una frase fat¨ªdica: ¡°Aquest cabr¨® creu que pot guanyar!¡±.

I b¨¦, u s¡¯imagina Pedro S¨¢nchez, en l¡¯actual conjuntura, amb les enquestes en contra, amb una part important de l¡¯electorat de l¡¯esquerra que ja s¡¯ha abstingut en les municipals i les auton¨°miques i ha deixat pas a l¡¯imperi PP-Vox, preparant-se per a l¡¯¨²ltima batalla. I creient absolutament en la vict¨°ria final.

Al capdavall, S¨¢nchez ha demostrat que pot usar els seus arcs i les seues fletxes contra la flamant artilleria dretana. En les ¨²ltimes setmanes hem assistit a un espectacle in¨¨dit en la pol¨ªtica espanyola. El president del Govern ha fet incursions en els nius m¨¦s ben armats dels seus oponents. Aquests oponents ¨Cformidables i enfervorits- no eren ni els balbucejos de Feijo¨® ni la pandereta rovellada d¡¯Abascal. Els aut¨¨ntics enemics del progressisme a la Moncloa eren Carlos Alsina, Ana Rosa Quintana o Susanna Griso, entre molts altres.

Durant anys i panys, els poderosos terminals medi¨¤tics madrilenys han creat el mite del ¡°sanchisme¡±. Mentre fora de Madrid la gent s¡¯afanyava a sobreviure en el dia a dia, a la capital una formidable confabulaci¨® preparava la derrota de la coalici¨® progressista sense moure¡¯s de la sala d¡¯estar. Aix¨° en r¨¤dio i televisi¨®. Per¨° hi havia tamb¨¦ la premsa. Lector diari de El Mundo ¨Cl¡¯¨²nica droga dura que el meu metge em permet-, personalment he assistit estupefacte a un peri¨°dic que, tots els dies sense excepci¨® i en quasi totes les seues seccions, disparava titulars de jutjat de gu¨¤rdia contra Pedro S¨¢nchez, retorcent fins a l¡¯infinit no ja la deontologia sin¨® la credulitat de qualsevol lector que no fora un fan¨¤tic.

L¡¯antisanchisme, ¨°bviament, nom¨¦s ha creat fan¨¤tics. I la cosa tindria la seua gr¨¤cia de no ser perqu¨¨ estem parlant del diari que, l¡¯endem¨¤ de la Gran Mentida de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar (intentant fer creure que l¡¯atemptat jihadista de l¡¯11 de mar? del 2004 a Madrid va ser obra d¡¯ETA), es va dedicar en cos i ¨¤nima a ¡°demostrar¡± que la mentida era veritat. Sempre li deurem a Pedro J. Ram¨ªrez, entre altres exuper¨¤ncies, aquesta formidable lli?¨® de no-periodisme, l¡¯aut¨¨ntic naixement de la fake new massiva a l¡¯estat espanyol.

No s¨¦ si algun dia tot a?¨°, incloent la ruta desesperada de S¨¢nchez entre dos eleccions, s¡¯estudiar¨¤ en les facultats del ram. El que s¨ª que ja s¡¯hi sap ¨¦s all¨° que els psic¨°legs anomenen ¡°biaix de negativitat¡±: els lectors, oients i espectadors s¨®n m¨¦s receptius a les males not¨ªcies que a les bones. Per aix¨° a S¨¢nchez (i a Yolanda D¨ªaz), almenys de moment, no els han servit de res les grans xifres macroecon¨°miques, la baixada de l¡¯atur, els ERTOS de la pand¨¨mia, la pujada de les pensions i el salari m¨ªnim, la reforma laboral i un llarg etc¨¨tera. Per aix¨° Ximo Puig, amb un excel¡¤lent full de serveis, ha perdut la Generalitat i amb ell un esplet de grans alcaldes i alcaldesses han sigut expulsats a pesar de la seua bona gesti¨®. Que ¨¦s tot aix¨° contra les not¨ªcies falses i el ¡°Que te vote Txapote¡±?

Al final de L¡¯¨²ltim samurai, l¡¯ex¨¨rcit de samurais ¨¦s derrotat. Katsumoto es fa l¡¯hara-kiri ritual per¨° Nathan Algren, greument ferit, sobreviu i ¨¦s rebut per l¡¯emperador. Algren li lliura l¡¯espasa de Katsumoto i acaba convencent-lo, contra les maniobres d¡¯Omura, que el tractat que li volen fer firmar amb els Estats Units no va en favor del Jap¨®. Coixim-coixam, l¡¯antic capit¨¤ del Set¨¦ de Cavalleria retorna al poblat de Katsumoto a retrobar-se amb Taka, la seua germana, de qui s¡¯ha enamorat. Perdent, ha guanyat. Ell ¨¦s ara l¡¯¨²ltim samurai. I conte contat, ja s¡¯ha acabat.