Aleksi¨¦vitx, llum a la foscor

Svetlana Aleksi¨¦vitx es disculpa per la indument¨¤ria: est¨¤ refredada i no vol arriscar-se a empitjorar. Ha irromput amb una dessuadora marr¨®, la caputxa posada, i una jaqueta de cuir vermella incongruent amb la seva imatge habitual de babuixka sovi¨¨tica. L¡¯acte clausura la primera jornada de la Biennal de Pensament 2022 i comen?a amb retard. Ha calgut tra?a per encabir els assistents a la pla?a Joan Coromines; la cua per escoltar la Nobel bielorussa s¡¯estenia fins m¨¦s enll¨¤ del CCCB. ?s la segona mostra d¡¯afecte que rep a la ciutat, on fa menys de 24 hores el president de la Generalitat li entregava el XXXIV Premi Internacional de Catalunya, dotat amb 80.000 euros.

A l¡¯escenari la flanquegen dos vells amics: la periodista cultural Silvia Fehrmann i el traductor Jorge Ferrer. Amb tot, fa pinta de trobar-se mentalment lluny, com a m¨ªnim uns quants pa?sos cap a l¡¯Est. Aleksi¨¦vitx t¨¦ 74 anys i en fa dos que viu exiliada a Berl¨ªn, on va fugir assetjada pel r¨¨gim de Lukaixenko. Quan parla s¡¯inclina cap endavant i sost¨¦ l¡¯aparell de traducci¨® simult¨¤nia com si fos un micr¨°fon. T¨¦ un missatge al cap i el transmet en peroracions llargues i greus, condicionades m¨ªnimament per les preguntes dels interlocutors. Fa pensar en els mon¨°legs dels seus llibres, els de supervivents de Txern¨°bil i mestresses de casa i mares de soldats morts; gent comuna que relata les pitjors atrocitats amb un llenguatge cru i emotiu. L¡¯atrocitat d¡¯avui ¨¦s la invasi¨® russa d¡¯Ucra?na. ¡°Nom¨¦s cal mirar les cares dels soldats ucra?nesos morts¡±, enceta. ¡°S¨®n cares joves i boniques. Les seves mares saben que han mort per defensar la terra¡±.

Les mares russes, en canvi, no entenen per qu¨¨ han de sacrificar els seus fills; heus aqu¨ª l¡¯absurd central de la guerra.

El missatge d¡¯Aleksi¨¦vitx s¡¯apropa m¨¦s a una inquietud que a una afirmaci¨®. ?s la mateixa inquietud que ja dibuixava al pr¨°leg de Temps de segona m¨¤. La fi de l¡¯home roig (Raig Verd, 2016), el recull de testimonis postsovi¨¨tics on explorava la transici¨® del comunisme al turbocapitalisme fallit. ¡°Ens semblava que la llibertat era molt senzilla¡±, va escriure aleshores, rememorant l¡¯euf¨°ria dels noranta; ¡°vam ser molt ingenus¡±, repeteix ara a Barcelona, on lamenta que la ingenu?tat hagi culminat en el gir feixista (sic) de Putin i en set pa?sos de l¡¯antiga URSS embrancats en conflictes simultanis.

Les mares russes, en canvi, no entenen per qu¨¨ han de sacrificar els seus fills. Heus aqu¨ª l¡¯absurd central de la guerra

¡°Qu¨¨ hem de fer? De qui ¨¦s culpa?¡±: les ¡°eternes preguntes sovi¨¨tiques¡± es repeteixen a les cuines de K¨ªiv i a Moscou. Es repeteixen a la cuina berlinesa d¡¯Aleksi¨¦vitx, que no obstant el fatalisme exorta a la responsabilitat personal. ¡°Cadasc¨² s¡¯ha de preguntar qu¨¨ pot fer per la llum en aquest temps en qu¨¨ la foscor ens travessa¡±, conclou solemnement mentre el primer vespre fred d¡¯octubre cau sobre l¡¯audi¨¨ncia. Occident, diu, ha de donar suport a Ucra?na i deixar de menystenir Putin. Ella escriur¨¤ un altre llibre, un que documenti la trag¨¨dia ucra?nesa a la seva manera habitual. Queden lluny els dies en qu¨¨ viatjava pels territoris postsovi¨¨tics recopilant testimonis per a un llibre sobre l¡¯amor. Tots els apunts d¡¯aquell projecte m¨ªtic van quedar abandonats al seu apartament a Minsk. N¡¯ha trascendit nom¨¦s el documental Lyubov, del suec Staffan Jul¨¦n, que va filmar algunes entrevistes i ens permet observar en acci¨® l¡¯Aleksi¨¦vitx que obre les ¨¤nimes dels seus interlocutors com un cisell travessant una nou. ?s l¡¯Aleksi¨¦vitx que ens fa desitjar parlar rus per segrestar-la durant hores quan baixi de l¡¯escenari, fins que ens confirmi amb veu greu de babuixka encaputxada que en el fons del nostre dolor tamb¨¦ hi ha una mena de llum. La que, fins i tot explicant la guerra, no pot evitar meravellar-se cont¨ªnuament de fins a quin punt ¨¦s apassionant una vida humana ordin¨¤ria.