¡®Joc de cartes¡¯ i l¡¯¨¨xit de la mala maror

La temporada passada, el Joc de cartes del que m¨¦s se¡¯n va parlar va ser un cap¨ªtol on sortia un restaurant amb la cuina brut¨ªssima i que feia uns arrossos immenjables. Els seus titulars, flairant-se la darrera humiliaci¨®, no es van presentar a l¡¯aquelarre final on els quatre concursants expliquen les puntuacions que han donat als altres i on m¨¦s d¡¯un no s¡¯estalvia conductes can¨ªbals, castigant en la puntuaci¨® sobre el col¡¤legues perqu¨¨ pensen que ¨¦s la millor manera d¡¯aconseguir una bona posici¨®. Hi ha qui puntua segons les conviccions, honestament i qui aplica t¨¤ctiques lletges. Per tot aix¨°, el veredicte final sobre qui ¨¦s el millor xef no t¨¦ cr¨¨dit i ¨¦s l¡¯espectador qui ha de fer-se una opini¨®, sobre el que li deixen veure i pel tarann¨¤ dels cuiners, sense poder tastar el plataram.

Als anuncis d¡¯aquesta nova temporada es parlava de novetats en la mec¨¤nica. Al marge que, afortunadament, ja no es fa la rid¨ªcula, i obligat¨°ria, recomanaci¨® d¡¯un vi catal¨¤ del que no es podia dir la marca...la novetat m¨¦s cridanera ¨¦s que Marc Ribas, el conductor i jurat extra, tria el millor plat de tots els que s¡¯han menjat en aquell programa. Per¨°, si hem de fer cas a aquest primer cap¨ªtol de la temporada, hi ha dues altres novetats no expl¨ªcites. Una ¨¦s que Ribas, que amaga la seva puntuaci¨® fins al final del programa, va manifestar durant els tiberis la seva opini¨® sobre determinats plats que eren a la taula. Una opini¨® que abans es reservava i que ¨¦s clarament condicionant, per b¨¦ o per mal. En aquest debut va fer un comentari corrosiu d¡¯un plat i, per contra, es va aixecar de taula i va anar a la cuina del restaurant concursant per felicitar el braser que havia preparat els peus de porc.

Per¨° el que fa m¨¦s sospit¨®s el programa ¨¦s que li agrada, sense demostrar-ho, la mala maror entre els concursants. En aquest debut, on s¡¯havia de triar el millor xef jove del Vall¨¨s, van admetre un noi que era el relacions p¨²bliques i responsable de casaments del restaurant concursant. Va mostrar una notable ignor¨¤ncia sobre cuina. No sabia, per exemple, els ingredients de l¡¯ajoblanco. No era cuiner. Aqu¨ª hi ha dues hip¨°tesis: o la producci¨® del programa va badar a l¡¯hora de documentar-se sobre els concursants -una altra competidora resulta que solament era responsable de les postres- o quan van fer el c¨¤sting ja els va semblar b¨¦ la pulsi¨® criticaire, que irrita a la resta, del personatge. Ignorava Ribas aquesta circumst¨¤ncia? Al final del programa li va dir clarament: ¡°tu no ets cuiner¡±.

Joc de cartes ¨¦s un concurs perqu¨¨ l¡¯espectador tafanegi quatre restaurants. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s un reality on diverteix veure quina mena de concursants hi participen i fer-se¡¯n una idea veient-los mentre inspeccionen els locals dels altres i tasten els seus plats. Hi ha qui, busca-raons, burxa en qualsevol defecte ali¨¨ per millorar la seva posici¨®. Hi ha qui no fa c¨¤lculs t¨¤ctics i exposa honestament les bones i males -endolcides- opinions sobre el que veu i tasta. Hi ha qui ¨¦s capa? de posar un nou a la cuina d¡¯un competidor i qui escatima injustament les notes...

El programa, no se li pot negar, ¨¦s un ¨¨xit i Marc Ribas, espl¨¨ndid a Cuines, el porta mostrant una cre?ble convicci¨® sobre tot el sarau. ?s un bon conductor de la cosa.