Marta Vergony¨®s: ¡°La Bonne ¨¦s l¡¯habitaci¨® pr¨°pia on la difer¨¨ncia de ser dona al m¨®n ¨¦s possible¡±

La Bonne est¨¤ d¡¯aniversari. El Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison celebra 20 anys convertit en un viver de projectes culturals feministes a Barcelona i en una llar per a creadores. Fa 100 anys que a l¡¯edifici del carrer Sant Pere m¨¦s Baix s¡¯hi van instal¡¤lar la Biblioteca Popular de la Dona i l¡¯Institut de Cultura, dos centres indispensables per a l¡¯emancipaci¨® de centenars de barcelonines a trav¨¦s de la cultura que va impulsar Francesca Bonnemaison, nascuda fa 150 anys. La directora, Marta Vergony¨®s, explica la filosofia del centre, que acull 86 entitats i se sustenta amb les aportacions de les s¨°cies, campanyes, projectes i subvencions.

Pregunta. Es refereixen a La Bonne com l¡¯habitaci¨® pr¨°pia de Barcelona.

Resposta. Hem volgut evocar les paraules de Virgina Woolf perqu¨¨ la nostra experi¨¨ncia com a creadores ens diu que necessitem un espai i uns recursos. ?s important assolir una igualtat d¡¯oportunitats, per¨° tamb¨¦ que no sigui mai a costa d¡¯esborrar la difer¨¨ncia, com diu Fina Birul¨¦s. La Bonne ¨¦s aquesta habitaci¨® pr¨°pia on la difer¨¨ncia de ser dona al m¨®n, de ser dona creadora al m¨®n, ¨¦s possible.

P. Sou aqu¨ª perqu¨¨ Francesca Bonnemaison va deixar un espai a les dones.

R. Isabel Segura va descobrir la cl¨¤usula on Bonnemaison deia que aquest lloc havia de ser per a les dones. L¡¯espai que va construir amb les seves amigues, Dolors Monserd¨¤, Clementina Arderiu i Caterina Albert... dones del m¨®n de la cultura d¡¯aquell moment que tenen clar que ¨¦s important que hi hagi un espai per a les dones. Pensaven en dones majorit¨¤riament obreres, perqu¨¨ tinguessin acc¨¦s a la informaci¨® i a la cultura. Per¨° al final va ser una conflu¨¨n?cia interclassista, hi va arribar a haver 20.000 dones per aqu¨ª.

P. El canvi es percep ja en la manera d¡¯anomenar els espais.

R. Tenim clar que s¡¯ha de fundar de nou com ens anomenem. La gesti¨® cultural t¨¦ una din¨¤mica de producci¨® de la ind¨²stria cultural assimilada a un productivisme. ?s un exc¨¦s de producci¨® cultural on no hi ha un p¨°sit per a la reflexi¨®, no hi ha capacitat per digerir la hiperproducci¨® cultural que vivim. Si no volem fer gesti¨® cultural, amb tot el respecte, parlem de gestaci¨®, perqu¨¨ donem el temps que mereixen els projectes i una manera d¡¯acollir-los. Ara, per exemple, han estat en resid¨¨ncia l¡¯Al¨ªcia Reyero i el Comando Se?oras. Una estava embarassada, una altra s¡¯ha separat, i en aquest conviure, en aquest estar en aquesta cambra pr¨°pia, el projecte neix d¡¯una altra manera. Al final hi ha la den¨²ncia feminista que all¨° personal ¨¦s pol¨ªtic. Per aix¨° un centre com La Bonne ¨¦s imprescindible. Costa d¡¯entendre fins que una arriba aqu¨ª.

La Bonne ha creat el premi de poesia Francesca Bonnemaison, que se suma al premi Joves Creadores

P. Quins s¨®n els trets del patriarcat en les arts creatives que volen canviar?

R. La pres¨¨ncia de m¨¦s dones creadores als espais, les condicions de producci¨®, d¡¯exhibici¨® i d¡¯arxiu, per poder ser referents d¡¯altres creadores. ?s imprescindible la pres¨¨ncia de dones creadores en tots aquests ¨¤mbits. Per¨° tamb¨¦ quins s¨®n els continguts. Despatriarcalitzar passa perqu¨¨ els continguts de les grans produccions tinguin presents personatges reals, personatges femenins reals i personatges masculins revisats. Al cinema ¨¦s m¨¦s obvi, perqu¨¨ ¨¦s una f¨¤brica d¡¯estereotips. Responen a uns c¨¤nons, on hi ha de tot menys llibertat femenina.

P. Cal revisar els masculins perqu¨¨ al final tamb¨¦ han venut un c¨¤non?

R. S¨ª, s¨ª. Els personatges masculins responen a una l¨°gica que construeix i consolida l¡¯opressi¨®, amb est¨¤ndards estereotipats. S¨®n uns personatges masculins apoderats, segurs d¡¯ells mateixos, que ocupen l¡¯espai p¨²blic, que dominen el discurs. ?s f¨¤cil veure qui est¨¤ governant.

P. Aleshores la l¨°gica del personatge femen¨ª seria l¡¯oprimit.

R. No. No crec que sigui aix¨°.

P. Com que el mascul¨ª ¨¦s l¡¯opressor...

R. Com a societat no haur¨ªem d¡¯entrar en les antin¨°mies, per¨° ¨¦s una temptaci¨® que tenim sempre. La dial¨¨ctica de l¡¯antin¨°mia ve d¡¯una tradici¨® patriarcal.

P. Hi ha grisos?

R. Exacte, i ¨¦s important tenir present que cal revisar en profunditat aquests arquetips. A qu¨¨ responen i a qui interessa que es consolidin. A partir d¡¯aqu¨ª, crec que ¨¦s m¨¦s possible crear nous imaginaris. Una pel¡¤l¨ªcula que no ¨¦s un referent, t¡¯est¨¤ obrint possibilitats. No et diu ¡°ser dona ¨¦s aix¨° i home aix¨° altre¡±. La identitat ¨¦s din¨¤mica.

P. Tamb¨¦ parla de la import¨¤ncia de crear arxiu femen¨ª.

R. S¡¯ha fet molta feina, com ara anar als magatzems del MNAC i veure que tota l¡¯obra de dones artistes estava all¨¤, ni catalogada, ni exhibida. Es va muntar l¡¯exposici¨® Del fons a la superf¨ªcie (2008). El fons va sortir a la superf¨ªcie. Per¨° aquest fons t¨¦ doble sentit, hi ha una profunditat a mostrar.

P. Algun exemple m¨¦s recent de la feina de La Bonne?

R. Una ¨¤rea important ¨¦s l¡¯audiovisual. La Bonne no s¡¯explica sense la comunitat, i com a companys de viatge tenim la cooperativa Drac M¨¤gic i la Mostra Internacional de Films de Dones. Han fet una feina d¡¯arxiu en l¨ªnia de la qual La Bonne s¡¯alimenta. Una gran aposta ¨¦s el laboratori feminista. D¡¯aqu¨ª surten projectes que no serien possibles en un altre context. Aqu¨ª hi ha Dones Visuals, que conviuen amb el Sindicat de Treballadores de la Llar. S¨®n dos col¡¤lectius que no tindrien per qu¨¨ trobar-se, per¨° a La Bonne es troben. I aix¨° genera conflu¨¨n?cies molt interessants.