¡®El fantasma de Lerroux¡¯, de Josep Asensio: Acomiadar Lerroux

He de confessar que he llegit el primer llibre de Josep Asensio, El fantasma de Lerroux (Ed. 1984), d¡¯una tirada ¡ªl¡¯extensi¨® enraonada ho permet¡ª, per¨° sense entendre bo i res. B¨¦, aix¨° no ¨¦s del tot prec¨ªs: el breu assaig d¡¯Asensio es compr¨¨n exactament a la pen¨²ltima p¨¤gina del llibre quan en deixa anar una de molt grossa, que et deixa arrapat i afonat a la butaca com el final d¡¯El sis¨¨ sentit de Night Shyamalan. S¨®n dues frases, un directe a l¡¯est¨®mac, que resignifiquen un centenar llarg de p¨¤gines dedicades a resumir, anant per feina, la hist¨°ria pol¨ªtica de Catalunya des de la Renaixen?a.

No s¨¦ si l¡¯hauria de consignar, per all¨° de no fer esp¨°ilers i carregar-me l¡¯enj¨°lit i l¡¯experi¨¨ncia lectora, per¨° se¡¯m fa dif¨ªcil estructurar la ressenya sense fer-ho. Escriu Asensio: ¡°Acomia?dar Lerroux significa, a la vegada, enterrar definitivament el catalanisme, l¡¯un va lligat a l¡¯altre. Aquesta hist¨°ria s¡¯acaba aqu¨ª: el zombi del catalanisme, renascut durant la dictadura, i el fantasma de Lerroux, conjurat pels seus hereus, se¡¯n poden anar a descansar en pau¡±.

Aix¨ª, el llibre es converteix en sec en un al¡¤legat emocionant ¡ªper a mi, que vaig plorar, no per l¡¯autor que ¨¦s eixut com un tall de llomillo a la planxa¡ª contra el catalanisme que em sembla innovador i altament celebrable venint d¡¯un ¨¤mbit, d¡¯un llenguatge i d¡¯una tradici¨® inequ¨ªvocament nacionalcatalana i separatista. No ¨¦s que Asensio no ens deixi caure, de tant en tant, alguna pista de l¡¯h¨°stia que ens espera al final. De fet, en la presentaci¨® ja ens diu que El fantasma de Lerroux ¨¦s el seu mapa particular per superar el punt mort pol¨ªtic on ens han deixat els fets de 2017 ¡ªles comparacions entre les dues ¨¨poques s¨®n constants i volgudes¡ª, i ens el planteja com un combat de boxa, farcit d¡¯ombres pugil¨ªstiques, de fintes, d¡¯un seguit d¡¯1-2 de tempteigs preparatoris de l¡¯estocada final. Naturalment, aquesta manera d¡¯estampar-nos contra la lona comporta problemes, el m¨¦s feixuc dels quals ¨¦s el martelleig continu de dades hist¨°riques, sintetitzades fins a l¡¯estil telegram¨¤tic, molt sovint amb poca contextualitzaci¨® i un ab¨²s dels sobreentesos. Per¨° s¡¯accepta, al capdavall, que per arribar a l¡¯article d¡¯opini¨® contundent que suposa l¡¯ep¨ªleg i que condensa les tesis de l¡¯autor, b¨¦ que ens havia de fer una mica de rep¨¤s hist¨°ric del presumpte corc¨® que ha suposat un segle de lerrouxisme.

En la presentaci¨®, l¡¯autor avisa que l¡¯obra ¨¦s el seu mapa per superar el punt mort on ens han deixat els fets del 2017

El principal valor d¡¯a?quest rep¨¤s, intueixo, ¨¦s separar l¡¯obra de l¡¯autor, ?o ¨¦s el pol¨ªtic Alejandro Lerroux del lerrouxisme, que com un espantall s¡¯ha fet servir de la guerra en?¨¤ amb les m¨¦s esp¨²ries i crea?tives motivacions. ?s interessant comprovar com el lerrouxisme original en vida de Lerroux fa forat entre el primer electorat de classe obrera i menestral, per¨°, contra el sentit adquirit del terme, d¡¯extracci¨® etnicoling¨¹¨ªstica catalana. Per la senzilla ra¨® que, a principis del XX, les onades de migraci¨® castellan¨°fona encara no havien arribat. ?s cert que el component essencial d¡¯espanyolisme en Lerroux sempre hi ¨¦s, per¨° Asensio s¡¯esfor?a a demostrar que la seva for?a de penetraci¨® prov¨¦ m¨¦s dels seus valors republicans i d¡¯una concepci¨® pol¨ªtica moderna i pionera en el tractament de les masses electorals, una virtut que l¡¯autor li reconeix com a ¡°maniobrabilitat¡±.

Des d¡¯aquest punt de vista, la tradici¨® transversal del lerrouxisme catal¨¤ ¡ªperqu¨¨ ¨¦s un moviment genu¨ª del pa¨ªs¡ª entronca amb les ramificacions tant dels Comuns com de Ciutadans, per¨° sobretot apunta a la l¨ªnia de contrapoder del socialisme. De fet, m¨¦s com a amena?a que com a realitat pol¨ªtica. Una amena?a latent que va ser un factor clau en la configuraci¨® de l¡¯oasi catal¨¤ originat en la restauraci¨® democr¨¤tica dels setanta i que va ser gestionat per l¡¯ara enyorada per molts socioverg¨¨ncia. Aqu¨ª Josep Asensio fa l¡¯embat final. Accepta que el catalanisme ¨¦s un invent burg¨¨s constru?t sobre aquesta microbiota invisible i invencible que ¨¦s la catalanitat que ens habita els budells. Per aix¨°, se serveix de la noci¨® d¡¯hegemonia de Francesc Pujols, que seguint el programa de Camb¨® i de la Lliga, entenia el catalanisme de manera imperial, com una eina per assolir l¡¯ideal de l¡¯Espanya catalana. Aquest intent, com sap tothom, es va acabar com la com¨¨dia de Falset.

El reviscolament d¡¯un catalanisme defensiu a la postguerra seria doncs una par¨°dia. Un pecat original que porta irremissiblement a la patacada del 2017 i que, no cal dir-ho, far¨ªem b¨¦ de no repetir. Que la principal eina de consolidaci¨® d¡¯aquest catalanisme inoperant i castrador hagi estat un espectre tan trist i arnat com el de Lerroux no deixa de ser una altra broma macabra de la hist¨°ria pol¨ªtica del pa¨ªs.

Entendre que catalanisme i lerrouxisme no s¨®n dues entitats permanents condemnades a l¡¯empat perpetu sin¨® dues il¡¤lusions que es retroalimenten per mantenir l¡¯ocell tancat a la g¨¤bia potser ¨¦s guanyar el primer assalt contra la inanitat.

El fantasma de Lerroux?

Josep Asensio?
Edicions 1984, 2022
160 p¨¤gines. 17 euros