Sense embuts

¡°Si no volem acceptar la Constituci¨®, nom¨¦s tenim dos camins: o deixar c¨®rrer de moment l¡¯autonomia i esperar que vingui una revisi¨® constitucional, o b¨¦ prendre les armes. A aix¨° ¨²ltim ara com sempre jo hi estic disposat i nom¨¦s espero que aquests senyors em donin un senyal: per¨° no, s¨®n gent pac¨ªfica que no ha manejat mai un fusell!¡±. S¨®n declaracions contundents d¡¯un jove Joan Coromines (ho escriu el 1932, per tant t¨¦ 27 anys) davant la retallada de l¡¯Estatut de N¨²ria, que rebaixava les pretensions de l¡¯oficialitat ¨²nica per al catal¨¤ a la cooficialitat amb el castell¨¤, amb la conniv¨¨ncia de Camb¨® i companyia (s¨®n ¡°aquests senyors¡±). No costa gaire imaginar, aix¨ª, qu¨¨ en pensaria, Coromines, del moment present...

Cap dels textos de l¡¯autor del Diccionari Etimol¨°gic aplegats per Josep Ferrer i Joan Pujadas a Llengua i p¨¤tria pot resultar indiferent al lector, a part de l¡¯innegable magnetisme del personatge, i el magnetisme tant pot generar atracci¨® com rebuig. Constru?da com un recull de textos dispersos (un manifest col¡¤lectiu inicial i tres apartats de discursos, articles i cartes), l¡¯obra proporciona pinzellades precises del pensament filol¨°gic, pol¨ªtic i patri¨°tic (¨¦s dif¨ªcil destriar on comen?a i acaba cada ¨¤mbit en Coromines) d¡¯una figura clau de la generaci¨® m¨¦s castigada per la guerra. S¡¯hi desgrana el seu comprom¨ªs indestructible amb la llengua, la defensa de la seva unitat, l¡¯enyoran?a pel retorn en temps d¡¯exili, el treball filol¨°gic infatigable, la reflexi¨® sobre el model de llengua normativa, les pugnes i capelletes al si de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, tot en un estil direct¨ªssim, sense embuts ni recan?a de perdre o afeblir les amistats, conseq¨¹ent amb el que ell mateix respon en una de les preguntes del Q¨¹estionari Proust, incl¨°s al recull: ¡°23. Qu¨¨ detesto m¨¦s que res? Fer com¨¨dia: la hipocresia¡±.

I no fa com¨¨dia, no, quan ha de ser coherent amb els seus principis. Rebutja en privat la Gran Creu de l¡¯Orde Civil d¡¯Alfons X el Savi, i com que l¡¯ignoren de pla, no s¡¯est¨¤ de reiterar el rebuig per carta al mateix rei Joan Carles. Recela en dictadura dels contactes de Carles Riba amb ¡°certs elements castellans descontents per¨° fidels al r¨¨gim¡± (Dionisio Ridruejo), i s¡¯erigeix en democr¨¤cia en gran defensor de Josep Pla, de qui valora ¡°el seu vigor¨®s estil, el seu poder de captivar l¡¯atenci¨® dels milions que pensen en catal¨¤ i viuen catalanament¡±. I un episodi del comprom¨ªs de Coromines destaca per damunt la resta.

El 1953 es va celebrar a Barcelona el set¨¨ Congr¨¦s Internacional de Ling¨¹¨ªstica Rom¨¤nica, en el discurs de cloenda del qual Coromines va afirmar que Catalunya ¡°¨¦s l¡¯¨²nic lloc d¡¯Europa on la llengua materna est¨¤ prohibida a les escoles de prim¨¤ria¡±. Llavors era impensable que es digu¨¦s una cosa com aquesta, i sabem per una carta a Llu¨ªs Nicolau d¡¯Olwer que poc despr¨¦s d¡¯enllestir el discurs ¡°Riquer i Tovar (...) tempestejaven pel sal¨®, quan vaig acabar, amb amenaces¡±. Coromines denuncia aix¨ª mateix la conniv¨¨ncia dels organitzadors amb el r¨¨gim, especialment del ¡°fam¨®s botifler¡± Mn. Griera (amb un ¡°exnazi no penedit¡± a la presid¨¨ncia del congr¨¦s, l¡¯alemany Walther von Wartburg), i malgrat la pressi¨® policial (li van retirar el passaport) no va renunciar a redactar amb pseud¨°nim una cr¨°nica del congr¨¦s que es va publicar a l¡¯exili, on deia: ¡°El discurs de Coromines restar¨¤ segurament sense efectes favorables, per¨° almenys salv¨¤ els catalans de fer el paper de v¨ªctimes resignades i silencioses¡±.

El format de l¡¯obra dona idea del personatge i el seu pensament, per¨° queda coix en alguns punts, com en incloure un important apartat de cartes sense les missives corresponents de l¡¯interlocutor, un d¨¨ficit greu en l¡¯intercanvi epistolar amb Joan Sales sobre el model de llengua liter¨¤ria, les propostes del qual hem de deduir a trav¨¦s de les r¨¨pliques de Coromines. La introducci¨®, b¨¤sicament descriptiva (es limita a un resum succint de cada un dels textos), hauria pogut servir per ajudar el lector a agrupar la dispersi¨®.