Fill de Putin

El quiropr¨¤ctic rus es disposa a desnucar-me pel meu b¨¦. Em diu que agafi aire, que em relaxi i em pregunta que a qu¨¨ em dedico. A escriure ¡ªli dic mentre exhalo. Llegeixo la decepci¨® al seu rostre quan m¡¯imposa al coll un catacrac! Mentre procedeix a desllorigar-me les lumbars, decideix tamb¨¦ petar-me la moral: diu que hi ha massa, massa llibres, i m¡¯explica que aquella setmana ja ha at¨¨s tres o quatre escriptors, suposo que amb la intenci¨® d¡¯expressar que som una plaga, per¨° que a ell ja li va b¨¦ per al negoci. Som una bona plaga amb mals h¨¤bits posturals.

Sortint de la consulta, ja sense les contractures que no em deixaven pensar amb claredat, he trobat una possible soluci¨® al problema que em plantejava el quiropr¨¤ctic (diguem-li fill de Putin). ?s un fet que hi ha molts escriptors que publiquem i molts llibres al mercat. ?s evident que la roda gira molt de pressa i que es confon el consum literari amb l¡¯estomacal. Que ja no cal cremar llibres com feien els bombers de Bradbury perqu¨¨ es cremen tots sols, cendres de lleixa, mesos despr¨¦s d¡¯haver-se publicat. Els llibreters estan sobrepassats (per¨° feli?os), els lectors saturats (per¨° feli?os), els escriptors descoratjats (per¨° res). La soluci¨® no ¨¦s publicar menys ni de m¨¦s qualitat, com apunten alguns. De qu¨¨ viurien, les editorials? Qu¨¨ seria d¡¯eixe m¨®n sense la majoria d¡¯autors medi¨¤tics? No. Els necessitem a tots. Tampoc caldria passar cap mena d¡¯examen amb criteris horacians a qui se li acudeixi publicar un llibre, com pensen uns altres. La democratitzaci¨® de l¡¯escriptura ¨¦s un fet, i si hi ha tants llibres elevats a p¨²blic, la soluci¨® ¨¦s senzilla. Si no hi ha espai ¨¦s que l¡¯hem de crear. Per tant, cal excavar t¨²nels a les llibreries per maximitzar l¡¯exposici¨® a la pot¨¨ncia que el mercat exigeix. Ciutats senceres foradades per quil¨°metres i quil¨°metres de galeries subterr¨¤nies plenes fins al capdamunt dels llibres que es publiquen. Hi hauria r¨¨tols indicadors i mapes, parades de metro on els lectors s¡¯orientarien segons les seves prefer¨¨ncies. Quin ¨¦s l¡¯¨²ltim llibre que ha llegit que li ha agradat? Aquest? Doncs dirigeixi¡¯s a la secci¨® tal d¡¯autors que fan el mateix, per¨° canvien un xic l¡¯argument. Per sortir d¡¯all¨¤ baix un cop feta la tria, els lectors pujarien a un dels milers d¡¯ascensors cap a la superf¨ªcie, directes a la l¨ªnia de caixa.

Evidentment, tamb¨¦ proposaria l¡¯assignatura de l¡¯speedreading a tots els centres educatius del pa¨ªs. Llegir es convertiria en un acte esportiu adherit al sentit d¡¯altres pr¨¤ctiques saludables i, aix¨ª, acabar¨ªem l¡¯any amb un simple c¨°m?put de lectures (altres coses no, per¨° avui dia tothom pot sumar). Amb els resultats a la m¨¤, els m¨¦s complets dels homes seran aquells que hagin llegit m¨¦s llibres, bons o dolents, ¨¦s igual, per¨° que confirmin els seus gustos. Llibres que els hauran fet sentir que el m¨®n ¨¦s un lloc abastable, ja no gr¨¤cies al criteri sin¨® a l¡¯efici¨¨ncia amb qu¨¨ absorbeixin la seva multiplicitat.