Un laboratori a l¡¯aire lliure: transformar la fusta per impulsar l¡¯economia verda a l¡¯¨¤rea metropolitana

L?edifici Pisa de Cornell¨¤ de Llobregat ¨¦s un exemple d?aquesta nova aposta basada en la fusta. L¡¯espai, dissenyat per l¡¯estudi Peris + Toral Arquitectes, consta de 85 habitatges amb protecci¨® oficial, 67 dels quals s¨®n de tres dormitoris i 18 de dos dormitoris. El projecte ¡°ha consumit entre 2.000 i 2.600 metres c¨²bics de fusta¡±, detalla el coordinador de l¡¯Oficina T¨¨cnica de Ger¨¨ncia de l¡¯AMB, Antoni Ferrero, que tamb¨¦ assenyala que una de les estrat¨¨gies de l¡¯actual gesti¨® forestal del organisme ¨¦s ¡°generar demanda¡± per afavorir l¡¯expansi¨® d¡¯aquest model ¡°verd¡± a la ciutat, i contribuir aix¨ª a la lluita contra el canvi clim¨¤tic.

De moment, l¡¯experi¨¨ncia ja ha portat l¡¯AMB a construir tres equipaments p¨²blics similars m¨¦s amb aquest material, que estan en proc¨¦s d¡¯execuci¨®: el de l¡¯Arxiu Municipal de Ripollet; l¡¯escola bressol El Petit Mamut de Sant Vicen? dels Horts i l¡¯ampliaci¨® de l¡¯Institut Tiana. En concret, l¡¯objectiu de l¡¯edifici Pisa, que ha rebut diverses distincions nacionals i internacionals, ¨¦s promoure la sostenibilitat, la innovaci¨® i la inclusivitat.

L¡¯estructura de l¡¯edifici ha aconseguit minimitzar les emissions de CO2, aix¨ª com la demanda energ¨¨tica potencial dels futurs habitants. Aix¨° mitjan?ant la incorporaci¨® de materials reciclats i reciclables, com la pr¨°pia fusta. La disposici¨® arquitect¨°nica tamb¨¦ afavoreix un ¨²s energ¨¨tic m¨¦s baix. En concret, els espais que permeten la ventilaci¨® creuada o la producci¨® d¡¯electricitat amb plaques fotovoltaiques per als serveis comunitaris contribueixen a un ¨²s menor de calefacci¨®, llum, o aire condicionat, entre d¡¯altres.

L¡¯arquitectura amb fusta promou la sostenibilitat, la innovaci¨® i la inclusivitat

La innovaci¨®, un altre dels eixos del pla de l¡¯AMB, ha consistit a fer servir un sistema de construcci¨® prefabricat amb estructura de fusta. Aix¨ª, el temps d¡¯edificaci¨® es redueix; i tamb¨¦ disminueix la quantitat de residus generats en el proc¨¦s. La generaci¨® d¡¯espais inclusius, un altre dels objectiu del pla, ha consistit a flexibilitzar els usos de l¡¯espai a trav¨¦s de l¡¯eliminaci¨® de passadissos; col¡¤locar la cuina com la zona central de l¡¯habitatge, o b¨¦ establir ¨¤rees sense una funci¨® assignada, que poden servir tant com a habitaci¨®, oficina o menjador.

Un canvi de perspectiva

¡°Un dels nostres objectius ¨¦s que l¡¯?rea Metropolitana es giri als boscos periurbans¡±, destaca Isidre Sierra, alcalde de Sant Climent de Llobregat i encarregat de la Vicepresid¨¨ncia de Pol¨ªtiques Forestals de l¡¯AMB, creada recentment per desenvolupar la nova estrat¨¨gia. Fins ara, assenyala Sierra, s¡¯ha tendit a posar el focus a la promoci¨® econ¨°mica de pol¨ªgons industrials o a les platges de l¡¯¨¤rea metropolitana. No obstant aix¨°, les xifres d¡¯ infraestructures ¡°verdes¡± afavoreixen aquest canvi de perspectiva.

Amb el 52% d¡¯espais oberts, l¡¯¨¤rea metropolitana t¨¦ 17.000 hect¨¤rees de boscos, cosa que correspon al 27% del seu territori. Nom¨¦s als parcs metropolitans hi ha 30.000 arbres. La major part de la massa forestal es troba als massissos muntanyosos del litoral i el prelitorial com el Collserola, Serra de Marina, Muntanyes del Baix o el Mass¨ªs del Garraf i L¡¯Ordal.

Avantatges clim¨¤tics de la fusta

Entre els principals avantatges de construir amb fusta hi ha, a m¨¦s dels aspectes assenyalats a prop¨°sit de l¡¯edifici Pisa, la descarbonitzaci¨® del territori. En concret, l¡¯¨²s d¡¯aquest material redueix en m¨¦s de 30% les emissions de CO2 respecte a la construcci¨® amb formig¨®. ¡°Si aconsegu¨ªssim tan sols que la meitat del material utilitzat fos fusta, ja tindr¨ªem una reducci¨® important de les emissions¡±, afegeix Ferrero.

En un context de crisi energ¨¨tica com l¡¯actual, la construcci¨® amb aquest material tamb¨¦ contribueix a reduir la despesa. Es calcula que el 40% del consum d¡¯energia de la Uni¨® Europea, aix¨ª com el 36% de les emissions, ¨¦s causat pel proc¨¦s de construcci¨® d¡¯edificis i el manteniment al llarg del seu cicle vital. En aquest sentit, l¡¯¨²s de fusta suposaria la reducci¨® d?un 55% d?emissions de CO2 que genera cada edificaci¨® i m¨¦s de la meitat del percentatge del seu impacte ambiental actual (un 61%).

El 27% de l?¨¤rea metropolitana s¨®n boscos.

La fusta permet, a m¨¦s, la regulaci¨® t¨¨rmica de l¡¯espai. Aquest material acumula una menor quantitat de calor que, per exemple, un edifici de formig¨®, pel fet que el seu ¡°efecte albedo¡± (el percentatge de radiaci¨® que reflecteix una superf¨ªcie) ¨¦s m¨¦s elevat que el d¡¯altres materials.

A nivell econ¨°mic, l¡¯¨²s de la fusta a la construcci¨® tamb¨¦ contribueix a l¡¯impuls del producte nacional. ¡°La majoria de la fusta utilitzada prov¨¦ de boscos espanyols¡±, afegeix Sierra. Un dels objectius ¨¦s que, a m¨¦s de la importaci¨®, tamb¨¦ es pugui reciclar la fusta de la pr¨°pia ¨¤rea metropolitana. Aix¨° tamb¨¦ forma part de la nova estrat¨¨gia de la fusta.

Generar calefacci¨® i aigua calenta de manera natural

L¡¯objectiu ¨¦s rec¨®rrer a la biomassa, que ¨¦s la mat¨¨ria org¨¤nica que emergeix d¡¯un proc¨¦s biol¨°gic, i que es pot utilitzar com a font d¡¯energia. Per aix¨°, l¡¯AMB ha posat en funcionament cinc calderes de biomassa als municipis de muntanya del Baix Llobregat (Corbera, Pallej¨¤, Sant Boi Torrelles i Sant Climent de Llobregat), fet que ha suposat un cost total de 1.336.500 euros en el marc del Programa d?Actuacions en Paisatges Naturals i Urbans de l??rea Metropolitana de Barcelona.

¡°Volem, per exemple, que tota l¡¯aigua calenta del poliesportiu de Sant Climent sigui feta amb biomassa. Aix¨°, a m¨¦s d¡¯evitar el consum d¡¯energia f¨°ssil, mostra que tamb¨¦ hi ha un aprofitament propi dels boscos metropolitans¡±, explica Sierra, que tamb¨¦ destaca que la nova estrat¨¨gia optimitza els recursos econ¨°mics de les arques p¨²bliques.

La biomassa permet autogenerar calefacci¨® o aigua calenta

Un dels objectius fonamentals, segons el Vicepresident de Pol¨ªtiques Forestals de l¡¯AMB, consisteix precisament a ¡°aprofitar els propis boscos metropolitans¡±: ¡°Quan parlem de biomassa, tamb¨¦ parlem de la gesti¨® forestal. D¡¯un bosc on poden sortir diferents tipus de material. Amb aix¨° els equipaments p¨²blics viuran del mateix material que generin. Aix¨° ¨¦s l?economia circular. La biomassa, doncs, ser¨¤ producte quil¨°metre 0¡å. Actualment, segons Sierra, cal importar biomassa d¡¯altres pa?sos d¡¯Europa.

Un pla per evitar incendis

La gesti¨® preventiva davant el risc d¡¯incendis tamb¨¦ est¨¤ contemplada en el projecte de l¡¯AMB, el desenvolupament del qual ha coincidit amb l¡¯elecci¨® de Barcelona aquest 2022 com a Ciutat Europea del Bosc, una distinci¨® de l¡¯European Forest Institut (EFI) en reconeixement de la gesti¨® dels espais naturals a la ciutat. En el marc de les compet¨¨ncies territorials que l¡¯AMB exerceix des de fa m¨¦s d¡¯una d¨¨cada, l¡¯organitzaci¨® ha engegat el Programa Metropolit¨¤ d¡¯Actuacions Forestals (PMAF), dotat amb un pressupost de 400.000 euros. El pla est¨¤ orientat a fer tasques de manteniment entre els anys 2023 i 2024, abans de l¡¯¨¨poca de m¨¤xim risc d¡¯incendi forestal, i s¡¯espera que es reprodueixi els propers anys.