Els psic¨°legs tenen feina a vessar

La can?¨® ¡®Vida¡¯ de Quimi Portet comen?a aix¨ª: ¡°En llevar-me cada dia, tinc un minut de desconcert. Qui soc? Qu¨¨ faig? I qu¨¨ tinc? Faig inventari i ho veig¡±. Despr¨¦s parla de la pluja i del sol, de veritats i mentides, i del tel de ceba que separa els herois dels covards. En tot cas, aix¨° ¨¦s la viva imatge de la vida actual: tens un minut al dia per trobar el sentit de l¡¯exist¨¨ncia, per¨° ¨¦s una empresa feixuga, oim¨¦s quan una veueta interior no para de dir-te que de sentit, la vida, a primera vista, no en porta.

?s veritat que per donar-nos sentit podem marcar-nos un sumari escarit i avall, podem dir-nos qui som laboralment, ideol¨°gicament, quants amics tenim a IG, per¨° ¨¦s estrany que amb aix¨° en fem prou. La prova ¨¦s que els psic¨°legs tenen feina a vessar. Necessitem projeccions, imatges sagrades, alguna mena de transcend¨¨ncia perqu¨¨ tot plegat acabi d¡¯agafar un to coherent. Fins fa quatre generacions enrere, una persona en tenia prou amb un grapat de s¨ªmbols forts per proveir-se de sentit. La creu, una bandera, la sang, un vestigi, algun fetitxe, rutines heretades i el costum. Ara com ara, per¨°, estem tan saturats d¡¯imatges toves i de verbalitzacions, de s¨ªmbols i senyals ef¨ªmers, que costa fer-se un inventari calm¨®s. Ho trec de l¡¯Antoni Puigverd (Q¨¹estions de vida cristiana, 2022), quan diu que ¡°a l¡¯edat mitjana i fins al barroc, la gent nom¨¦s veia imatges en els retaules de les esgl¨¦sies. Avui, amb poques hores d¡¯ordinador [...] veiem m¨¦s imatges que les que veien tres generacions enrere en tota la seva vida¡±.

Un s¨ªmbol ¨¦s una imatge fossilitzada que dona a entendre altres coses, que reverbera en altres esferes del sentit. Els s¨ªmbols compartits ajuden a drenar la sobrec¨¤rrega ps¨ªquica que impliquen les preguntes sobre qui som i on anem. El petricor, unes trenes tallades i guardades, la capseta amb les dents de llet, una corona o l¡¯esv¨¤stica, aquestes coses, en fi, tan sols les llegim escrites i la nostra ment es dispara en totes direccions.

Avui, la majoria nom¨¦s veiem l¡¯aigua corrent quan obrim l¡¯aixeta ¡ªde tant en tant hem vist baixar una riera boscana. Avui no queda gaire ning¨² que hagi anat a fer llenya, apilar-la, esperar que s¡¯assequi, disposar-la a la llar, encendre-la. Tot i aix¨°, que ¨¦s purament experien?cial, tothom guarda al cap els s¨ªmbols de l¡¯aigua i del foc. S¨®n m¨¦s antics que els camins. Viurem a Mart i encara ens excitaran el mag¨ª.

Ara que el temps s¡¯ha accelerat, i que neixen s¨ªmbols nous a cada instant (no sabent que un s¨ªmbol de deb¨° necessita cent¨²ries per quallar), paga la pena recordar que som ¨¦ssers ancorats en la fosc¨²ria dels temps, culturalment pastats a foc lent que no portem b¨¦ l¡¯acceleraci¨®. Per aix¨° ens far¨¤ tanta companyia la traducci¨® recent del Diccionari dels s¨ªmbols (Fragmenta, 2022), de Mirecea Eliade i Ioan Petru Couliano, a mans de Roser Homar: un lloc on tornar a saber qui som, d¡¯on venim, de qu¨¨ estem fets.