Premis al jo

Fa uns dies donaven el Nobel de Literatura a l¡¯escriptora francesa Annie Ernaux, nada l¡¯any 1940. El conjunt de la seva obra conforma un gran autoretrat en el qual l¡¯autora hi ha treballat tota la vida. El resultat ¨¦s una est¨¤tua d¡¯ella, el seu cos nafrat i mis ¨¤ nu on hi podem llegir la societat francesa de l¡¯¨²ltim segle natural.

?s veritat que els primers tres llibres d¡¯Ernaux s¡¯inscriuran en el g¨¨nere de l¡¯autoficci¨® m¨¦s elusiva, per¨° de seguida es deixa de m¨¤scares i el gros de l¡¯obra posterior ¨¦s cristal¡¤linament autobiogr¨¤fic ¡ªtots dos subg¨¨neres baixen de la literatura del jo¡ª. Ernaux sempre parteix d¡¯una intimitat en cru, la vida ¨¦s l¡¯esb¨®s del retrat: hi ha el pare volent matar la mare, un despertar sexual sotragat, un avortament clandest¨ª, el c¨¤ncer, la malaltia i el passi de comptes amb la mare, el matrimoni, la maternitat, el divorci, l¡¯amant, gelosies, pors, l¡¯odi. En segon lloc, el polit del retrat ¨¦s sociol¨°gic: l¡¯autora aprofita les perip¨¨cies vitals per entendre (i justificar) el marc on s¡¯han esdevingut, les capes del femer social franc¨¨s, els grumolls i la pudor, els gustos i els gestos de tall classista, ideol¨°gic, de g¨¨nere.

Cada dos per tres es fan al¡¤legats contra la literatura autobiogr¨¤fica. Darrerament hi ha un devessall d¡¯autoficcions publicit¨¤ries que la degraden. Solen ser ¨°peres primes i res no augura que facin part de cap pla d¡¯obra ¡ªs¨®n una extensi¨® impresa de la musiqueta de les xarxes socials¡ª. Bo i aix¨°, la literatura del jo sempre sobreviu als seus il¡¤lusos detractors. Enll¨¤ de ser una finestra a la condici¨® humana i un tros de mapa de l¡¯¨¨poca (com ho pot ser la ficci¨®), ofereix una sobrec¨¤rrega irresistible: el safareig estilitzat. D¡¯Ernaux se n¡¯ha dit que fa una literatura ¡°valenta¡±, perqu¨¨ no manipula gaire ¡°la veritat¡±, cosa que tamb¨¦ s¡¯ha dit de Karl Ove Knausg?rd. Aquesta ¡°valentia¡± rau en una primera persona del singular gens artificiosa i prou generosa amb el voyeurisme del lector: fa pinzellades morals, escabroses, tot ¨¦s de collita pr¨°pia, sense refugiar-se en la covardia sociologicoide de la primera persona del plural ¡ªen la literatura oportunista o autopromocional en nom de tots.

Darrerament hi ha un devessall d¡¯autoficcions publicit¨¤ries que degraden la literatura autobiogr¨¤fica

La valentia d¡¯aquesta literatura del jo no es pot negar. Comporta querelles amb familiars i coneguts. A m¨¦s a m¨¦s, Ernaux ha hagut de superar dos esculls: l¡¯un ¨¦s la vergonya despullada (a Fran?a la tradici¨® potser hi ajuda, vegeu Louis Calaferte) i l¡¯altre ¨¦s la impud¨ªcia femenina ¡ªnouvinguda, a l¡¯engr¨°s, a la literatura universal¡ª. La valentia d¡¯aquesta literatura implica que s¡¯ataqui l¡¯autor per gosar parlar en nom propi de (espai disponible).

Tamb¨¦ han donat el premi Lletra d¡¯Or a l¡¯¨²ltim llibre de Neus Canyelles, Autobiografia autoritzada (Emp¨²ries). Els mitjans parlen d¡¯¡±autoficci¨® valenta¡±. Aquesta mena d¡¯obres s¨®n ideals per fer safareig amb les mis¨¨ries i vicissituds dels altres, qui sap si la passi¨® lectora m¨¦s transversal de totes: traficar amb els dimonis dels altres, que finalment potser s¨®n els nostres.