Bellvitge: l¡¯hospital que va dignificar un barri

?s poderosa una persona que se¡¯n va centenars de kil¨°metres lluny de casa per guanyar-se la vida i instal¡¤lar-se en un pis de poc m¨¦s de 60 metres quadrats en un bloc de formig¨® enmig de camps agr¨ªcoles? Si s¡¯organitza, s¨ª. Molt. Ho saben pol¨ªtics, empresaris i responsables p¨²blics quan han intentat ficar els peus a casa d¡¯altri, a Bellvitge, el barri de l¡¯Hospitalet de Llobregat que va n¨¦ixer del no res en mig de camps agr¨ªcoles i que s¡¯ha convertit en un referent pel seu esperit obrer i combatiu. En Bellvitge hay vida, deia la publicitat fa mig segle. Bellvitge ¨¦s una d¡¯aquelles ciutats invisibles que va explicar Marc Andreu. Un barri marcat primer per mancances i els estigmes, despr¨¦s pel contrapoder de carrer.

Enguany Bellvitge celebra els 50 anys de la inauguraci¨® de l¡¯hospital universitari, el seu equipament m¨¦s ic¨°nic. La hist¨°ria del barri i de l¡¯hospital estan entrella?ades. Semblen orbitar en realitats paral¡¤leles -un hospital que acumula reconeixements a nivell nacional i un barri que ha trigat d¨¨cades en desprendre¡¯s de l¡¯etiqueta de suburbi-, per¨° estan units per les reivindicacions dels seus inicis. Quan no es tallava la circulaci¨® de la Gran Via s¡¯impedia el servei ferroviari, i sin¨®, directament s¡¯omplia la sala de plens de l¡¯Ajuntament de demandes i reclamacions. Mentre els oficiants i els paletes que van aixecar l¡¯hospital a principis dels setanta van aconseguir millores sectorials considerables, el ve?ns van transformar el barri a cop de manifestaci¨®.

Barri nou sense serveis

El barri va aixecar-se a mitjan dels seixanta com un espai d¡¯acollida per a tots aquells treballadors que van canviar el m¨®n rural per l¡¯entorn urb¨¤. ¡°A partir del Plan d¡¯Estabilizaci¨®n del govern franquista es produeixen fluxos migratoris cap a Catalunya, Madrid i el Pa¨ªs Basc des de diferents zones d¡¯Espanya; i Bellvitge es converteix en una unitat d¡¯absorci¨® ve?nal¡±, explica Josep Maria Solias, director del Museu de l¡¯Hospitalet. Calien habitatges. Hi haur¨¤ blocs. ?s una resposta a la demanda dels altres catalans de Candel.

Es van urbanitzar terrenys arreu de l¡¯¨¤rea metropolitana i l¡¯administraci¨® va habilitar la construcci¨® de resid¨¨ncies privades a Bellvitge. La constructora aixecava blocs per¨° no constru?a els elements b¨¤sics d¡¯un barri: ni clavegueram, ni asfalt ni encara menys escoles pels petits o ambulatoris per la gent gran. ?s la r¨¨plica del que va passar a barris de Madrid o Bilbao, com explica l¡¯estudi Los olvidados. Marginalidad urbana y fen¨®meno quinqui en Espa?a d¡¯I?igo L¨®pez Sim¨®n. A Bellvitge s¡¯hi podia dormir, per¨° no viure en condicions. ¡°Amb la necessitat de donar resposta a la demanda d¡¯habitatge s¡¯acaben generant barris sense serveis¡±, remarca Solias. ¡°Mentre la propaganda venia Bellvitge com una zona residencial destinada a les classes mitjanes-baixes i d¡¯arreu, els ve?ns no trobaven els serveis que requerien¡±.

En 10 anys Bellvitge va construir 9.780 habitatges, i si no hagu¨¦s sigut pels ve?ns n¡¯haurien estat m¨¦s

Primer resultat: una renglera d¡¯edificis id¨¨ntics de m¨¦s de deu plantes l¡¯un al costat de l¡¯altre constru?ts amb blocs prefabricats en mig dels camps de conreu del Baix Llobregat. ¡°El paisatge de l¡¯¨¨poca era id¨ªl¡¤lic i va suposar un desastre pel territori¡±, resumeix Solias. La conviv¨¨ncia tampoc era f¨¤cil. Els taxis cobraven suplements per arribar a un territori mal comunicat, els autobusos van trigar anys en arribar-hi i els carrers s¡¯enfangaven cada dos per tres. ¡°Quan plovia era un aut¨¨ntic fangar¡±, recorda l¡¯actual alcaldessa de la ciutat, N¨²ria Marin, estudiant al barri i que constata ¡°l¡¯esperit especulatiu¡± de les constructores de l¡¯¨¨poca

No tothom hi est¨¤ del tot d¡¯acord. Pels arquitectes, aquells inicis complicats van posar les bases per aconseguir l¡¯actual barri, com expliquen Sandra Bestraten, presidenta de la demarcaci¨® de Barcelona del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes, i Emili Hormias, professor de l¡¯Escola Polit¨¨cnica Superior d¡¯Edificaci¨® de Barcelona (UPC), al llibre Bellvitge: 50 a?os. ¡°El barri s¡¯inspira en l¡¯urbanisme europeu en un moment de reconstrucci¨® despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial. Passa a Fran?a, a Alemanya o fins i tot als Pa?sos Baixos¡±, remarca Bestraten. Segons dades dels arquitectes, el 7% del barri correspon a habitatges, el 3% a comer?os i el 90% restant a zones p¨²bliques i equipaments. ¡°Aquestes xifres s¨®n les que es proposen per reivindicar espais lliures. El que passa ¨¦s que com que els edificis s¨®n tan alts, sembla el contrari des de la carretera o en imatges a¨¨ries¡±.

El pla inicial pretenia construir edificis de sis plantes gaireb¨¦ contigus, amb una separaci¨® de 15 metres. Per¨° l¡¯experi¨¨ncia a Sant Ildefons, a Cornell¨¤, ho va desaconsellar. Exc¨¦s de densificaci¨®. El nou disseny va fer cr¨¦ixer els edificis per dalt i va donar m¨¦s aire entre els edificis, amb 40 metres de separaci¨®, assenyalen Bestraten i Hormias. La intervenci¨® de l¡¯arquitecte Xavier Busquets, autor de la seu del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes a Barcelona, va ser decisiva per la seva experi¨¨ncia a Fran?a. Va incorporar la industrialitzaci¨® i els blocs prefabricats per garantir una construcci¨® encara m¨¦s r¨¤pida. ¡°Al r¨¨gim no li havia interessat mai la industrialitzaci¨®, sin¨® mantenir la cultura del totxo per garantir els llocs de treball¡±, defensa l¡¯arquitecta, ¡°per¨° amb l¡¯arribada d¡¯aquests nous models de construcci¨® i dels plantejaments de Busquets, Bellvitge fa una transici¨® cap a un barri amb espais p¨²blics molt amplis, amb molt verd i amb llum natural. Els blocs no es fan ombra entre s¨ª i estan tots orientats al Sud, amb sol moltes hores del dia¡±. La prefabricaci¨® dels blocs va accelerar la construcci¨®.

Quan un jove Celestino Corbacho, alcalde de L¡¯Hospitalet entre 1994 i 2008, anava a treballar des de Sant Boi, on va residir una temporada, fins la seva feina de Barcelona, veia l¡¯evoluci¨® de la silueta de Bellvitge amb el bus. ¡°Al mat¨ª havien posat el primer pis d¡¯un edifici, i a la tarda, quan tornava cap a casa, ja anaven per la tercera planta¡±, ironitza. 9.780 habitatges en deu anys. Si no hagu¨¦s estat pels ve?ns, encara m¨¦s. La constructora Ciudad Condal seguia m¨¦s interessada en vendre pisos que en oferir els serveis promesos. Davant la falta de serveis les associacions de ve?ns van canalitzar la frustraci¨® dels nouvinguts.

Consten accions de sabotatge nocturn a les maquin¨¤ries per evitar que funcionessin l¡¯endem¨¤, plantacions d¡¯arbres en solars edificables i s¡¯ha convertit en llegenda la idea de que els ve?ns desfeien a la nit el que els paletes feien durant el dia. Solias ho posa en dubte. El l¨ªder ve?nal Jaume Valls, de 92 anys i paleta d¡¯ofici, ho nega: ¡°El barri tenia un ambient de rebel¡¤li¨® i tothom estava emprenyat, per¨° aix¨° no em sona gens¡±.

M¨¦s d¡¯1,1 milions de nouvinguts entre 1950 i 1970 va obligar a construir a correcuita un nou hospital

El detonant de les queixes, considera Solias, van ser les inundacions del 1971. Les pluges van desbordar el Llobregat. L¡¯aigua va inundar els soterranis on vivien 58 fam¨ªlies que havien comprat el seu habitatge com una planta baixa. El Correo Catal¨¢n explicava perfectament que a les fam¨ªlies els havien venut ¡°gat per llebre¡±, un soterrani en lloc d¡¯una planta baixa, quan els documents de l¡¯¨¨poca parlen espec¨ªficament de plantes baixes. La soluci¨® que va oferir l¡¯Ajuntament avui aixecaria molta polseguera, l¡¯oposici¨® m¨¦s dura, potser, cridaria Vene?uela. Expropiaci¨®. El 1974 va requisar 55 habitatges alts de Ciudad Condal per donar-los als afectats per les inundacions. Ho explica Jes¨²s Vila a Capdevila i nosaltres. L¡¯Hospitalet: cr¨°nica pol¨ªtica d¡¯aquells anys decisius (1964-1979). La decisi¨® del consistori va acabar als tribunals, que va obligar tres anys despr¨¦s a indemnitzar la immobili¨¤ria. Les queixes col¡¤lectives, en tot cas, van evitar la construcci¨® de desenes de blocs m¨¦s.

Ve?ns amb obrers

Les demandes ve?nals van connectar amb les reivindicacions laborals dels treballadors que edificaven el nou hospital. Com resumeix el llibre commemoratiu Hospital de Bellvitge. 50 anys, elaborat pel propi centre, el r¨¨gim presumia d¡¯haver creat la Seguretat Social, per¨° els equipaments p¨²blics de salut encara eren extremadament ¡°deficitaris¡±. L¡¯augment demogr¨¤fic (m¨¦s d¡¯1,1 milions de nouvinguts a Catalunya entre 1950 i 1970) va obligar al govern a construir a corre cuita un nou hospital. Dragados, la constructora adjudicada, va imposar condicions laborals prec¨¤ries, com b¨¦ recorda Valls. ¡°Els sous eren baixos, no ten¨ªem lavabos ni un lloc on menjar¡±.

El creixement econ¨°mic del tardfranquisme va portar intr¨ªnsecament unes demandes prolet¨¤ries instigades per representants d¡¯esperit comunista com Valls que tocaven amb els dits el final del r¨¨gim. Eren les llavors dels sindicats i la lluita organitzada. ¡°Ens reun¨ªem clandestinament als pisos del barri. Entr¨¤vem de dos en dos o de tres en tres per no cridar l¡¯atenci¨® i est¨¤vem decidits a aconseguir les millores que cr¨¨iem justes¡±, explica. Despr¨¦s que un cap d¡¯obra de Dragados acomiad¨¦s Valls fart de les seves reivindicacions, gaireb¨¦ tots els 500 treballadors de l¡¯obra van sortir per les balconades de l¡¯hospital en construcci¨® per donar-li suport i mostrar rebuig a la decisi¨® de l¡¯empresa. ¡°Tots ens cuid¨¤vem entre tots. All¨° il¡¤lustrava l¡¯ess¨¨ncia de l¡¯organitzaci¨® col¡¤lectiva¡±, celebra 50 anys despr¨¦s.

L¡¯hospital es va inaugurar el 1972, per¨° es va posar en marxa com el barri: amb els serveis a mitges

Els companys de feina van recaptar en un dia les 10.000 pessetes (una aut¨¨ntica fortuna per un treballador) de multa que el Governador Civil, Tom¨¢s Pelayo Ros, va imposar-li per desordres p¨²blics. ¡°Entre tots van anar posant petites aportacions fins a aconseguir aquella quantitat¡±. Les reivindicacions van aconseguir el seu fruit. Despr¨¦s d¡¯una vaga d¡¯una setmana i de reiterats incidents amb la policia, Dragados va assumir millores salarials i laborals per tancar un conflicte que s¡¯estendria a altres empreses i ¨¤mbits laborals.

L¡¯hospital va inaugurar-se el novembre de 1972, per¨° es va posar en marxa com el barri: amb els serveis a mitges. La cuina, les conduccions d¡¯aigua, les instal¡¤lacions el¨¨ctriques es van estrenar amb mancances. Els serveis generals patien problemes t¨¨cnics. Els accessos per carretera eren precaris, les habitacions eren petites, amb poca llum natural i estaven massa exposades al soroll.

Qu¨¨ va unir treballadors de diferents sectors i diferents proced¨¨ncies en un barri dormitori? ¡°L¡¯antifranquisme¡±, respon Manuel Dom¨ªnguez, president del Centre d¡¯Estudis de L¡¯Hospitalet, que assenyala  les parr¨°quies com a espais clau per fomentar l¡¯encaix de tantes peces. La integraci¨® era ¡°aprendre a conviure en un nou medi urb¨¤ i perif¨¨ric, a saber agafar el metro i a conviure amb persones d¡¯altres indrets¡±. Dins d¡¯aquest paquet d¡¯encaix, afegeix, tamb¨¦ hi ha l¡¯acceptaci¨® i aprenentatge del catal¨¤, un proc¨¦s en permanent revisi¨®, com admet l¡¯alcaldessa Marin:  ¡°Les noves generacions han apr¨¨s el catal¨¤ a les escoles, per¨° als patis i al carrer la llengua m¨¦s habitual ¨¦s el castell¨¤. Cal protegir l¡¯aprenentatge del catal¨¤ a les escoles perqu¨¨ els seus entorns no el parla¡±.

La consolidaci¨® del barri

Els alcaldes Corbacho i Marin coincideixen en definir Bellvitge com un barri ¡°lluitador i agra?t¡±. L¡¯exministre admet que les intervencions al barri requerien un ¡°consens¡± amb els agents social. ¡°Sino te montaban un pollo¡±. Sap de qu¨¨ parla. Durant el seu mandat va pretendre connectar carrers del barri que moren en un espai intern dels edificis per ¡°facilitar la circulaci¨®¡±. Va demanar l¡¯assessorament de l¡¯urbanista Ribes Piera. Conven?ut que seria un ¡°gran benefici pel barri¡±, va haver-ho de deixar c¨®rrer. Recorda mobilitzacions, assemblees de 1.500 persones, reivindicacions continues i plens municipals tensos. Els habitants van negar-se a perdre els espais peatonals interiors. ¡°Ho vam tirar enrere. No podia anar en contra del barri¡±.

Molts joves que van comprar-se un pis fa mig segle i que van transformar el barri segueixen vivint a Bellvitge

Al barri avui hi viuen 25.000  habitants. ?s el segon barri amb menys densitat de poblaci¨® de la ciutat, amb poc menys de 9.000 habitants per kil¨°metre quadrat, una xifra molt m¨¦s baixa que la mitjana (22.200) segons el darrer anuari estad¨ªstic de l¡¯Ajuntament, del 2021, i que combat la percepci¨® de massificaci¨®. Tamb¨¦ ha desaparegut l¡¯etiqueta de suburbi. ¡°El barri ha sofert molts estigmes perqu¨¨ els mitjans de comunicaci¨® magnifiquen algunes coses i perqu¨¨ es van produir pel¡¤l¨ªcules on a Bellvitge sempre hi passaven coses negatives¡±, ent¨¦n Marin. Als inicis de la telefonia m¨°bil una empresa va fer un anunci on dos personatges havien d¡¯aparentar una imatge sospitosa. El rodatge es va fer a Bellvitge. ¡°Em va indignar¡± recorda Corbacho, ¡°vaig prohibir les gravacions si no ens explicaven de qu¨¨ es tractava¡±.

Els experts refusen que Bellvitge sigui actualment un entorn vulnerable. ¡°El barri ha acollit una baixa proporci¨® estrangera vulnerable els ¨²ltims 30 anys¡±, certifica Fernando Anton, soci¨°leg i investigador de l¡¯¨¤rea de cohesi¨® social i urbana de l¡¯Institut d¡¯Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Anton vincula l¡¯estabilitat socioecon¨°mica amb els habitatges en propietat. ¡°Hi ha un alt percentatge del parc residencial que roman en propietat, i aix¨° limita que s¡¯hi instal¡¤li poblaci¨® estrangera vulnerable, a difer¨¨ncia del que passa en altres barris, com pot ser Florida o Pubilla Casas¡±. En un barri la propietat genera cohesi¨®, explica, i ¨¦s un signe d¡¯estabilitat davant dels canvis.

Molts joves que van comprar-se un pis fa mig segle i que van transformar el barri segueixen vivint a Bellvitge. ¡°La gent va arrelar aqu¨ª¡±, apunta Nicol¨¢s Cort¨¦s, historiador i delegat comarcal de la UGT a L¡¯Hospitalet. ¡°Els ve?ns que van donar forma al barri n¡¯estan orgullosos i s¡¯hi ha quedat sempre¡±, considera.

La difer¨¨ncia entre les generacions dels setanta i els seus fills, per¨°, s¡¯explica per la voluntat  d¡¯organitzaci¨® col¡¤lectiva. Les associacions de ve?ns han perdut capacitat de convocat¨°ria i els treballadors no veuen els sindicats com un espai ¨²til. ¡°Abans ten¨ªem acc¨¦s a l¡¯habitatge i a la feina; per¨° ens manifest¨¤vem per la falta de serveis p¨²blics; mentre que ara els joves gaudeixen dels serveis p¨²blics per¨° no tenen ni feina ni acc¨¦s a un habitatge digne¡±, lamenta Cort¨¦s.

Corbacho ent¨¦n que la frustraci¨® dels joves es canalitza per altres canals: ¡°La lluita obrera s¡¯ha perdut completament¡±, resumeix. ¡°La cistella de la compra ¨¦s m¨¦s cara, la sanitat est¨¤ cada cop pitjor i no existeix una unitat transversal que exerceixi de contrapoder. Ara les queixes s¨®n sectorials¡±. Valls tamb¨¦ troba a faltar un esperit m¨¦s global. ¡°La societat ¨¦s cada cop m¨¦s individualista¡±, lamenta.

Tot i els canvis d¡¯h¨¤bits, els tambors reivindicatius tornen a ressonar en l¡¯¨¤mbit sanitari. Els sindicats i els professionals denuncien les males condicions laborals i salarials, especialment despr¨¦s d¡¯encadenar les retallades de la d¨¨cada passada amb la crisi de la covid. Ambulatoris i hospitals, tamb¨¦ el de Bellvitge, estan pendents de les negociacions dels convenis col¡¤lectius i el sindicat Metges de Catalunya ja ha amena?at amb una vaga sectorial per al mes de gener. I l ¡®hospital del barri, convertit amb els anys en un campus universitari i referent en m¨¦s de 30 especialitats m¨¨diques, no n¡¯¨¦s ali¨¨. Ja ho deia la publicitat. En Bellvitge hay vida. Al barri d¡¯una ciutat invisible vol dir lluita laboral.