¡®Tornar¨¤ a ser rica i plena¡¯, de Maria Vila: Una hist¨°ria de per riure

Sabies que hi ha m¨¦s dist¨¤ncia en el temps entre Cle¨°patra i la construcci¨® de les pir¨¤mides que entre Cle¨°patra i nosaltres? A molts us pot semblar una dada cunyada, de revista de pseudodivulgaci¨® cient¨ªfica, per¨° a mi em fa pensar molt fort. Hi he reflexionat, a bastament, amb motiu de la lectura del llibre de Maria Vila Tornar¨¤ a ser rica i plena. Una Hist¨°ria (im)pertinent de Catalunya, sobretot quan l¡¯autora ens remarca una obvietat emmascarada: les farses processistes del 9-N i de l¡¯1-O ja s¨®n m¨¦s pr¨°ximes entre elles que la nostra dist¨¤ncia, habitants d¡¯un present embastardit, amb aquells fets luctuosos.

Sense gaireb¨¦ adonar-nos-en, la d¨¨cada ominosa catalana ja ¨¦s mat¨¨ria historiogr¨¤fica i, com a tal, ja pot anar de bracet amb un seguit d¡¯escenes inquietantment similars de la nostra hist¨°ria nacional torturada. Vila no ataca aquest noble prop¨°sit des de l¡¯assaig period¨ªstic o des del vessant cient¨ªfic. De fet, el llibre ¨¦s breu, no t¨¦ notes ni bibliografia, passa avall amb un flux sense recessos molt amarat d¡¯oralitat col¡¤loquial. Durant les primeres p¨¤gines, vaig tenir una mica de por: l¡¯¨²ltim precedent que recordava d¡¯hist¨°ria catalana recreativa era el best-seller Hist¨°ria de Catalunya: mod¨¨stia a part, de Toni Soler, i no puc dir que fos una experi¨¨ncia positiva. M¡¯ha fet recelar des de llavors d¡¯aquest g¨¨nere peculiar.

La d¨¨cada ominosa ja ¨¦s mat¨¨ria historiogr¨¤fica i pot anar de bracet amb escenes de la hist¨°ria nacional torturada

Aquella fita, de 1998 ¡ªquan Oriol Junqueras sortia amb ell a la tele disfressat de Jaume I¡ª, recollia l¡¯esperit d¡¯un temps que desembocaria en els tripartits i en el fiasco de la reforma de l¡¯Estatut, i se servia de l¡¯humor tou i complaent amb el poder que ha caracteritzat la factoria de continguts de Minoria Absoluta. Alguns recursos que utilitza Maria Vila, com ara l¡¯anacronisme, la ridiculitzaci¨® de frases i llocs comuns actuals per mitj¨¤ de la descontextualitzaci¨®, o els acudits poc esmolats basats en t¨°pics i cunyadismes, ens podrien remetre al llibre de Soler. Com en el cas d¡¯aquest ¨ªnclit referent, tamb¨¦, Vila ens promet que mirar¨¤ de mostrar un espectre ampli que abraci aspectes socials i culturals, per¨° a l¡¯hora de la veritat el seu llibre ¨¦s majorit¨¤riament una cr¨°nica pol¨ªtica, una hist¨°ria dels governs i governants del pa¨ªs.

Per¨° fins aqu¨ª les similituds. Quan ens adonem que l¡¯advocada Vila intenta rec¨®rrer a aquestes f¨®rmules per refrescar la seva escriptura i acostar el missatge al populatxo, per¨° que en realitat tampoc vol fer riure (o almenys no en sap prou), Tornar¨¤ a ser rica i plena es converteix en una s¨¤tira plena de mala llet. Un potent al¡¤legat de la defensa d¡¯un reu, el pa¨ªs, sodomitzat pels seus pol¨ªtics. Una hist¨°ria que vol lligar amb un fil de continu?tat gen¨¨tica les rep¨²bliques ef¨ªmeres proclamades per Pau Claris, per Llu¨ªs Companys i Carles Puigdemont, fent-nos veure que els catalans donem voltes a la mateixa s¨ªnia des que existim.

Ben mirat, si abans parl¨¤vem de Cle¨°patra, ara podr¨ªem recordar l¡¯arenga de Marc Antoni a l¡¯acte III del Juli C¨¨sar de Shakespeare, aquell discurs que comen?a amb el conegut ¡°Amics, romans, compatriotes, presteu-me les vostres orelles¡± i on l¡¯afligit i emprenyat patrici comen?a a ordir la seva venjan?a contra els assassins de C¨¨sar i beneficiaris del magnicidi. En aquella ocasi¨®, Marc Antoni, amb l¡¯excusa d¡¯un paneg¨ªric i amb un ¨²s molt h¨¤bil de la ironia, aconseguia commoure l¡¯opini¨® p¨²blica i convertir el que havia de ser el vistiplau del poble als conspiradors en un conat de caos i de contestaci¨® democr¨¤tica. De la democr¨¤cia de llavors, esclar.

En el cas que ens ocupa, el mort ¨¦s Catalunya i els occidors, els governants que van aprofitar-se de les il¡¤lusions de la ciutadania per muntar el seu particular martirologi i perpetuar-se en el poder auton¨°mic. Sense l¡¯excel¡¤l¨¨ncia ret¨°rica del Bard ¡ªtampoc li demanarem tant a l¡¯autora en el primer llibre¡ª, fa la impressi¨® que l¡¯objectiu m¨¦s o menys ocult del simp¨¤tic libel de Maria Vila ¨¦s aquest: contrarestar la lectura un¨ªvoca dels recents esdeveniments hist¨°rics que intenta for?ar l¡¯establishment processista i contribuir que no ens donin gat per llebre, tot inserint els fets que han sotraguejat la consci¨¨ncia nacional en una tradici¨® llarga i assumida de derrotes c¨°miques. Amb la vaga esperan?a que aquesta assumpci¨® permeti, un dia o altre, guanyar alguna batalla.

Tornar¨¤ a ser rica i plena?

Maria Vila?
Bruguera, 2022
160 p¨¤gines. 19,90 euros