Els cinc restaurants m¨¦s antics de la pla?a Reial de Barcelona

Al centre de Barcelona no tot s¨®n ¡®tourist trap¡¯, com es coneixen dins del sector els locals que tenen com a objectiu els turistes i, sobretot, els seus calers. Per¨° a la ment dels barcelonins, amb certa ra¨®, fa temps que s¡¯ha imposat la creen?a que en zones tan c¨¨ntriques com la pla?a Reial regnen els restaurants d¡¯alts preus i baixa qualitat. Gr¨¤cies a la campanya ¡®La Reial et tira la canya¡¯ (fins al 4 de desembre), que us ofereix una tapa de braves i una cervesa per 5 euros perqu¨¨ torneu a baixar a la pla?a, hem recorregut aquest rac¨® amb tanta hist¨°ria per descobrir els restaurants m¨¦s antics, que fa d¨¨cades que alimenten els ve?ns del barri. Locals amb car¨¤cter, familiars i que mantenen viva una pla?a que ha passat d¨¨cades glorioses i tamb¨¦ anys per oblidar. Per¨° que, malgrat tot, segueix sent un rac¨® id¨ªl¡¤lic on descansar del bullici de la Rambla. Aqu¨ª teniu cinc bars i restaurants que segueixen sent els puntals de les porxades de la pla?a Reial.

L¡¯Ambos Mundos

Treballar a la planta baixa i viure al pis de dalt ha estat un modus vivendi de les fam¨ªlies que han viscut de la restauraci¨®. I aix¨ª segueix sent a L¡¯Ambos Mundos, explica Sergio Y¨¦boles, el propietari d¡¯aquest restaurant obert des del 1955. Cada mat¨ª es lleva a la pla?a i baixa a obrir el restaurant, que t¨¦ un nom que homenatja un hotel de L¡¯Havana (Cuba). Fan cuina tradicional amb un men¨² del dia a 14,95 euros, que es pot menjar a la terrassa sense suplement. A banda, la carta va plena de tapes i darrerament s¡¯estan especializant en arrossos melosos, explica Y¨¦boles. Per¨° si esteu d¡¯homenatge, us recomana el filet amb foie o els espaguetis amb tinta de calamar i gambes. Ell ¨¦s de la tercera generaci¨® que porta el restaurant, per¨° la quarta ja hi treballa, mantenint la transmissi¨® familiar. Recorda que la invasi¨® de turistes va comen?ar cap al 1994, despr¨¦s dels Jocs Ol¨ªmpics, i creu que els ¨²ltims anys la pla?a ha patit un abandonament, tant de l¡¯Ajuntament com dels barcelonins, ¡°que no van al seu centre¡±, lamenta. En aquest local, la bellesa de la pla?a es considera un tresor. Prova en s¨®n els quadres que hi ha penjats a les parets, de diferents artistes i moments que han immortalitzat aquesta quadr¨ªcula. La seva mare t¨¦ una col¡¤lecci¨® de m¨¦s de 40 pintures de la pla?a Reial, porxades amb mem¨°ria.

Tobog¨¢n

?s molt conegut com La gallega de la pla?a Reial, en refer¨¨ncia a Manoli Amigo, actual propiet¨¤ria de Tobog¨¢n que va arribar a Barcelona fa molts anys des de Gal¨ªcia. Juntament amb el seu marit, Jos¨¦ Garc¨ªa, que va morir fa 13 anys, es van fer c¨¤rrec d¡¯aquest local que, segons explica la seva filla, Conchi Garc¨ªa, va ser el primer self-service de Catalunya. Aqu¨ª tamb¨¦ podreu menjar un men¨² de migdia, al mateix preu de 14,95 euros, amb plats de cuina tradicional catalana i tamb¨¦ gallega. Els dimecres sempre hi ha caldo gallec, els dijous paella i els divendres lassanya. Entre els plats m¨¦s representatius de les gastronomies catalana i gallega destaquen el fricand¨® o el pop a la brasa. Si nom¨¦s voleu parar-vos a picar alguna cosa no dubteu en demanar empanada, que porta tota la tradici¨® gallega que hi posa la Manoli cada dia. La de carn, la de tonyina o la de lac¨®n amb grelos s¨®n les m¨¦s cl¨¤ssiques, per¨° tamb¨¦ tenen una versi¨® vegana. I per acompanyar una cerveseta o un vi a la terrassa ¨¦s ideal el pop a la gallega, la tapa de la casa.

Canarias

Els germans Manel i Mariano Ad¨¢n estan al capdavant del Canarias de tota la vida. Aquesta cerveseria cl¨¤ssica va ser inaugurada abans del 1941 pel seu avi, per¨° la documentaci¨® que tenen data d¡¯aquell any. En Manel explica que la intenci¨® del seu avi era obrir un restaurant semblant al Glaciar, que estava al costat i s¡¯havia convertit en un bistrot de prestigi, per¨° despr¨¦s d¡¯un any de funcionament i de comprovar que no aconseguia el mateix ¨¨xit, el va convertir en una cerveseria, amb una idea de reclam: els concursos de cervesa. Durant un mes, anava apuntant la cervesa que bebien els clients, i els que tenien m¨¦s fons arribaven a la final, on deu homes es reptaven durant una hora a beure el m¨¤xim de cervesa. El r¨¨cord se¡¯l va endur un bebedor que va ser capa? d¡¯absorbir-ne m¨¦s de 7 litres en 60 minuts i no morir en l¡¯intent. En aquella ¨¨poca els diaris se¡¯n feien ress¨®, i alguns retalls recorden aquella ¨¨poca a les parets del Canarias. Continua sent un local per prendre una cervesa o una altra cosa i picar alguna cosa, amb tapes variades. En Manel recorda que Joan Manuel Serrat era un client habitual, que hi anava acompanyat d¡¯altres membres del Centre Excursionista de Catalunya cada diumenge quan tornaven de la sortida setmanal. Tamb¨¦ Salvador Dal¨ª, client habitual del Taxidermista que estava a la pla?a, s¡¯hi parava a prendre alguna cosa. Explica que l¡¯havia vist acompanyat d¡¯una pantera.

Glaciar

M¨¦s de cent anys t¨¦ el Glaciar, que va n¨¦ixer com a Glacier el 1922. En aquest temps ha canviat d¡¯amos v¨¤ries vegades i, des de fa un any i mig, ¨¦s propietat del grup La Pomada, una empresa nova de restauraci¨® que vol reivindicar la cuina catalana i els locals emblem¨¤tics, explica Javier Lluch, soci fundador amb Tha¨ªs Ivern. De moment n¡¯han comprat cinc del G¨°tic i el Born, un d¡¯ells el Glaciar, que han reformat per pujar-li una mica el nivell i convertir-lo en un restaurant que recuperi l¡¯estil de bistrot franc¨¨s dels seus origens, quan la burgesia hi anava a sopar sortint del Licue, i una cocteleria sofisticada, amb cl¨¤ssics com la pomada menorquina, amb gin Xoriguer i granissat de llimona (motiu del nom del grup). Que torni la solera d¡¯anys passats ¨¦s l¡¯objectiu, amb plats com la bullabesa, les ostres, l¡¯entrecot al caf¨¨ de Par¨ªs o l¡¯steak tartar, per¨° mantenint tot el mobiliari protegit, com la fusteria i la barra, i bona part dels cambrers. Darrerament el Glaciar era m¨¦s un bar de copes, on hi anava la gent abans de recalar al Sidecar, al Jamboree o al Karma.

Col¨®n

El Col¨®n tamb¨¦ ¨¦s una de les cerveseries m¨¦s conegudes de la pla?a, que despatxa des dels anys cinquanta. El pare del Manel Solsona, segona generaci¨®, el va agafar el 1975. ¡°?s una cerveseria tradicional de tota la vida, de cerveses, entrepans i tapes¡±, explica darrere del taulell, mentre recomana l¡¯entrep¨¤ especial, amb tonyina, pebrot i olives; o tapes com els calamars, els txokos o l¡¯ensaladilla russa. Des d¡¯aquest mirador de la pla?a, diu que ara est¨¤ molt bonica i tranquil¡¤la, per¨° no amaga que les ha vist de tots colors i la pitjor ¨¨poca va ser quan les drogues van envair la pla?a, amb venedors i drogadictes a tot hora. Un temps que ja ha passat (per¨° no el problema, que s¡¯ha traslladat a d¡¯altres carrers i places, sobretot del Raval). Tamb¨¦ ¨¦s hist¨°ria el temps en qu¨¨ les sabates eren ben enllustrades davant del seu bar, com recorda la placa que t¨¦ just en una columna de la seva terrassa i recorda el ¡®limpia botas Canonge¡¯. Era tot un negoci, fins a quatre netejadors a la vegada treballaven en aquest rac¨®. El llibre Vida i miracles de la pla?a Reial, de Xavier Theros, explica que el va comen?ar Fructu¨®s Canonge, aficionat a la prestidigitaci¨® que es va fer fam¨®s com el Merl¨ªn Espa?ol. Quan va deixar els espectacles, es va convertir en enllustrador, amb un betum inventat per ell mateix.