Olga Viza: ¡°El que ¨¦s important ¨¦s amb qui treballes, no on¡±

Una dona vital. Sempre enganxada a l¡¯actualitat. Aix¨ª ¨¦s Olga Viza. El mat¨ª d¡¯aquesta entrevista es lleva a les 5.50 i ja no para en tot el dia. Com sempre, ho llegeix tot. ¡°Cada dia ¨¦s diferent. Visc atomitzada¡±, reconeix la periodista (Barcelona, 64 anys), que compagina la tele, ara de tornada a Antena 3, i la resta de vida period¨ªstica amb una q¨¹esti¨® fonamental: la seva fam¨ªlia. Ni parlar-ne, de la jubilaci¨®: ¡°Com ho deixar¨¦¡­ ¨¦s una manera de viure. I de mirar la vida. ?s molt complicat quan vius en l¡¯actualitat, un dia desconnectar. Aquest bot¨® no el conec¡±.

Pregunta. Com recorda el primer dia de periodista?

Resposta. Va ser als estudis de Miramar, a Montju?c. Acabava de fer 20 anys, estava a segon de periodisme. Aquells dies van ser per aprendre televisi¨®. El primer que vaig fer va ser un reportatge de la primera dona campiona mundial espanyola, de la qual no es recorda ning¨². La primera campiona mundial que va tenir l¡¯esport espanyol va ser una tia que es deia Pepita Cuevas, que va ser la millor esportista de l¡¯any a la gala de Mundo Deportivo. El primer any ho va compartir amb el boxejador Pedro Carrasco i el segon amb Manolo Santana. D¡¯ells ho sabem tot; d¡¯ella, no ens en recordem ni del nom. Pepita Cuevas, que va morir fa dos anys, era patinadora de velocitat sobre rodes.

P. La figura de la dona a l¡¯esport ha canviat des de llavors.

R. Quan vaig fer el meu primer reportatge, no en sabia res. Vaig trigar molt a poder fer una altra entrevista a una campiona del m¨®n. S¨ª que n¡¯hi va haver d¡¯altres, per¨° era un degoteig. El punt d¡¯inflexi¨® va ser el 92. Els Jocs de Barcelona no van ser nom¨¦s una fabulosa cita ol¨ªmpica, no va ser nom¨¦s l¡¯esclat d¡¯una ciutat. Per a l¡¯esport espanyol va suposar una nova manera de fer les coses. Fins llavors un grapat d¡¯esportistes havien brillat de manera gaireb¨¦ miraculosa, pur talent, zero estructura. Per¨° el 92 va portar un ¡°m¨¨tode¡±. Es va contractar els millors entrenadors, preparadors f¨ªsics, fins i tot psic¨°legs de suport. Van apar¨¨ixer els centres d¡¯alt rendiment i el programa ADO, que era com dir als esportistes: ¡°Aqu¨ª teniu les eines, no us preocupeu per arribar a final de mes, dediqueu-vos nom¨¦s a preparar-vos per competir. I les dones esportistes, com que ho tenien tot per dir, ho van dir. De les 22 medalles, vuit van ser per a elles, i nom¨¦s va ser el principi.

Quan vaig comen?ar a fer esports ¨¦rem cinc dones i se¡¯ns mirava amb curiositat. Per¨° no vam tenir problemes

P. Tamb¨¦ en el periodisme esportiu?

R. Quan vaig arribar no vaig ser-ne conscient. Cinc dones feien periodisme esportiu a TVE (dues a Madrid i tres a Barcelona), de fet jo vaig ocupar la pla?a de Mercedes Mil¨¢, que se¡¯n va anar a Informe Semanal. Segurament despert¨¤vem curiositat, per¨° no vam tenir problemes. A veure, tontos sempre n¡¯hi havia algun, sobretot en plantes amb moqueta, per¨° en general els esportistes eren gent sana que nom¨¦s volien explicar el que feien, punt. A la televisi¨® estava tot per fer, que les dones ens incorpor¨¦ssim a una faceta period¨ªstica hist¨°ricament masculina era nom¨¦s una de les portes que s¡¯obrien. Moltes periodistes es van enamorar de l¡¯esport i van trucar a aquesta porta, va ser llavors quan van comen?ar els problemes. Hi havia gent que encara pensava en blanc i negre. Generacions seg¨¹ents de dones periodistes van con¨¨ixer altres maneres. Aqu¨ª vaig tenir clar que l¡¯important no ¨¦s on treballes, sin¨® amb qui.

P. En el cas del futbol, les retransmissions continuen sent molt masculinitzades.

R. Les dones ens equivocarem si volem fer-ho exactament com ells. Tenim la possibilitat de ser com som, despr¨¦s ja veurem si els diners ens igualen o no. De moment s¡¯ha demostrat que les dones tenen el seu propi estil, no nom¨¦s jugant sin¨® tamb¨¦ explicant-ho i vivint-ho.

P. ?s vost¨¨ una hero?na en temps de cal?otets, com s¡¯ha escrit.

R. No. Per¨° me¡¯n vaig adonar quan al primer Me Too ens van comen?ar a preguntar. Sabia perfectament que ¨¦rem molt poques, per¨° estava conven?uda que aviat en ser¨ªem moltes m¨¦s. De fet, quan va n¨¦ixer TV3, Isabel Bosch, Pilar Calvo i Imma Pedemonte van destacar de seguida en la informaci¨® esportiva. Em semblava l¨°gic i fant¨¤stic. Soc filla d¡¯un home del b¨¤squet, vaig cr¨¦ixer en una pista, de manera que per a mi l¡¯esport no t¨¦ g¨¨nere. Em semblava absolutament natural entrevistar Blanca Fern¨¢ndez Ochoa, Arantxa S¨¢nchez Vicario, Epi, Ayrton Senna o ?ngel Nieto. En realitat trobava meravell¨®s poder-ho fer i tota la meva obsessi¨® era preparar-me perqu¨¨ sort¨ªs tan b¨¦ com fos possible.

P. Considera que el periodisme ha perdut tota l¡¯¨¨pica? Com viu aquesta crisi?

R. Hi ha un periodisme que ja no existeix, som hereus d¡¯aquell periodisme. Alguns encara el tenim enquadernat i intentem que no es taqui d¡¯oli, encara que l¡¯ess¨¨ncia continua sent la mateixa. No s¨¦ si aix¨° del respecte als fets i la comprovaci¨® de les not¨ªcies amb fonts aguantaria totes les auditories, per¨° segueix havent-hi molt bon periodisme.

P. No ¨¦s un ofici desprestigiat?

R. Abans deies, soc metge i eres mig d¨¦u. No ¨¦s una cosa consubstancial al nostre ofici, ¨¦s un virus general de diverses professions.

P. Tamb¨¦ ¨¦s un tema econ¨°mic.

R. La precaritzaci¨® no hi ajuda gens. ?s un altre moment de la societat. Entenc un jove que li diuen 12 hores dissabtes i diumenges, 978 euros: no hi ha ¨¨pica que aguanti aix¨°. Estem en un m¨®n menys just.

P. S¨®n joves que a m¨¦s consumeixen l¡¯esport d¡¯una altra manera.

R. Jo crec que poden conviure. A mi em diverteix molt veure Ibai Llanos, per¨° no em perdo Ramon Besa. Tot suma. L¡¯esport s¡¯est¨¤ intentant adaptar a aquest llenguatge nou, adaptar la velocitat visual de l¡¯esport a la generaci¨® acostumada a la rapidesa d¡¯una pantalla. Per¨° quan arriba un mundial tots estan davant de la tele i aix¨° ¨¦s una ra¨® de pes incontestable.

P. S¡¯actua de manera hip¨°crita amb el Mundial de Qatar?

R. Per¨° no ara, sin¨® des de fa 12 anys, que ¨¦s quan el senyor Blatter va dir Qatar. B¨¦, va dir R¨²ssia i va dir Qatar. Quina seq¨¹¨¨ncia de fets. Per¨° tamb¨¦ el 78, a tres illes de l¡¯estadi del Mundial d¡¯Argentina, estaven torturant la gent. I els Jocs Ol¨ªmpics a Pequ¨ªn. Per qu¨¨? Perqu¨¨ se sucumbeix al negoci i perqu¨¨ els qui prenen les decisions no som ni tu ni jo; de fet, n¡¯hi ha molts d¡¯inhabilitats i altres d¡¯investigats. Per¨° no ens tornem bojos. La gent a qui li agrada el futbol vol veure futbol, i jo soc la primera. Fas abstracci¨®, l¡¯estadi delimita una illa, i ¨¦s com si haguessin posat tota la resta sota les catifes perses. El gol¨¤s el marca el pa¨ªs.