Un clergue benhumorat

Els clergues de l¡¯esgl¨¦sia anglicana tenen una virtut poc freq¨¹ent entre els capellans cat¨°lics: un sentit de l¡¯humor que sembla, sovint, que atempti contra la fe. La simpatia inextingible de Laurence Sterne (1713-1768) ¨¦s manifesta en un llibre que ara ha estat reeditat: Un viatge sentimental per Fran?a i It¨¤lia (traducci¨® de Joaquim Mallafr¨¨, Barcelona, Adesiara, 2022). Sterne el va escriure despr¨¦s del fabul¨®s Tristram Shandy (per entregues espesses, 1759-1767), tamb¨¦ despr¨¦s dels Sermons, tan admirables com els del m¨¦s antic Bossuet. Aquest Viatge sentimental tracta del cam¨ª d¡¯un eclesi¨¤stic angl¨¨s per terres de Fran?a i una mica d¡¯It¨¤lia. Si el llibre s¡¯acaba amb un episodi a la ciutat de Tor¨ª, al nord d¡¯It¨¤lia, ¨¦s perqu¨¨ l¡¯autor va lliurar l¡¯¨¤nima abans de poder lliurar als lectors el llibre arrodonit.

No ¨¦s cap problema que estigui inacabat, de la mateixa manera que a molts lectors del seu temps els va semblar que tenien prou aventures dels Shandy en l¡¯altre llibre fam¨®s de Sterne, quan nom¨¦s se n¡¯havia publicat una part petita. ?s un autor que escriu sense cap l¨ªnia argumental, o molt plena de digressions, de manera que un sol cap¨ªtol dels seus llibres val pel tot, gr¨¤cies, en especial, al bon humor i a l¡¯eleg¨¤ncia de l¡¯estil. (Ara ens haur¨ªem d¡¯esplaiar sobre la bellesa de la traducci¨® de Mallafr¨¨.)

Sterne va tenir una vida discret¨ªssima, b¨¦ que no va deixar d¡¯aprofitar el fet que el seu besavi, cosa llunyana, havia estat arquebisbe de York; aix¨°, a Anglaterra, sempre ajuda. M¨¦s important que aquest ascendent va ser el fet que conegu¨¦s de jove John Hall-Stevenson, senyor de Skelton Hall (¡°casa de bojos¡±), a Cleveland, Yorkshire. Amb aquest i una colla lectora, amiga de Rabelais entre d¡¯altres faceciosos, Sterne va fundar un club anomenat ¡°Els demon¨ªacs¡±, circumst¨¤ncia for?a rara en general, per¨° m¨¦s en la persona d¡¯un home d¡¯esgl¨¦sia. De fet, els fidels de la parr¨°quia que regentava es queixaven que Sterne no deia els oficis, o pronunciava sermons anecd¨°tics ¡ªsovint ho s¨®n, per¨° de gran estil, que ¨¦s el que val quan un es decideix a parlar o a escriure¡ª i que tenia m¨¦s tirada a la broma que a la severa lit¨²rgia protestant. El lector haur¨¤ de tenir present que la professi¨® de clergue, en aquell temps, nom¨¦s era un mitj¨¤ de guanyar-se la vida sense gaire luxe, com els tercers nascuts en fam¨ªlies catalanes d¡¯hisendats.

Aquestes amistats el van portar a practicar una de les literatures m¨¦s extravagants de tot el segle, com es veu no solament al fabul¨®s Tristram Shandy (tradu?t igualment per Mallafr¨¨), sin¨® tamb¨¦ en el nostre llibre d¡¯avui: Yorick, el protagonista, troba un francisc¨¤ que li demana almoina, i ell l¡¯engega (magn¨ªfic!); un peregr¨ª a Sant Jaume de Gal¨ªcia plora l¡¯ase que muntava, que se li ha mort, i Yorick el consola; passa a Par¨ªs i, com era d¡¯esperar, hi coneix un grapat d¡¯aventures semier¨°tiques; aconsegueix un passaport necessari ¡ªhi ha guerra entre anglesos i francesos¡ª i l¡¯obt¨¦ per simpatia m¨²tua amb un lector devot de l¡¯obra de Shakespeare; escolta i anima Marie, noia desamorada; i m¨¦s passatges: tots lligats per l¡¯¨²nic element que s¡¯hi pot destriar: un clergue viatja per terres estrangeres amb els sentits del tot desperts ¡ªd¡¯aqu¨ª el t¨ªtol ¡°sentimental¡±: no ¨¦s que sigui un clergue xopat de sentiments estovats¡ª, oberts a les experi¨¨ncies o aventures que es presentin, que ¨¦s una de les claus de tota novel¡¤la, des de les questes de Chr¨¦?tien de Troyes (segle XII), i encara m¨¦s des del Quijote, que Sterne esmenta moltes vegades al seu Tristram Shandy i almenys una al Viatge sentimental.

No direm gran cosa m¨¦s, ni de l¡¯autor, ni del llibre d¡¯avui. Com es llegeix a l¡¯onzena edici¨® de l¡¯Encyclopaedia Britannica (vol. 25, p¨¤g. 903; ara veieu com un s¡¯informa), la que li agradava tant a Borges, ¡°Sterne¡¯s character defies analysis in brief space; it is too subtle and individual...¡±: ¡°el car¨¤cter de Sterne desafia una an¨¤lisi en poc espai; ¨¦s massa subtil i indivi?dual¡± ¡ª¡°singular¡±, seria una traducci¨® m¨¦s adequada. Vet aqu¨ª una premissa per a tot escriptor de qualssevol temps moderns i contemporanis: si un s¡¯ha de sotmetre a l¡¯opini¨® comuna, m¨¦s val que no escrigui, perqu¨¨ el pensament del com¨² ¨¦s cada vegada m¨¦s prim i m¨¦s est¨°lid. (?til consell per a tot escriptor catal¨¤ dels nostres dies, ¨²til fins i tot per a Francesc Ser¨¨s, sigui dit amb gran respecte, que ha escrit un llibre, La mentida m¨¦s bonica, amb excessiva prud¨¨ncia. Ara ¨¦s el moment d¡¯una gran pol¨¨mica, que ve de p¨°lemos, ¡°guerra¡±.) I ho deixarem aqu¨ª.

Nota bene. A l¡¯article de la setmana passada vaig barrejar not¨ªcies i noms de Don Giovanni i de Le nozze di Figaro, ¨°peres de Mozart. No era cosa greu, ni afectava a la tesi de la pe?a, per¨° l¡¯articulista sent l¡¯obligaci¨® d¡¯excusar-se.