No sempre ¡°no ¨¦s no¡±

Totes les q¨¹estions que ara passem pel sed¨¤s del ¡°pol¨ªticament correcte¡± admeten una puntualitzaci¨®. S¨®n q¨¹estions que solen ser tractades d¡¯una manera clausurada, proclius a la solidesa que escau a tota ideologia, i mouen a opinions igualment tancades, amb esc¨¤s moviment dial¨¨ctic. Es tracta de q¨¹estions que s¡¯han posat leg¨ªtimament sobre la taula de les opinions, per¨° que molt sovint resulten mancades d¡¯una consideraci¨® assaonada. Un exemple molt clar del que acabem de dir ¨¦s la radicalitzaci¨® d¡¯una part del moviment feminista, que pot acabar considerant que tota aproximaci¨® d¡¯un home a una dona est¨¤ marcada per la viol¨¨ncia, si no pel crim. De vegades ho est¨¤, certament. Moltes vegades, no.

?s sabut que a l¡¯¨°pera Don Giovanni, de Mozart, aquell pret¨¦n exercir sobre una serventa seva, Susanna, el dret feudal ¨Cja quasi desaparegut a final del segle XVIII¨C d¡¯allitar-se amb ella abans que ho faci el seu prom¨¨s, Masetto. Don Giovanni podria fer-ho amb viol¨¨ncia, atesa la seva superioritat en l¡¯ordre social: ¨¦s noble. Per¨° no ho fa d¡¯aquesta manera, ni ho ha fet mai. Don Giovanni, un dels pocs mites que ha generat l¡¯edat moderna, posseeix, com escau a la seva noblesa de classe, un sentit de l¡¯honor, o de l¡¯honra, que l¡¯obliga a respectar la voluntat i la llibertat de les seves v¨ªctimes.

Per aix¨° agafa a banda Susanna, el dia de les noces, i la sedueix amb belles paraules: desitja per a la noia un futur m¨¦s brillant que fent un casament amb un home de condici¨® plebea: ¡°Voi non sei fatta per esser paisana, un¡¯altra sorte vi procuran quelli occhi bricconcelli, quei labretti s¨¬ belli, quelle ditucce candide e odorose¡±: ¡°No est¨¤s feta per a la vida de pag¨¨s, t¡¯espera un altre dest¨ª gr¨¤cies a aquests ulls tan vius, uns llavis tan bonics, aquests dits c¨¤ndids i olorosos¡±.

La serventa es resisteix, que ¨¦s la primera reacci¨® de quasi totes les dones davant una proposta amorosa precipitada: no vol que l¡¯enganyin. Per¨° don Giovanni insisteix, sense ofendre-la en cap moment: ¡°L¨¤ ci darem la mano, l¨¤ mi dirai di s¨¬¡±. I ella: ¡°Voldria i no voldria, el cor em batega fort; feli?, segur, ho seria; per¨° pot riure¡¯s de mi¡±. El ritual s¡¯interromp quan interv¨¦ donya Elvira i dissuadeix Susanna d¡¯entrar amb don Giovanni al ¡°casinetto¡±.

Hem sabut pel seu criat Leporello, que don Giovanni posseeix un cat¨¤leg extens¨ªssim de les conquestes que ha fet anat pel m¨®n: sis-centes quaranta a It¨¤lia; a Alemanya, dues-centes trenta-una; cent a Fran?a [poques!], a Turquia noranta-una... per¨° a Espanya ja s¨®n ¡°mille e tre¡±. Aix¨° s¨ª: totes aquestes conquestes les ha fet gr¨¤cies a la seducci¨®, mai exercint la viol¨¨ncia; tampoc abusant de la seva posici¨® social ¨Cseria un argument contra la tesi d¡¯aquest article¨C, perqu¨¨ entre elles s¡¯hi compten, tamb¨¦, baronesses i comtesses, marqueses i principeses: queda clar que a un seductor professional li agraden les dones ¡°d¡¯ogni forma e d¡¯ogni et¨¤¡±: totes.

I aix¨ª arribem al quid de la q¨¹esti¨®. El respecte que els homes han tingut, generalment, per les dones, posseeix un fonament en part cristi¨¤ ¨Cla dignitat de Maria verge¨C, i en part propi de la societat cavalleresca ¨Caix¨° encara es veu, al segle XVI, amb la idealitzaci¨® de Dulcinea per part de don Quijote¨C; tamb¨¦ encara avui, en terres castellanes, quan un home deixa passar primer una dona davant la porta de qualsevol lloc, ¨¦s habitual que la dona expressi: ¡°?Qu¨¦ caballero!¡± (N¡¯hi ha que rondinen.) Aquestes formes s¨®n el que s¡¯ha acabat. Hi ha homes, cada cop m¨¦s, que volen anar per feina ¨Centre altres raons per la moda de la immediatesa sorgida de l¡¯¨²s de les noves tecnologies i la pornografia que s¡¯hi troba¨C, i no volen perdre el temps amb floretes (¡°piropos¡±, d¡¯altra banda avui rebuts amb suspic¨¤cia per les dones), amb roman?os i amb tot el ritual que escau a la seducci¨®.

En suma: una dona pot dir ¡°no¡± a un home que de bell comen?ament no li ha fet el pes, per¨° pot acabar dient que ¡°s¨ª¡±, si l¡¯home la sedueix amb gentilesa, cavallerositat i discreci¨®. Despr¨¦s passar¨¤ el que passar¨¤: la dona, amb el temps, pot quedar desenganyada d¡¯aquell mascle i li dir¨¤ passi-ho b¨¦; per¨° la manera com s¡¯ha encetat aquella relaci¨® amorosa, o desitjant, ha estat escrupolosa, respectuosa, del tot allunyada de la viol¨¨ncia b¨¤rbara. Tamb¨¦ pot ser que molts violadors, a m¨¦s d¡¯anar cremats, siguin gent incapa? d¡¯articular bones paraules per seduir una dona: aix¨° seria una altra conseq¨¹¨¨ncia de l¡¯estat lamentable de l¡¯educaci¨®.

Per¨° no sempre ¡°no ¨¦s no¡±. De vegades, quan el galanteig corre per camins civilitzats, el ¡°no¡± es transforma en aquesta seq¨¹¨¨ncia: ¡°ja ho veurem¡±, ¡°parla una estona m¨¦s¡±, ¡°no em sembla desenraonat¡± i, finalment, ¡°s¨ª¡±. O ¡°no¡±, i llavors aquest ¡°no¡± ja ¨¦s tan indiscutible com inapel¡¤lable. Ara b¨¦: don Giovanni no ¨¦s la mena de seductor de qui una dona pugui refiar-se. Per¨° no tots els homes son aix¨ª.