Abundor proustiana

Com que aquest ha estat l¡¯any del primer centenari de la mort de Marcel Proust (1871-1922), i com que els editors saben molt b¨¦ que els aniversaris rodons sempre fan vendre m¨¦s llibres, les llibreries han aparegut, els darrers mesos, plenes de novetats proustianes: Marcel Proust, Cartas escogidas (1888-1922), Acantilado; Bernard de Fallois, Siete conferencias sobre Marcel Proust, Subsuelo; Roland Barthes, Marcel Proust. Miscel¨¢nea, Paid¨®s, o, de grans dimensions, la primera entrega d¡¯una nova traducci¨® al castell¨¤ de l¡¯obra gran de l¡¯autor: Por donde vive Swann. A la sombra de las muchachas en flor, Alba. Esperem viure un quant temps per llegir aquesta ¨²ltima versi¨®; tamb¨¦ per llegir els ¨²ltims lliuraments de la Recerca tradu?ts al catal¨¤ per Josep M. Pinto i Val¨¨ria Gaillard. No veiem en catal¨¤ cap altra cosa nova llevat d¡¯un digest preparat per un dels traductors nostres de la Recherche: A la recerca del temps perdut. Una tria per a lectors amb poc temps (Viena, 2022). Deu ser per a gent que es pensa que no arribar¨¤ a Nadal.

Parlarem de dos dels t¨ªtols apuntats m¨¦s amunt: les confer¨¨ncies de Bernard de Fallois ¡ªd¡¯¨°ptima lectura gr¨¤cies a la traducci¨® de Llu¨ªs Maria Tod¨®¡ª i la miscel¡¤l¨¤nia proustiana de Roland Barthes, que mai va dedicar un llibre complet, ni grans assaigs, a l¡¯obra del novel¡¤lista.

Gr¨¤cies a Andr¨¦ Maurois ¡ªque va escriure un llibre sobre Proust que no ¨¦s cap bagatel¡¤la, per molt que Maurois no sigui un autor llegit per les generacions actuals¡ª i als seus bons oficis prop de la neboda de l¡¯escriptor, la Sra. Mante-Proust, Fallois (1926-2018) va trobar els manuscrits relatius als llibres primerencs Jean Santeuil i Contre Sainte-Beuve, i els va editar a Gallimard la d¨¨cada de 1950. (Despr¨¦s, el segon d¡¯aquests llibres ha estat preparat per dos altres especialistes; l¡¯¨²ltim, Antoine Compagnon, 2022.) Fallois, enamorat de l¡¯obra proustiana com quasi tots els que l¡¯han llegida i tenen una certa dosi d¡¯anys i de mem¨°ries volunt¨¤ria i involunt¨¤ria, va dedicar a l¡¯escriptor llibres, diversos cursos i confer¨¨ncies: aquestes set que ara es publiquen, sens dubte transcripci¨® arrodonida d¡¯unes sessions orals enregistrades, s¨®n una mostra de bon gust en mat¨¨ria de literatura, coneixement complet d¡¯un llibre tan prolix, i molta capacitat d¡¯an¨¤lisi. Comencen (i acaben) molt b¨¦, amb una cr¨ªtica d¡¯aquell procediment te¨°ric ¡ªque era, nom¨¦s en part, el de Sainte-Beuve, tan bandejat per Proust¡ª que explica l¡¯obra d¡¯un autor a trav¨¦s dels avatars de la seva vida: sembla clar que la vida de Proust t¨¦ alguna cosa a veure amb la seva novel¡¤la gran, per¨° l¡¯autor va ser prou h¨¤bil per donar als lectors la impressi¨® que el ¡°jo¡± de la narraci¨® no ¨¦s per for?a Marcel Proust, l¡¯home.

Una altra cosa ¨¦s el llibre de Roland Barthes (1915-1980), que recull diversos articles i entrevistes, entre aquestes una amb Jean Montalbetti, de 1978, en qu¨¨ l¡¯un i l¡¯altre, de bracet, recorren els escenaris de la vida i l¡¯obra de Proust per la rive droite de Par¨ªs. El lector que conegui ¡ªen aquest cas, s¡¯hi val¡ª determinats aspectes de la vida de Barthes i de Proust, s¡¯adonar¨¤ de seguida que la Recerca no ¨¦s solament un dels llibres (o el llibre) que Barthes va preferir, sin¨® tamb¨¦ el llibre que ell mateix hauria volgut escriure. No ¨¦s cap detall menor que tots dos fossin gais, tots dos esteticistes ¡ªProust m¨¦s exagerat que Barthes¡ª, tots dos ciutadans de Par¨ªs, grans lectors, i tamb¨¦ que tots dos tinguessin una mateixa depend¨¨ncia filial del pes de l¡¯amor matern (encara que Proust faci morir l¡¯¨¤via, a la Recerca, i no la mare).

Per¨° hi ha una difer¨¨ncia molt gran en aquestes dues vides: despr¨¦s de la mort de la seva mare (1905), Proust va esperar dos o tres anys per comen?ar a escriure un llibre que, per sort, acabaria abans de morir. Barthes, per contra, en la mateixa circumst¨¤ncia, es va posar a llegir Proust per mirar de consolar-se, va ser for?a incapa? d¡¯escriure cap altre llibre, va dictar els cursos al Coll¨¨ge de France amb una certa nost¨¤lgia, i, al capdavall, per distracci¨® o per un acte inconscient (segons Julia Kristeva), va ser atropellat per la furgoneta d¡¯una blan?chisserie i es va deixar morir a l¡¯hospital (aix¨ª va explicar-ho Vidal-Naquet).

Una cosa per acabar: com m¨¦s lectures va acumular, Barthes va considerar que la vida nom¨¦s posseeix valor dins els marges sem¨¤ntics de la literatura, tan extensos com en la teo?logia; i va passar el dol llegint. Proust el va passar escrivint un llibre prodigi¨®s, que acaba dient-nos si fa no fa el mateix, a l¡¯¨²ltima entrega, despr¨¦s d¡¯haver retornat a les llambordes mal anivellades, la magdalena, el tovall¨® emmidonat i el soroll d¡¯una cullera, despr¨¦s de considerar que l¡¯observaci¨® intel¡¤lectual de la naturalesa serveix de poca cosa, i despr¨¦s de dir que les teories liter¨¤ries no serveixen per a res: ¡°La vida de deb¨°, la vida per fi descoberta i esclarida, l¡¯¨²nica vida, per conseg¨¹ent, plenament viscuda, ¨¦s la literatura¡±.