Baudelaire, el cr¨ªtic

L¡¯editorial Acantilado acaba de publicar un llibre que, pel seu contingut, no ¨¦s cap novetat ¡ªCharles Baudelaire, Escritos sobre arte, literatura y m¨²sica (1845-1866)¡ª, per¨° s¨ª que ho ¨¦s per les acurades edici¨®, traducci¨® i anotaci¨® de Jos¨¦ Ram¨®n Monreal. Una altra cosa, de la qual parlarem al final d¡¯aquesta nota marginal, s¨®n els dos pr¨°legs de Giovanni Macchia que inclou el llibre.

Baudelaire no va ser solament el poeta que va establir una mena de c¨¤non per a tota la poe?sia que va venir despr¨¦s ¡ªsobretot a Fran?a; no tant a les lletres angleses i alemanyes, orgulloses d¡¯una tradici¨® pr¨°pia tant o m¨¦s s¨°lida que la dels francesos¡ª, sin¨® tamb¨¦ un cr¨ªtic d¡¯art, de literatura i de m¨²sica ¡ªaix¨° darrer, menys¡ª que va fer escola al costat del precedent notabil¨ªssim de Diderot.

L¡¯enorme trasbals que va suposar la revoluci¨® de 1789 en la hist¨°ria de la cultura francesa ¡ªun trasbals molt m¨¦s gran que no ho va ser l¡¯evoluci¨® de les institucions i les formes de govern a Fran?a, almenys entre 1789 i 1851¡ª va fer que tant els escriptors com els pintors, com per escreix qualsevol artista, es trobessin, per primera vegada, perplexos davant el fet mateix de la creaci¨®. Els par¨¤metres est¨¨tics que havia fundat el classicisme franc¨¨s ¡ªuns par¨¤metres mai del tot oblidats pels poetes francesos, ni tan sols per Baudelaire, que ja ¨¦s dir¡ª van topar, de sobte, no solament amb les perspectives m¨¦s o menys ut¨°piques que plantejava el capgirament socialrevolucionari, sin¨®, endem¨¦s, amb les noves catego?ries est¨¨tiques provinents d¡¯Alemanya i d¡¯Anglaterra sota la forma de l¡¯anomenat ¡°romanticisme¡±. S¨®n novetats que els van explicar Madame de Sta?l i Philar¨¨te Chasles.

Baudelaire, que, com hem dit, mai va deixar de tenir un peu ancorat en el classicisme franc¨¨s ?¡ªtamb¨¦ m¨¦s lluny, com ho significa l¡¯admiraci¨® per Rabelais¡ª, es va adonar des de molt jove que la nova situaci¨® de l¡¯artista en el si d¡¯una societat la?citzada, capitalista, industrial i, en suma, burgesa, l¡¯obligava directament o indirecta a manifestar-se amb unes formes i unes intencions noves, posades al dia, ¡°modernes¡±. En els escrits de joventut que s¡¯han editat habitualment amb el t¨ªtol Journaux intimes (escrits entre 1851 i 1862), Baudelaire va deixar ben clar que aspirava a fer un art gens a favor de la nova civilitzaci¨® que l¡¯envoltava, i molt a la manera dels pobles primitius: ¡°La veritable civilitzaci¨® no es troba en el gas, ni en el vapor, ni en les taules girat¨°ries... Els pobles n¨°mades, els pastors, els ca?adors, fins i tot els antrop¨°fags poden ser, per la seva energia i per la dignitat personal, superiors a les nostres races d¡¯Occident¡±. D¡¯aqu¨ª que fund¨¦s, en el conjunt de la seva obra, una mena de contrareligi¨® ¡ªtamb¨¦ religiosa, encara que no sigui deista¡ª basada en el que va anomenar una ¡°prostituci¨® sagrada¡±.

Per aix¨° el lector trobar¨¤, en aquests articles tan ben triats, un Baudelaire que rebenta totes les formes d¡¯art tardorom¨¤ntiques, encara vives al seu temps (i al nostre), i presti la m¨¤xima atenci¨® a all¨° que considera un ¡°signe del seu temps¡±, ¨¦s a dir, d¡¯aquella ¡°modernitat¡± de qu¨¨ ell mateix va voler ser profeta i m¨¤rtir. ?s el cas del llarg article ¡°El pintor de la vida moderna¡±, el millor del recull, sobre Constantin Guys (C.G. en el manuscrit i en el llibre), avui poc considerat, per¨° certament nou al moment que Baudelaire va visitar la seva obra arran d¡¯un dels salons de qu¨¨ parla. Hi escriu una professi¨® de fe que ha esdevingut c¨¨lebre: ¡°La modernitat ¨¦s all¨° transitori, el fugitiu, el contingent, la meitat de l¡¯art; l¡¯altra meitat ¨¦s l¡¯etern i l¡¯immutable¡±; una frase que serveix per situar Baudelaire en el pont inestable que va del classicisme franc¨¨s al romanticisme. Amb la mateixa acu??tat, el llibre parla de Poe ¡ªa qui va traduir¡ª, de molts contemporanis seus, dels caricaturistes francesos i estrangers, o de Wagner.

I el llibre, que ¨¦s recull fastu¨®s del pensament cr¨ªtic de Baudelaire, presenta nom¨¦s aquest defecte: els dos pr¨°legs de Macchia no en s¨®n una bona entrada (pro-logos). El primer parla dels ja esmentats ¡°escrits ¨ªntims¡± de Baudelaire, i el segon del poemari Les flors del mal. Un ho pot lamentar. Aquests pr¨°legs haurien hagut de parlar de l¡¯evoluci¨® de la creaci¨® liter¨¤ria, i de la cr¨ªtica d¡¯art i de literatura, a la primera meitat del segle XIX, situant l¡¯autor entre una n¨°mina d¡¯autors i de cr¨ªtics que ell va con¨¨ixer i llegir perfectament, com ara Chasles, Th¨¦ophile Gautier, George Sand, i tota la colla que freq¨¹entava l¡¯obrador d¡¯Ars¨¨ne Houssaye, director de la influent revista L¡¯Artiste: Henri M¨¹rger (d¡¯ell sortiria l¡¯¨°pera La Boh¨¨me, no per casualitat), G¨¦rard de Nerval, Alphonse Esquiros,Th¨¦odore de Banville, Charles Monselet, Jules Janin... i, per damunt de tots ells, P¨¦trus Borel, dit ¡°el licantrop¡± ¡ªperqu¨¨ es va menjar el seu gos un dia que tenia molta gana¡ª, l¡¯escriptor que m¨¦s clarament va determinar els aspectes escabrosos i irreverents de l¡¯obra de Baudelaire. D¡¯aix¨°, els pr¨°legs d¡¯aquest llibre no en diuen res.