Perejaume, Eul¨¤lia, Blanca Casas

En l¡¯art contemporani estem assistint, des de fa uns anys ja, a un fenomen de repetici¨® de formes i idees que produeix un evident cansament als visitants que ja han complert mig segle de vida i que constaten, una vegada m¨¦s, el manierisme d¡¯aquests treballs. Aix¨ª que cal buscar mons propis, conceptes antics per¨° amb aparences diferents, destresa t¨¨cnica o ¡ªi aix¨° s¨ª que ¨¦s dif¨ªcil¡ª noves idees.

A Barcelona, darrerament tan eixorca de gratificaci¨® contempor¨¤nia, ara mateix es poden veure tres bones exposicions. Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957), a la galeria Joan Prats, ¨¦s un cl¨¤ssic de l¡¯art postconceptual. La seva exposici¨® es titula Tres perqu¨¨ nom¨¦s es presenten tres peces entorn de les connexions entre all¨° natural i l¡¯hum¨¤, una de les bases de tota la seva feina, que sempre versa sobre la constant transformaci¨® d¡¯¨¦ssers i coses. En un muntatge videogr¨¤fic, el gran ballar¨ª Cesc Gelabert es col¡¤loca com si fos un tronc d¡¯arbre o una columna, i balla amb un petit arbre a les seves mans. Podem veure tamb¨¦ un arbre transformat, segons la nostra imaginaci¨®, en capitell i al qual s¡¯enfilen un conjunt de persones amb objectes. I veiem el proc¨¦s envers, un aut¨¨ntic capitell que va transformant-se (mitjan?ant un proc¨¦s mec¨¤nic que contemplem en un v¨ªdeo) en bloc de pedra. I tamb¨¦ se¡¯ns presenta el mateix bloc de pedra, en brut, sobre un pedestal.

Vaig descobrir Blanca Casas Brullet (Matar¨®, 1973) exposant a la galeria Fran?oise Paviot de Par¨ªs. Realitzava accions amb peces de vestir de les que alg¨² s¡¯anava desprenent ¡ªper¨° sense exhibicionisme¡ª o s¡¯anaven enganxant en un cos fins a tapar-lo gaireb¨¦ completament. Ella ¨¦s hereva de l¡¯Arte Povera com ho s¨®n Gabriel Orozco o Richard Tuttle i, com passa amb ells, all¨° que admirem a la seva obra ¨¦s la subtilesa. A aquesta exposici¨® de la galeria Roc¨ªo Santa Cruz podem veure alguns dels seus quaderns antics ratllats o quadriculats en els quals inclou un n¨²vol pintat o b¨¦ en els quals l¡¯atzar (una taca d¡¯aigua) ha desdibuixat la trama. La destrucci¨® d¡¯una trama apareix en un v¨ªdeo on les seves l¨ªnies ortogonals van caient i desapareixent a poc a poc, com una met¨¤fora de la desaparici¨® o superaci¨® d¡¯aquells esquemes racionals t¨ªpics de la pintura neoplasticista o minimalista. La primera sala est¨¤ travessada per cadenes blanques, que no s¨®n de ferro, sin¨® de cer¨¤mica i que barren el pas al visitant que quan les agafa percep el seu pes diferent i la seva sensualitat. Una de les parets tamb¨¦ sembla esqueixar-se en un dels seus angles, de tal manera que aquest espai blanc i impol¡¤lut es trenca per un extrem i ens impedeix de deambular pel centre. Fragilitat, condicions, segurament met¨¤fores del m¨®n que ens envolta.

I ¨¦s aquesta fragilitat la que opera als seus Haikus de la heterog¨¦neo: s¨®n peces amb tres elements sempre de materials diferents, sempre trobats i mai encolats entre si. Per exemple un paper d¡¯embalar, una boleta vermella i un bra?alet; un tub de pl¨¤stic fi en forma d¡¯arabesc rematat per una ploma i una forma arrodonida coberta per una tela. I finalment els seus papers plegats i endurits que, submergits en plata o en l¨ªquid fotogr¨¤fic, es converteixen en escultures precioses. Fer d¡¯all¨° que ¨¦s fr¨¤gil una obra d¡¯art plena de sentit no ¨¦s pas poc m¨¨rit i creiem que s¡¯albira un excel¡¤lent futur per a la feina de Blanca Casas.

Pel que fa a Eul¨¤lia (Eul¨¤lia Grau,Tarrasa, 1946) ¨¦s una figura hist¨°rica de l¡¯art conceptual catal¨¤, encara que ella sovint ha volgut desentendre¡¯s del qualificatiu. Despr¨¦s del seu pas per Belles Arts i per la molt moderna escola Eina, on va connectar amb el cr¨ªtic Alexandre Cirici-Pellicer, va viatjar a It¨¤lia i va exposar les seves anomenades Etnografies quan va tornar. S¨®n imatges extretes de diaris i revistes que posen en q¨¹esti¨®, de vegades amb humor, els clix¨¦s de l¡¯home i la dona dels anys seixanta i setanta: ells, herois musculosos o prove?ts d¡¯autoritat, elles exemple de bellesa a punt de ser consumida per l¡¯home. Eren emulsions fotogr¨¤fiques sobre tela, el que els donava una consist¨¨ncia m¨¦s gran visual. Tamb¨¦ va realitzar obres de gran den¨²ncia social, com les imatges d¡¯un obrer ferit per la gu¨¤rdia civil el 1975, mentre deixava en blanc les imatges del gu¨¤rdia civil i del metge que no va considerar pertinent extreure-li la bala (el sindicalista es va su?cidar a la seva cel¡¤la). A la galeria Mayoral podem veure obres d¡¯aquest per¨ªode que denuncien la massificaci¨®, el militarisme o la dona objecte.

Tres bones exposicions en un panorama barcelon¨ª trist i ap¨¤tic.