In¨¦s Garc¨ªa L¨®pez, Mar¨ªa Teresa Hincapi¨¦ i el neoliberalisme entremig

Si aquest fos un principi d¡¯infinit, mostra dedicada a l¡¯artista colombiana Mar¨ªa Teresa Hincapi¨¦, que es pot veure fins al 23 de febrer al Macba, i Calla i paga. Encontres entre pol¨ªtica i psicoan¨¤lisi, d¡¯In¨¦s Garc¨ªa L¨®pez, editat per Edicions del Periscopi i Escola Bloom de Literatura, s¨®n dues manifestacions culturals recents a Catalunya que es miren i conviden a mirar-se el m¨®n contemporani com una aberraci¨® principalment destructiva, sense lloc per a la creaci¨® de res que no sigui un principi m¨¦s de destrucci¨® d¡¯encara m¨¦s coses. Totes dues li prenen el pols, i sobretot li ensenyen les dents, una en acte i l¡¯altra en an¨¤lisi i proposta. Que costi d¡¯anomenar-la, l¡¯aberraci¨®, ¨¦s poderosament simptom¨¤tic, i segurament una estrat¨¨gia m¨¦s d¡¯autoprotecci¨® de l¡¯ordre que imposa, i que, de moment, s¡¯imposa.

Si Mar¨ªa Teresa Hincapi¨¦ exerceix la seva activitat d¡¯artista al llindar del teatre, la performance i les arts visuals, des de la Col¨°mbia de finals del segle XX, en un context d¡¯hiperproductivitat, materialisme i consumisme desbridats, la publicaci¨®, aquest ¨²ltim mes de maig, de l¡¯assaig Calla i paga, sembla ser una pertinent continuaci¨® de la hist¨°ria. Crida l¡¯atenci¨® retrobar en l¡¯an¨¤lisi d¡¯In¨¦s Garc¨ªa L¨®pez pr¨¤ctiques de qu¨¨ Hincapi¨¦ es va servir per escopir a la cara del capitalisme tard¨¤, i retrobar-les, pervertides, o si m¨¦s no, reapropiades, en mans d¡¯all¨° o d¡¯aquells contra qui anaven dirigides les escopinades, les belles escopinades de Mar¨ªa Teresa Hincapi¨¦, mestra tena? del silenci, la lentitud, el gest, la disciplina i la intu?ci¨®. El resultat de l¡¯aposta dels comissaris Cl¨¤udia Segura Campins i Emiliano Vald¨¦s, autors tamb¨¦ d¡¯un rigor¨®s treball d¡¯investigaci¨® previ sobre l¡¯artista, de ¡°traslladar a l¡¯espai expositiu el que hauria estat ser davant d¡¯una acci¨® de Mar¨ªa Teresa Hincapi¨¦¡±, dona una mostra gaireb¨¦ sense obres, substitu?des per testimonis i deixebles del seu art materialment ef¨ªmer per¨° de llarg recorregut espiritual. La performance, en el sentit menys estricte i m¨¦s lliure possible, va ser l¡¯espina central del seu treball sempre fronterer: la forma era una arma contra el materialisme i una via d¡¯acc¨¦s a l¡¯espiritualitat on Hincapi¨¦ respirava i volia fer respirar un m¨®n que l¡¯asfixiava. ¡°Hacia lo sagrado¡± i ¡°Pies que lamen¡±, proves del seu inter¨¨s pel teatre antropol¨°gic d¡¯Antonio Barba, el teatre-dansa oriental com ara el but? o el n?, la disciplina i el rigor sobre el propi cos, i els pobles ancestrals de Col¨°mbia, s¨®n moments cabdals de la traject¨°ria d¡¯Hincapi¨¦, entreteixits amb l¡¯impuls pedag¨°gic que la va dur a fundar l¡¯Aldea Escuela, a la Sierra de Santa Marta, amb la idea de propiciar la conviv¨¨ncia entre artistes i estudiants. La pr¨¤ctica d¡¯Hincapi¨¦ anava directa a trencar els peus al monstre, que ella va saber apartar de la vida, i per tant de l¡¯art, amb una rotunditat gran¨ªtica.

El monstre ha volgut, vol i seguir¨¤ volent treure r¨¨dit de tot, per¨° certs artistes se li avan?aran sempre, i certes plomes sortiran com talps per dir amb totes les lletres el que li aniria b¨¦ de mantenir dif¨²s

Per¨° el monstre ha mutat, sense perdre gens ni mica de perillositat, ni arronsar-se; el que In¨¦s Garc¨ªa L¨®pez podria anomenar ¡°la subjectivitat de l¡¯¨¨poca¡± ¨¦s una altra, o ¨¦s aquella m¨¦s aquesta altra, de fa quatre dies. ¡°El materialisme est¨¤ d¨¦mod¨¦¡± ¨¦s una de les primeres reflexions de Calla i paga. L¡¯hiperconsum creix en el mercat d¡¯experi¨¨ncies i de benestar, que paradoxalment, perqu¨¨ la premissa major ¨¦s que sigui sempre inassolible, ¡°garanteix una millora perp¨¨tua de les nostres condicions de vida¡±: retirs espirituals, massatges t¨¤ntrics, fusta-ter¨¤pia, tot s¨®n exemples de la idea de confort en s¨¨rie que el neoliberalisme vol fer passar per una suposada felicitat que tothom ha de voler. El mindfulness ¨¦s la gran perversi¨® de l¡¯espiritualitat de la nostra ¨¨poca, i In¨¦s Garc¨ªa L¨®pez ¨¦s cl¨ªnica en la seva dissecci¨®. El que ella anomena ¡°la retirada a l¡¯espai interior neoliberal¡± ¨¦s una part de la roda en qu¨¨ es tracta de refer-se dels estralls del capitalisme desenfrenat i la seva orquestra cultural per tornar-s¡¯hi a incorporar ben a dins, i ¡°rendir¡± m¨¦s i millor, sense haver-ne sortit mai. Al subjecte que vol forjar el neoliberalisme, se l¡¯espera, se li ha tra?at un pla, que ha de coincidir amb el que es tra?a a tothom, sense l¨ªmit: ¡°tothom vol les mateixes coses¡±, i per a qui no, hi ha previst un tractament.

Hincapi¨¦ sembla haver-se anticipat a aquest canvi major, a qualsevol deriva que vingui d¡¯aquest mateix corrent. ¡°Yo vine ac¨¢ a estudiar y Mar¨ªa Teresa me pone a trotar¡±, s¨®n paraules d¡¯alumnes seus reportades per Santiago Zuluaga, fill seu, que continua amb el projecte de l¡¯Aldea. La constant de les seves performances ¨¦s ser on no se l¡¯espera, i posar els altres en una situaci¨® semblant. El monstre ha volgut, vol i seguir¨¤ volent treure r¨¨dit de tot, per¨° certs artistes se li avan?aran sempre, i certes plomes sortiran com talps per dir amb totes les lletres el que li aniria b¨¦ de mantenir dif¨²s.