¡®Am¨¨rica¡¯: la culpa blanca, esclavista i catalana

Catalunya est¨¤ comen?ant a afrontar el seu passat esclavista. De manera simb¨°lica, retirant est¨¤tues de l¡¯espai p¨²blic, o t¨ªmidament i mitjan?ant les arts. Si a Tituba. Bruixa, negra i ramera, Denise Duncan donava veu a la dona que va desencadenar els fets de Salem, a Am¨¨rica el dramaturg Sergi Pompermayer posa un mirall davant del passat dels catalans. Una fam¨ªlia de l¡¯alta burgesia barcelonina es reuneix per a celebrar l¡¯aniversari del seu fill Max, que estudia a Londres. Aquest es presenta al sopar acompanyat de la seva n¨²via, Kayla: negra i catalana. El que podria semblar, en un primer moment, una esp¨¨cie d¡¯actualitzaci¨® de la pel¡¤l¨ªcula Endevina qui ve a sopar aquesta nit (Stanley Kramer, 1967) va molt m¨¦s all¨¤. Passat i present s¡¯entremesclen en una hist¨°ria, tamb¨¦, de privilegi i classe.

Julio Manrique dirigeix una posada en escena gaireb¨¦ minimalista: l¡¯espai esc¨¨nic d¡¯Alejandro And¨²jar situa tota l¡¯acci¨® al menjador de la fam¨ªlia, i les videocreacions de Francesc Isern serveixen de contrapunt audiovisual, gaireb¨¦ innecessari, a algunes escenes. ¡°El m¨®n se¡¯n va a la merda¡± ¨¦s la primera frase de l¡¯obra: Pompermayer fa que l¡¯aniversari de l¡¯hereu de la fam¨ªlia sigui l¡¯11 de setembre, la Diada Nacional de Catalunya. Joan Carreras ¨¦s el pare, personatge que l¡¯actor evita que caigui en l¡¯estereotip: empresari d¡¯¨¨xit, continuador d¡¯una fam¨ªlia d¡¯alta nissaga, marit i pare suposadament exemplar. Mireia Aixal¨¤ ens torna a demostrar, per en¨¨sima vegada, que ¨¦s una actriu amb una enorme vis c¨°mica i dibuixa el personatge de la mare amb una mescla de par¨°dia i afecte que la fan irresistible. La seva obsessi¨® per reduir les seves emissions de CO? i comprar-se un Tesla (vermell, per descomptat) i el seu magn¨ªfic vestuari (obra de Maria Armengol) demostren la capacitat que tenen les classes dominants per a adaptar-se sempre a les modes del moment. Qui s¡¯emporta la funci¨® ¨¦s Tamara Ndong, que aqu¨ª debuta amb el seu primer gran paper despr¨¦s de treballar en diversos muntatges de La Fura dels Baus: el viatge que fa el seu personatge ¨¦s el m¨¦s interessant de l¡¯obra, i les seves escenes amb Carreras s¨®n el millor d¡¯Am¨¨rica. Kayla ja venia preparada al sopar, coneixent en Max, per¨° no era conscient de tots els cad¨¤vers que amagaven a l¡¯armari. ¡°I jo que pensava que tenia una fam¨ªlia de merda!¡±.

El jove Marc Bosch interpreta amb resoluci¨® un fill que porta sobre la seva esquena el pes dels seus cognoms, i ¨¦s gr¨¤cies a Kayla que ser¨¤ conscient dels seus privilegis. ¡°No hi ha res m¨¦s obsc¨¨ que un privilegiat fent-se la v¨ªctima¡±, li etziba Kayla. Amb papers menors, Carme Fortuny ¨¦s una ¨¤via imponent, matriarca catalana que quan interv¨¦ no deixa canya dreta, i Aida Llop ¨¦s la criada, actualitzaci¨® del mite de l¡¯¡°esclau agra?t¡± portat al segle XXI. Si b¨¦ la fam¨ªlia li permet asseure¡¯s amb ells a la taula (cosa bastant improbable), la noia ¨¦s la baula m¨¦s feble d¡¯un ecosistema que ha sabut intercanviar uns esclaus per uns altres. Am¨¨rica ¨¦s, sens dubte, un espectacle necessari per al teatre catal¨¤. Nom¨¦s cal veure com el p¨²blic riu o aplaudeix alguns dels comentaris racistes que pronuncien els personatges de l¡¯obra.

Am¨¨rica. Text: Sergi Pompermayer. Direcci¨®: Julio Manrique. Teatre La Villarroel. Barcelona. Fins al 29 de gener de 2023.