Trapelleries de Jes¨²s

Ha passat Nadal i molta gent ¡ªo uns quants, o pocs¡ª es deuen haver acostat a les p¨¤gines del Nou Testament per tenir not¨ªcies sobre la inf¨¤ncia de Jes¨²s.

A les p¨¤gines dels evangelis de Mateu, Marc i Joan, no n¡¯hauran trobat quasi cap: naixement i circumcisi¨®. A les p¨¤gines de Lluc, unes quantes, escasses. Els evangelistes can¨°nics ¡ªels noms dels quals nom¨¦s s¨®n una suposici¨® sense base hist¨°rica, com no la t¨¦ el naixement miracul¨®s de Crist¡ª no es van arriscar a parlar d¡¯uns fets que no havien conegut, i dels quals, possiblement, no en van sentir parlar. La vida p¨²blica de Jes¨²s, que ¨¦s quan va fer-se molt conegut a Galilea i una mica a la resta de les terres de Palestina sota el domini de Roma, va durar molt pocs anys, tres o quatre ¡ªhi ha historiadors que diuen que nom¨¦s dos, o un¡ª i, doncs, no se sabia res d¡¯aquella criatura que havia nascut cam¨ª de Betlem o a Betlem mateix. De fet, del Jes¨²s hist¨°ric, que ¨¦s cosa innegable, no en sabem quasi res de res: va n¨¦ixer, potser va ser fill d¡¯un fuster de Galilea, va estu?diar l¡¯Antic Testament, va protagonitzar un cisma en el si del judaisme, va tenir entre dotze i centenars de seguidors, va atorgar-se el t¨ªtol de ¡°rei dels jueus¡±, i per aix¨° va tenir brega amb ells fins al punt de ser denunciat a Pilat, que, per estalviar-se problemes amb els saduceus i fariseus, va fer-lo crucificar. Tot aix¨° est¨¤ perfectament demostrat, no als evangelis, sin¨® als textos de car¨¤cter hist¨°ric, com els de Flavi Josep o de T¨¤cit. Per¨° de la seva inf¨¤ncia, com hem dit, poca cosa.

Tanmateix, en tenim not¨ªcies per algun evangeli ap¨°crif, i, especialment, per l¡¯anomenada Hist¨°ria de Jes¨²s, que no va entrar a la B¨ªblia, escrit probablement al segle III, tradu?t al llat¨ª al segle V, per¨° mai publicat fins a l¡¯any 1703 (edici¨® Fabricius).

Aquest evangeli ap¨°crif, breu, diu coses sensacionals sobre els primers anys del profeta (o Messies, segons la fe de cadasc¨²). Un dia, Jes¨²s, criatura, caminava amb el seu pare quan un altre nen li va picar l¡¯esquena amb vio?l¨¨ncia. Jes¨²s es va tombar i li va dir: ¡°Ja no caminar¨¤s mai m¨¦s¡±, i aquell nen va caure mort. Josep li va dir al seu fill: ¡°Nen, per qu¨¨ fas aquestes coses? Fas mal als altres, i la gent ens odia.¡± I llavors Jes¨²s va fer que tots els que s¡¯havien indignat contra ell quedessin cecs.

Quan ja anava a estudi, el mestre Zaqueu li va recitar l¡¯alfabet grec ¡ªla cosa no era gens probable a Galilea¡ª i va dir a Jes¨²s que el digu¨¦s ell, sencer. Jes¨²s va respondre: ¡°Quan em diguis qu¨¨ significa alfa ¡ªprimer lletra de l¡¯alfabet grec¡ª, jo et dir¨¦ la beta i tota la resta¡±. El mestre el va picar; i llavors Jes¨²s va recitar l¡¯alfabet grec tot sencer, de l¡¯alfa a l¡¯omega. (Hi ha versions d¡¯aquest mateix text, m¨¦s versemblants, que expliquen el mateix, per¨° amb l¡¯alfabet hebreu.) Amb un cert esperit geom¨¨tric (tamb¨¦ teol¨°gic), Jes¨²s va preguntar al mestre per qu¨¨ l¡¯alfa era una lletra amb molts triangles, per qu¨¨ era allargada, inclinada, i per qu¨¨ apuntava cap amunt.

Un dia que Jes¨²s jugava al sostre d¡¯una casa amb una colla, un nen va caure i es va matar. La colla va escampar, i Jes¨²s va quedar sol. Diu aquell evangeli: ¡°Els pares del nen que havia mort li van dir: ¡®Tu l¡¯has fet caure. Ets molt dolent¡¯. I mentre l¡¯amena?aven, Jes¨²s va dir. ¡®Jo no he estat¡¯. Va baixar fins al costat del nen que havia mort i va dir: ¡®Zen¨® (aix¨ª s¡¯anomenava), he estat jo qui t¡¯ha fet caure?¡¯ Llavors el nen es va aixecar i va dir: ¡®No, Senyor meu¡¯. I els pares del nen, havent vist aix¨°, van quedar admirats i van glorificar D¨¦u¡±.

Tamb¨¦ ¨¦s interessant el que es llegeix a la dita Hist¨°ria de Josep, fuster, escrit en primera persona, un altre text que no es troba a la B¨ªblia. Josep estava emmurriat en veure que ell havia estat fora del poble dos anys i que, en tornar-hi, va trobar la dona prenys. Diu l¡¯evangeli esmentat: ¡°Com que tenia aquest pensament, l¡¯¨¤ngel se¡¯m va apar¨¨ixer en una visi¨® i em va dir: ¡®Josep, fill de David, no temis romandre amb Maria, la teva dona ... El nen que tindr¨¤ ha sorgit de l¡¯Esperit Sant ... Tindr¨¤ un fill i li dir¨¤s Jes¨²s¡¯¡±. I diu Josep: ¡°Mai he sentit dir que una dona pugui quedar prenyada sense el concurs d¡¯un home, o que una verge hagi infantat sense perdre el segell de la virginitat ... No creur¨¦ en tu [en el seu fill, Jes¨²s] ni en el car¨¤cter sant del teu naixement, ni atorgar¨¦ gl¨°ria a Maria¡±. ?s comprensible. Per¨° totes les religions s¨®n, per definici¨®, mat¨¨ria de fe. Qui la t¨¦, segur que ha celebrat amb goig la nit de Nadal. Qui no la tenia, deu haver menjat ¡°neules, neules, torrons i vi blanc¡± (del can?oner popular de Catalunya).

El lector trobar¨¤ aquests textos en franc¨¨s a la magn¨ªfica edici¨® ?crits apocryphes chr¨¦tiens, a c¨¤rrec de Pierre Geoltrain i Jean-Daniel Kaestli (Par¨ªs, Gallimard, La Pl¨¦iade, 2005).