¡®Shoah¡¯, de Claude Lanzmann: Hist¨°ria oral de l¡¯Holocaust

Shoah, el documental de Claude Lanzmann, es va estrenar el 1985. Posava fi a una d¨¨cada llarga i dolorosa que Lanzmann havia destinat a entrevistar els protagonistes de l¡¯Holocaust durant l¡¯ocupaci¨® nazi de Pol¨°nia. El documental declinava l¡¯¨²s de gravacions d¡¯¨¨poca i, directament, observava els efectes de la hist¨°ria en el present dels seus protagonistes. Lanzmann interrogava supervivents, homes i dones, testimonis i botxins, amb un malhumor impropi del periodisme (per¨° perfectament acceptable) i visitava els paisatges involucrats en l¡¯extermini dels jueus europeus.

Les nou hores de metratge de Lanzmann, un cop transformades en text, conformen un llibret de 140 p¨¤gines igualment esgarrifoses pel testimoni que aporten d¡¯aquells anys; la brevetat no en suavitza l¡¯impacte. Sembla un llibre af¨ª als de Svetlana Aleksi¨¦vitx, on l¡¯expressi¨® de la cat¨¤strofe col¡¤lectiva s¡¯aborda des de la polifonia. La tasca del documentalista, per¨°, es resisteix a la literalitzaci¨® que Aleksi¨¦vitx s¨ª que pot permetre¡¯s a l¡¯hora de captar la hist¨°ria emocional dels territoris exsovi¨¨tics. Aqu¨ª hi ha una cruesa i una v¨¦rit¨¦?que nom¨¦s pot interrompre la poesia sorgida de l¡¯oralitat (un entrevistat, per exemple, diu: ¡°Si hagu¨¦ssiu pogut llepar-me el cor, us haur¨ªeu enverinat¡±), per¨° ¨¦s evident que com a muntatge guionitzat (quines frases entren i quines queden fora) Shoah busca el colpiment i la lli?¨®: l¡¯impulsa la convicci¨® moral d¡¯explicar la Hist¨°ria, amb maj¨²scula, sense panor¨¤miques ni apartats ni taules de xifres, sin¨® des de l¡¯anecdotari i la viv¨¨ncia dels protagonistes.

El cat¨¤leg macabre ¨¦s inacabable i pesa en la mem¨°ria quan ens separem del llibre: fogueres de cad¨¤vers que triguen cinc o sis dies a extingir-se; piles de cossos a la cambra de gas, on ¨¦s evident que els forts han trepitjat els febles en l¡¯intent de fugida... Tamb¨¦ ens colpeix saber dels qui abandonen la resist¨¨ncia organitzada perqu¨¨ tindran m¨¦s oportunitats de salvar-se sols que actuant en grup; les bromes dels soldats donant la benvinguda al tren que descarrega presos, com si el camp fos una mena de balneari; la nota inesperadament tragic¨°mica del ¡°jueu estranger¡± (se¡¯n dedueix un cert poder econ¨°mic) que surt del vag¨® a l¡¯estaci¨® de Ma?kinia per comprar alguna cosa al bar per¨° el tren es posa en marxa i ell l¡¯empaita agitant el barret...

Quan llegim sobre els presos que se salvaran perqu¨¨ executen l¡¯ofici de barber, o sobre els treballadors que reben alcohol com a paga extra (sense emborratxar-se la tasca de neteja ¨¦s inassumible), intu?m que l¡¯espectre de la implicaci¨® segons el teu ofici era vast i embrollat. No hi falta l¡¯oficial que sabia qu¨¨ hi passava, i l¡¯esment dels profits de Krupp i Siemens gr¨¤cies a la m¨¤ d¡¯obra esclava, per¨° Shoah tamb¨¦ involucra tercers: els decidits col¡¤laboracionistes ucra?nesos i la conniv¨¨ncia d¡¯una part de la poblaci¨® polonesa. S¡¯hi veu la contribuci¨® de l¡¯antisemitisme, diguem-ne, de baix grau i de l¡¯odi cobdici¨®s (dels qui cobegen les possessions del ve¨ª) en la progressiva neteja ¨¨tnica del gueto que despr¨¦s seria ocupat pels ve?ns cat¨°lics. S¡¯hi veu, doncs, la facilitat amb qu¨¨ els humans ens adaptem i ens convencem de la normalitat del desastre.

De lectures feridores per¨° ineludibles n¡¯hi ha de diverses tipologies. Shoah pertany a dues: la de la necess¨¤ria lli?¨® d¡¯hist¨°ria i la del memor¨¤ndum de mal averany que ens recorda del que ¨¦s capa? l¡¯Europa trastocada.

Shoah?

Claude Lanzmann ?
Traducci¨® de David Cusc¨® i Escudero
Editorial Fl?neur 2022. 216 p¨¤gines. 19,50 euros