¡®Periodisme i llibertat¡¯: A l¡¯ombra de Francesc Camb¨®

Feia nom¨¦s dos anys que l¡¯Alemanya nazi havia estat derrotada i la Guerra Freda tot just comen?ava. Joan Estelrich va publicar a Destino un article contra el trencament del m¨®n en dos blocs enfrontats que era un prec atemorit del lideratge americ¨¤. Josep Pla va decidir respondre al mateix n¨²mero, i ho va fer amb un to estrany per a alg¨² que debat amb un amic de joventut. Pla feia mofa del comprom¨ªs d¡¯Estelrich amb el moviment paneuropeu, acusant-lo d¡¯ingenu i pessimista. ¡°Entre la inmensa cantidad de tiros que se disparar¨®n en Berl¨ªn (...) tiro a favor de la unidad moral de Europa no lo o¨ª jam¨¢s¡±. I potser era cert que la unitat europea devia semblar impossible al final de la Segona Guerra Mundial, per¨° 27 mesos despr¨¦s es constitu?a la Comunitat Europea del Carb¨® i l¡¯Acer. El somni paneuropeu tornava a fer cam¨ª. La hist¨°ria i els seus girs.

S¡¯havien conegut a la primera joventut, quan tot era possible, i s¡¯escriuran durant m¨¦s de 30 anys. Destino acaba de publicar un centenar llarg d¡¯aquelles cartes al recull Periodisme i Llibertat (Cartes 1920-1950). El volum l¡¯ha editat S¨ªlvia Coll-Vinent, t¨¦ el segell de qualitat de la C¨¤tedra Josep Pla i inclou ap¨¨ndixs sucosos com aquests articles de Destino.

L¡¯any 1920 Pla era un jove corresponsal a Par¨ªs de La Publicidad (encara en castell¨¤) i Estelrich dirigia Expansi¨® Catalana, un projecte de diplom¨¤cia cultural que finan?ava, com tantes altres iniciatives, Francesc Camb¨®. Els dos compartiran un esfor? de ¡°propaganda patri¨°tica¡± orientada a Europa, aix¨ª s¡¯hi referir¨¤ Estelrich, i participaran d¡¯un altre somni, el projecte cultural i pol¨ªtic del catalanisme. Les cartes fan evidents dues constants de la vida de Josep Pla abans de refugiar-se a l¡¯Empord¨¤ despr¨¦s de la Guerra Civil i fins al final de la seva vida. La recerca d¡¯una situaci¨® professional estable i el combat amb un comprom¨ªs pol¨ªtic que alhora volia i dolia. La conjunci¨® d¡¯aquestes angoixes el portar¨¤ a exercir una adhesi¨® gaireb¨¦ total a Francesc Camb¨®. ¡°Prou pol¨ªtica, capito? De fet jo no soc un home p¨²blic, el meu ideal ¨¦s la pau i la tranquil¡¤litat, el meu anhel ¨¦s fer de periodista i servir el senyor Camb¨® de les meves enyorances¡±.

Tots dos compartiran un esfor? de ¡°propaganda patri¨°tica¡±, com diu Estelrich, orientada a Europa

Els anys vint s¨®n un moment de transici¨® per al catalanisme. La Restauraci¨® havia esgotat el seu marge de reforma i es trobava assetjada per una triple crisi social, territorial i colonial. Despr¨¦s del frac¨¤s de 1918, quan el rei va oferir a Camb¨® l¡¯autonomia per la via r¨¤pida, comen?ava a ser evident que el catalanisme no aconseguiria un autogovern real sense un canvi de r¨¨gim. Les tensions creixien dins la Lliga i les esquerdes van portar a l¡¯escissi¨® d¡¯Acci¨® Catalana. Les cartes entre els dos homenots permeten seguir la seva dist¨¤ncia amb el escindits, ¡°un moviment de llepafils de la pol¨ªtica¡±, i l¡¯admiraci¨® per Camb¨® que tots dos compartien, ¡°en Camb¨® ¨¦s superior a tothom¡±.

¡°Tot plegat posa en evid¨¨ncia la crisi profunda que sofreix el catalanisme¡±, escriur¨¤ Estelrich l¡¯any 1928. Les cartes entre els dos s¨®n la prova d¡¯uns anys de desorientaci¨®. Deu ser aix¨° el que fa que Pla, un realista conservador, vegi els fets de Prats de Moll¨® com a una not¨ªcia positiva tot i titllar-los de ¡°macianada¡± d¡¯un ¡°home descordat¡±. Fins i tot es lamenta que no haguessin pogut comptar amb suport sovi¨¨tic. La fallida connexi¨® russa, tamb¨¦ llavors. El mateix Pla que dos anys m¨¦s tard demanar¨¤ posar fi a la preponder¨¤ncia pol¨ªtica ¡°d¡¯aficio?nats i irresponsables¡±. Poc despr¨¦s, encara, veur¨¤ amb bons ulls la possibilitat que Camb¨® i el duc d¡¯Alba governin una transici¨® pac¨ªfica de la dictadura a una nova monarquia parlament¨¤ria. Contradiccions.

La Lliga buscava recuperar l¡¯acci¨® de govern, el pragmatisme i la vocaci¨® de regeneraci¨® espanyola que el catalanisme constructor havia exercit amb tanta tra?a a principis de segle, per¨° el moment havia canviat. El ca?nisme entre la dreta i l¡¯esquerra i l¡¯ascens dels totalitarismes ho impedien. Sense unitat catalana era impossible abstreure¡¯s del combat pol¨ªtic espanyol. Camb¨® va aconseguir un bon resultat a les eleccions espanyoles del 1933, per¨° despr¨¦s de l¡¯octubre del 1934 la tensi¨® es va extremar i va arribar el Desastre.

La correspond¨¨ncia coneguda entre Pla i Estelrich es talla abans del Sis d¡¯Octubre i no es recupera fins l¡¯any 1947. La guerra ho havia canviat tot. El catalanisme es debatia entre l¡¯exili, les catacumbes i l¡¯acte de contrici¨® de la falsa via. El somni catalanista semblava tan impossible com el de la unitat moral d¡¯Europa, per¨° sota la cendra hi havia brases. La hist¨°ria i els seus girs.

Periodisme i llibertat. Cartes 1920-1950?

Josep Pla | Joan Estelrich?
Destino, 2022. 384 p¨¤gines. 20 euros