Joan Vinyets: ¡°El lideratge agressiu basat en el masclisme ¨¦s un sistema fallit¡±

A Joan Vinyets (Tona, 57 anys) una editorial li va dir que no publicaria el seu llibre perqu¨¨ estava escrit per un home. Qu¨¨ feia un escriptor advocant per les bondats d¡¯abandonar el masclisme, la competitivitat i l¡¯agressivitat en el lideratge i apostant per ¡°feminitzar el m¨®n¡±? Aix¨° no ho havia de dir una dona per conv¨¨ncer la resta de dones? No va ser fins que va arribar l¡¯editorial Eumo que aquest doctor en Comunicaci¨® Social per la Universitat Pompeu Fabra i llicenciat en Antropologia, que actualment lidera projectes d¡¯experi¨¨ncia del pacient a l¡¯Hospital de Sant Joan de D¨¦u, va poder publicar Un m¨®n en clau F. El seu ¨¦s un assaig que defuig l¡¯essencialisme biol¨°gic entre homes i dones per aportar exemples pr¨¤ctics per construir un univers de ¡°nous bons homes¡±. Un text ple d¡¯estudis i exemples pr¨¤ctics per conv¨¨ncer, sense importar el g¨¨nere a qui s¡¯adreci, que l¡¯economia del b¨¦ com¨² funciona per sobre de la dels actius financers. Un manifest, tamb¨¦, per seduir els empresaris davant aquest canvi de paradigma: ¡°Ho havia de fer aix¨ª perqu¨¨ ells provenen d¡¯una cultura molt basada en la dada d¡¯aportacions i no en la bona fe¡±.

Pregunta. La majoria de dones que publiquen manifestos per la igualtat pateixen ciberassetjament. Vost¨¨ n¡¯ha rebut?

Resposta. No pas. Soc conscient de la difer¨¨ncia. No tinc Twitter, per¨° en cap cas he patit una experi¨¨ncia similar. S¨ª que m¡¯han passat coses divertides. Vam fer una presentaci¨® del llibre en una llibreria de Vic i, en un moment donat, un senyor del p¨²blic va dir: ¡°El llibre est¨¤ molt b¨¦ i s¡¯han de canviar coses, per¨° de fet aquest m¨®n necessita a vegades gent amb pebrots, tios que prenguin decisions¡±. Em venia a dir: tot aix¨° est¨¤ molt b¨¦, per¨° al final no serveix per a res.

P. I qu¨¨ respon a qui pensa aix¨ª?

R. Doncs que tot ¨¦s un problema d¡¯educaci¨® i que fa falta molta pedagogia. Que s¡¯han interioritzat uns rols que s¡¯han assumit com a naturals, quan no hi ha res de natural perqu¨¨ estan constru?ts culturalment.

P. Aquest ¨¦s un aspecte fonamental del llibre. Est¨¤ radicalment en contra de l¡¯essencialisme biol¨°gic quant a les difer¨¨ncies de g¨¨nere.

R. S¨ª, la ci¨¨ncia ja ho ha deixat clar: les difer¨¨ncies de cervell entre un home i una dona s¨®n m¨ªnimes, d¡¯un 3%. Tenim m¨¦s coses per apropar-nos que per diferenciar-nos. El debat sobre difer¨¨ncies de g¨¨nere ¨¦s purament pol¨ªtic. Ara s¡¯est¨¤ intentant canviar a trav¨¦s de les quotes. Jo dic que s¨®n necess¨¤ries, per¨° no s¨®n suficients. Cient¨ªficament, es comen?a a mostrar que la manera d¡¯ac?tuar masclista, tradicional i de lideratge agressiu ¨¦s un sistema fallit.

P. Per qu¨¨ ha fracassat aquest model?

R. Perqu¨¨ ¨¦s de ximples continuar fent les coses com les hem fet fins ara. El canvi clim¨¤tic n¡¯¨¦s la prova m¨¦s evident. I ara s¡¯est¨¤ comen?ant a quantificar l¡¯impacte que tindr¨¤ aquest model cultural en la nostra salut mental. Aquestes formes de treball impositiu, depredador i agressiu sobre treballadors esgotats costar¨¤ bilions a tot el m¨®n.

P. I com s¡¯arregla aquest model?

R. Amb educaci¨® i un nou marc legal i econ¨°mic. Al llibre poso un exemple pr¨¤ctic. No hi ha entorn m¨¦s mascul¨ª que una plataforma petroliera. All¨¤ hi ha un lideratge cultural molt masculinitzat i jerarquitzat per l¡¯elevada pres¨¨ncia d¡¯homes. Fa uns anys, es va fer un experiment incorporant les maneres de lideratge femen¨ª. Pr¨¤ctiques que posaven m¨¦s ¨¨mfasi en l¡¯empatia, m¨¦s horitzontals i m¨¦s centrades en el benestar del treballador que a manar-lo. Es van reduir els accidents un 80%.

?s de ximples continuar fent les coses com les hem fet fins ara. El canvi clim¨¤tic n¡¯¨¦s la prova m¨¦s evident

P. Diu que Margaret Thatcher era molt m¨¦s masculina que Nelson Mandela. Qu¨¨ li diria a qui afirma que ¡°si les dones manessin, no hi hauria guerres¡±.

R. Que ¨¦s una frase amb trampa. Aix¨° no t¨¦ sentit si tenim dones amb poder que intenten reproduir els models de lideratge mascul¨ª m¨¦s agressiu i que s¡¯inspiren en el model autoritari del passat. Les escoles de negocis per a mi encara s¨®n molt culpables d¡¯aix¨°. Et venen a dir que si tu vols progressar en la carrera professional, has de reproduir uns models que s¨®n tradicionals basats en el lideratge mascul¨ª agressiu, quan cada cop hi ha m¨¦s elements que demostren que ¨¦s al rev¨¦s.

P. Ha treballat en molts projectes d¡¯innovaci¨® a tot el m¨®n. Hi ha una aposta sincera per aquest canvi de paradigma?

R. Costa, per¨° est¨¤ germinant. M¡¯agrada molt posar l¡¯exemple de les governants durant la crisi de la covid. Si mandat¨¤ries com Jacinda Ardern van marcar la difer¨¨ncia, va ser perqu¨¨ ho van assumir buscant l¡¯empatia, situant-se en el lloc de l¡¯altre. En entendre qu¨¨ ¨¦s el que preocupa el ciutad¨¤. Van fer unes actuacions per donar resposta, i no des de la imposici¨® o per millorar la imatge, com van fer Pedro S¨¢nchez o Emmanuel Macron, que van fer rodes de premsa amb els militars al darrere.

P. En aquells moments cr¨ªtics ells volien transmetre una imatge de batalla.

R. No hi havia voluntat d¡¯entendre res. En pa?sos com Finl¨¤ndia, Dinamarca o Nova Zelanda es van situar al nivell del ciutad¨¤. Es van fer rodes de premsa a les escoles, van parlar amb nens. I en un moment en qu¨¨ alg¨² manifestava que tenia por, elles van dir: ¡°Nosaltres tamb¨¦, per¨° de la mateixa manera que tinc por, tinc molta confian?a que, com a societat, amb els coneixements que tenim, ens en sortirem si col¡¤laborem i ens ajudem¡±.

P. Denuncia que el sistema pol¨ªtic, per¨° tamb¨¦ el cultural i econ¨°mic, pensa m¨¦s en els beneficis que en les persones.

R. Arriba un punt on guanyar m¨¦s diners no ens fa m¨¦s feli?os. Els pa?sos on la gent se sent m¨¦s feli? s¨®n on hi ha m¨¦s distribuci¨® de la riquesa. Espanya ¨¦s un dels pa?sos on els ajuts es redistribueixen m¨¦s malament. La Uni¨® Europea ho ha denunciat: aqu¨ª, al final, surten m¨¦s beneficiats els rics.