?s que jo

Fa poc que l¡¯editorial Lleonard Muntaner ha presentat un llibre important. Es titula El soldat de Baltimore (Assaigs sobre literatura i realitat en temps d¡¯autoficci¨®) i el firma el doctor Xavier Pla. ?s un recull d¡¯articles ja publicats i d¡¯altres textos de nou encuny, lectures que l¡¯autor fa d¡¯obres de Francesc Ser¨¦s, Baltasar Porcel, Annie Ernaux, etc¨¨tera, per reflexionar sobre el g¨¨nere de l¡¯autoficci¨®, el seu encaix en l¡¯univers literari i la relaci¨®, sovint problem¨¤tica, que mant¨¦ amb la realitat. Un g¨¨nere, val a dir, que avui dia presenta una bona mala salut de ferro, perqu¨¨ s¡¯hi han aixoplugat diversos textos que m¨¦s aviat s¨®n anotacions pelades sobre les vicissituds personals ¡ªperfumades, en general, amb els olis de la traumat¨ªstica.

L¡¯octubre passat vaig sentir Xavier Pla parlant del tema a la dotzena edici¨® del F¨°rum del Patrimoni Literari, que es va celebrar a la Fundaci¨® Pla de Palafrugell. Hi va esgrimir un argument molt fi. Agafant d¡¯exemple la primera escena de Solenoide (Mircea Cartarescu), en qu¨¨ un home es palpa, s¡¯analitza el melic d¡¯una manera for?a inquietant, Pla va dir que l¡¯autoficci¨® no ¨¦s parlar de tu i amunt que fa baixada, sin¨® que cal una feina que passa per arrencar-te el melic i per una ficcionalitzaci¨® del jo. A partir d¡¯aqu¨ª, l¡¯autoficci¨® ¨¦s una variant de la novel¡¤la i no pas un g¨¨nere subsidiari de l¡¯autobiografia o de la literatura testimonial. Una variant o una t¨¨cnica, tant se val, que ja trobem a El Quixot.

Xavier Pla sap que els g¨¨neres literaris no s¨®n territoris tancats i est¨¤tics, i que l¡¯autoficci¨® ¨¦s un dels g¨¨neres m¨¦s repatanis a la definici¨® rodona. Per aix¨°, a El soldat de Baltimore es dedica a llegir i a fer reflexions d¡¯expert, de lector empedre?t, an¨¤lisis que ajuden a pensar el tema i que fonamentalment no l¡¯acaben d¡¯acotar. No obstant aix¨°, i aqu¨ª rau la import¨¤ncia del llibre, Pla se serveix de bones lectures per parlar d¡¯aparences i de versemblan?a, de les m¨¤scares del jo i, en definitiva, de l¡¯art de la novel¡¤la amb tra?a, rigor i estil.

El boom actual de l¡¯autoficci¨® liter¨¤ria ¡ªde fer passar per reals tantes coses¡ª t¨¦ ecos a la ciutat de les xarxes socials. A cada finestra hi ha alg¨² exposant-se, aix¨° vol dir emmascarant-se per presentar-se en societat. Hi ha comptes de Twitter i Instagram que s¨®n prodigis de ficcionalitzaci¨® en nom de la realitat. Si hem d¡¯acceptar la narrativa que ens presenten, ¨¦s a dir, el pacte que proposen, hi trobem campions de la moral, expertes en la condici¨® humana, asos del patiment o del gaudi, sacerdotesses de les neurosis m¨¦s alambinades i capellans del revisionisme hist¨°ric pel broc gros. En aquest sentit, el llibre de Xavier Pla no nom¨¦s ens forneix de bones idees per pensar la literatura, sin¨® per pensar tota mena d¡¯altres relats en qu¨¨ l¡¯honestedat, la veritat i l¡¯habilitat per commoure, per aixecar la camisa o per reflectir la realitat perfilen el que en podr¨ªem dir l¡¯era del jo.