Indilletres, els ind¨ªgenes de la lletra

Els indiketes foren els ibers que vivien a la costa que hi ha entre l¡¯Albera i el vessant gavarrenc de la Selva, ¨¦s a dir, al Gran Empord¨¤ d¡¯ara. S¡¯han anomenat indicets o ind¨ªgetes, per¨° jo mantinc la ca, perqu¨¨ fa m¨¦s iber. El poema-traject¨°ria Ora Maritima (d¡¯Avi¨¨, lletraferit i ge¨°graf rom¨¤ del segle IV) poua d¡¯un manual fenici per a navegants (VI aC) que diu que els indiketes eren burros i fer¨¦stecs, ca?adors que vivien en coverols i s¡¯arrapaven a rituals absurds. Altres aproximacions a l¡¯Ora parlen d¡¯una gent lliure i franca que menja formatge i balla agafada de mans. En canvi, els cronistes del segle I aC (Polibi, Estrab¨®, Tit Livi) presenten uns subjectes poc ensalvatgits, agricultors i teixidors de lli, ceramistes i pescadors, individualistes per¨° pragm¨¤tics, liderats per cabdills que trafiquen amb els grecs i pacten amb els romans a canvi d¡¯anar fent la viu-viu.

Aquesta barreja de llibertat i de possibilisme batega al cor de l¡¯Indilletres, la Fira del Llibre de la Bisbal d¡¯Empord¨¤. Naixia l¡¯any 2018, gr¨¤cies a l¡¯empenta d¡¯uns quants ve?ns del poble, tot i que dir-ne ve?ns i prou ¨¦s quedar-se curt. Parlem d¡¯una gent que fa anys que s¡¯empesca artefactes culturals. El cap de setmana passat se¡¯n va celebrar la cinquena edici¨®. Les dues primeres es van fer a l¡¯estiu i a cel batent. Ara la calor, ara la pluja, van moure la tercera edici¨® al Pavell¨® Firal, que s¡¯ha convertit en un centre d¡¯operacions magn¨ªfic. Amb la quarta edici¨® vingu¨¦ un altre canvi: la fira passa al desembre, un encert, perqu¨¨ omple dos dies de l¡¯¨¨poca m¨¦s inclement ¡ªclim¨¤ticament parlant¡ª, quan m¨¦s costa de trobar una excusa per anar a fer un volt.

Independents, ind¨ªgenes, indies, l¡¯Indilletres ha consolidat un model d¡¯¨¨xit, c¨ªvic i cultural. L¡¯any que som ha tornat a satisfer professionals i passavolants, i ja t¨¦ categoria de referent. Deu ser que l¡¯Indilletres ¨¦s ideal per acostar editors, lectors i autors ¡ªles converses a peu de parada no tenen preu¡ª i deu ser que centrifuga l¡¯energia local (la biblioteca Llu?sa Duran, el teatre Mundial, voluntaris, artistes, Edicions Sidill¨¤), el magma nacional (una bonica corrua d¡¯editorials i d¡¯autors dels Pa?sos Catalans) i el comprom¨ªs institucional (?mnium, l¡¯Ajuntament, la Diputaci¨®, el Consell Comarcal, la Generalitat i la Federaci¨® de Comer? local). Ha de ser, tamb¨¦, perqu¨¨ combina debats complexos, actuacions i presentacions de tota mena; perqu¨¨ atorga el premi Llucieta Cany¨¤ de cr¨ªtica liter¨¤ria i convoca la Beca Indilletres, destinada a les editorials que facin lligams entre la cultura catalana i les del m¨®n; perqu¨¨ hi participen unes quaranta editorials independents, tres llibre?ries bisbalenques, quinze biblioteques. En definitiva, perqu¨¨ el grumoll hum¨¤ que fa possible l¡¯Indilletres ¨¦s lliure per¨° arrelat, franc, insubornable, somiatruites per¨° amb un peu i mig a terra, temerari per¨° poc espantad¨ªs si no surt b¨¦, pencaire i hedonista, tot alhora.