¡®Bojos per Moli¨¨re¡¯, un teatre de la vida

Un dels enc¨¤rrecs que ha de satisfer una televisi¨® p¨²blica ¨¦s el d¡¯alimentar el teixit de la ind¨²stria audiovisual del pa¨ªs perqu¨¨ agafi empenta, ofici i gosadia. Un paper que TV3 havia abandonat i que aquest any recupera amb l¡¯estrena de vuit s¨¨ries on la Corporaci¨® participa amb diferents aliances. El primer exemple d¡¯aquesta pol¨ªtica ¨¦s Bojos per Moli¨¨re, la hist¨°ria d¡¯uns nouvinguts a l¡¯Institut del Teatre de la Barcelona del 1997.

No s¨¦ si hi ha m¨¦s pressupost, per¨° hi ha m¨¦s ambici¨® art¨ªstica, per b¨¦ i per mal. De moment s¡¯han em¨¨s dos cap¨ªtols ¡ªla sessi¨® d¡¯hora i mitja es va fer llarga¡ª. Detalls d¡¯aquesta ambici¨® s¡¯aprecien en escenes metateatrals. Clarament ho s¨®n les aparicions, per exemple, de Jordi Mart¨ªnez ¡ª?Deus ex machina, mestre de cerim¨°nies, autor?¡ª, que fins i tot anticipa esdeveniments del cap¨ªtol, o un cor ¡ªal teatre Grec¡ª amb una funci¨® m¨¦s par¨°dica que l¨ªrica que arriba al rid¨ªcul en l¡¯execuci¨® d¡¯una dansa amb prou feines coreografiada.

La hist¨°ria se centra en una colla de 12 ¡ªal final, 13¡ª joves que entren a l¡¯Institut del Teatre. Inevitablement, de seguida, fa pensar en una operaci¨® dirigida al p¨²blic m¨¦s jove com van ser Merl¨ª, del mateix director, H¨¨ctor Lozano, o Les de l¡¯hoquei. Hi ha, per¨°, una gran difer¨¨ncia a l¡¯hora que aquest p¨²blic pugui identificar-se amb totes les seves conductes. S¨®n uns joves sense m¨°bil ni TikTok. Al seu voltant hi ha personatges m¨¦s madurs, com els professors o les fam¨ªlies. En aquesta primera sessi¨®, es van endevinar els personatges que porten m¨¦s dolenteria. El germ¨¤ d¡¯un dels alumnes, que l¡¯extorsiona econ¨°micament a canvi de no descobrir a la mare els seus interessos homosexuals, i, probablement, el professor que, a m¨¦s, exerceix de cr¨ªtic teatral i que ha de matar o ser matat si es vol seguir una acreditada tradici¨® cinematogr¨¤fica sobre els practicants d¡¯aquesta disciplina (Matar o no matar, ¨¦se es el problema; A Slight case of murder; House of horror; La joven del agua; La lista negra....).

Sobre l¡¯¨¨poca escollida, una menci¨® al pacte del Majestic entre Aznar i Pujol. La s¨¨rie no vol reviure esdeveniments hist¨°rics. L¡¯esperit de l¡¯¨¨poca vol mostrar-se en detalls de la intimitat, en certes dificultats, pors... La tribu dels sis protagonistes escollits viuen les seves il¡¤lusions, fatigues i conflictes en el m¨®n del teatre i la seva vocaci¨® incomprensible (¡°com et guanyar¨¤s la vida, nen?¡±, senten dir a casa). Que estiguin bojos per Moli¨¨re est¨¤ b¨¦, per¨° tamb¨¦ haurien d¡¯estar-ho per Thomas Bernhard.

A la s¨¨rie s¡¯adverteix la voluntat de ser art¨ªstica. No t¨¦ una cal¡¤ligrafia elemental. Est¨¤ b¨¦ assumir riscos. Hi ha apostes, per¨°, que no s¡¯entenen. Per exemple, una abund¨¤ncia d¡¯escenes amb una boira inexplicable o una il¡¤luminaci¨® traballada que, no obstant, cau en un desplegament de coloraines com si s¡¯hagu¨¦s volgut fer servir tot el Pantone. O potser aquesta abundant pigmentaci¨® obeeix a voler trencar amb postisseria les seq¨¹¨¨n?cies m¨¦s naturalistes per fidelitat al registre metateatral abans comentat. Els personatges, tots, viurien en una gran bombolla esc¨¨nica, un innocu teatre de la vida.

El repartiment de joves i grans est¨¤, en general, molt encertat i ha de satisfer un enc¨¤rrec ben clar que es verbalitza a la mateixa s¨¨rie: ¡°Doneu veritat a les paraules¡±. Una s¨¨rie que planteja un dubte de g¨¨nere sobre si mateixa: drama c¨°mic o com¨¨dia dram¨¤tica? S¨ª, ¨¦s clar l¡¯homenatge al teatre i a la feina de la seva gent, m¨¦s que a la gent mateixa, de qui, ¨¦s probable, no ens estalviaran la descripci¨® de determinades mis¨¨ries. En fi, com diu el misteri¨®s personatge ja esmentat: ¡°Deixeu que arribi el segon cap¨ªtol. Veurem si el creador de l¡¯espectacle ha escrit les lletres en l¡¯ordre adequat i regala als personatges el futur desitjat¡±. Aix¨ª sia.