Una cosa estranya

Enguany el premi Ciutat de Palma de Poesia ha recaigut en una obra escrita en castell¨¤ i tradu?da no se sap de quina manera (amb Google translate, satiritzen alguns), per¨° en cap cas per m¨¤ de l¡¯autor, que de catal¨¤ no en sap tres paraules. Les onades d¡¯escarni o an¨¤lisi p¨²blica ja passaren; hi hagu¨¦ qui aprofit¨¤ l¡¯auge de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial gpt-3, que confecciona textos de semblan?a humana amb plena autonomia, per aplegar els dos temes i preguntar-se qu¨¨ ens queda a les persones de lletres, si la tecnologia tradueix i escriu amb tanta efic¨¤cia. Les respostes s¨®n m¨²ltiples i no totes pessimistes, perqu¨¨ un senzill exercici amb el gpt-3 deixa en pilotes l¡¯invent. L¡¯altre dia li vaig demanar que cre¨¦s un poema com si fos meu, i em regal¨¤ aquesta meravella pr¨°pia d¡¯un cercador de dades massa gandul: ¡°Soc Nadal Suau / I el meu dest¨ª ¨¦s el tennis¡±. I els seguien m¨¦s versos, per¨° creieu-me: no els voleu llegir.

Tornant al Ciutat de Palma, ja s¡¯han explicat les raons que converteixen el cas en un error (com¨¨s per un bon jurat format per gent a qui no m¡¯atreviria a tossir): l¡¯ambig¨¹itat de les bases, la tudada d¡¯una convocat¨°ria que hauria de servir per encoratjar la creaci¨® original en catal¨¤, la diluci¨® arbitr¨¤ria de l¡¯Autoria... Fins i tot s¡¯ha aprofitat per rebutjar de nou la relaci¨® entre la Cultura i els diners p¨²blics, que aigualeix el talent i la r¨¤bia. Am¨¦n a aquesta cr¨ªtica, sempre vigent.

Jo em vull posar al cap del guanyador i mirar d¡¯entendre el seu gest i si podem considerar-lo indici d¡¯un estat general de la literatura. El cas ¨¦s ben trist. Presentar-se tradu?t per altri a un premi en catal¨¤ implica una promesa de diners i publicaci¨®, cert, per¨° tamb¨¦ d¡¯una m¨¦s que probable esterilitat de la recepci¨®. Un paracaigudista aix¨ª dif¨ªcilment trobar¨¤ lectors ni conversar¨¤ amb cap corrent viu de la poesia en catal¨¤. A m¨¦s, la seva vertadera veu no s¡¯escoltar¨¤ a les p¨¤gines, amb el greuge que les traduccions s¨®n essencials quan neixen d¡¯un afany d¡¯incorporar all¨° que passa fora, per¨° no quan ning¨² les reclama i tampoc el poeta tradu?t es sent concernit per la llengua d¡¯arribada. I finalment, si el guanyador es pensa que un premi en catal¨¤ li donar¨¤ punts a l¡¯hora de festejar les editorials en castell¨¤... Ai, pobriss¨®.

Vist des del sarcasme, ¨¦s divertid¨ªssim que alg¨² de Madrid percebi la poesia en catal¨¤ con un n¨ªnxol d¡¯extracci¨® econ¨°mica, per¨° revela que alguns autors ja no esperen (ni aspiren a) que els seus llibres es llegeixin o arrelin. L¡¯an¨¨cdota parla d¡¯una atomitzaci¨® del fet literari i una prioritat de les necessitats de projecci¨® personal per sobre del batec d¡¯una llengua, el di¨¤leg amb altres creadors o una apel¡¤laci¨® coherent al lector. ?s una cosa estranya i desarrelada que no entenc i que probablement no es circumscrigui a un ¨²nic senyor solitari de Madrid. ?s la poesia com a PIME. Aturem-la.