Aig¨¹es regenerades per fer m¨¦s sostenible l¡¯¨¤rea metropolitana de Barcelona

El pol¨ªgon industrial de la Zona Franca, que concentra m¨¦s de 300 empreses, es nodrir¨¤ a mig termini d¡¯aigua regenerada. Tamb¨¦ ho faran el barri de la Marina el Prat Vermell, els municipis metropolitans de Sant Cugat del Vall¨¨s i Cerdanyola del Vall¨¨s, el campus de Bellaterra de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona o algunes de les instal¡¤lacions d¡¯AENA a l¡¯Aeroport de Barcelona.

No son els primers. Des del passat mes de desembre, aquest recurs h¨ªdric est¨¤ sent utilitzat per la Comunitat de Regants del canal de la dreta del riu Llobregat, en el marc d¡¯un pla especial d¡¯actuaci¨® en situacions de sequera que substitueix la captaci¨® directa d¡¯aigua del riu per l¡¯¨²s d¡¯aig¨¹es regenerades procedents de l¡¯estaci¨® depuradora de l¡¯estaci¨® regeneradora (ERA) del Prat de Llobregat. Els regants, segons explica Maria Indur¨¢in, enginyera del Cicle Integral d¡¯Aigua de l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona (AMB), ¡°disposen d¡¯una concessi¨® per fer servir aigua regenerada pels seus conreus en situacions de sequera, com ara l¡¯actual, de manera que puguin compensar la disminuci¨® de l¡¯aigua de riu que reben¡±.

Mentre duri l¡¯actual estat d¡¯alerta per sequera, el 50% dels 400 litres per segon que preveu la seva concessi¨® de reg es continuaran cobrint amb aigua regenerada. En paral¡¤lel, els ajuntaments metropolitans tenen a disposici¨® aig¨¹es tamb¨¦ de l¡¯ERA del Prat per realitzar tasques urbanes com el baldeig de carrers, la neteja del clavegueram o el reg de zones verdes.

L¡¯aigua potable, un recurs que s¡¯ha d¡¯optimitzar

Eloi Badia, vicepresident d¡¯Ecologia de l¡¯AMB, explica que aquestes actuacions tenen com a principal prop¨°sit ¡°reduir tant com es pugui el consum d¡¯aigua potable, un recurs esc¨¤s i que cal optimitzar no nom¨¦s en situacions d¡¯alerta com l¡¯actual, sin¨® tamb¨¦ de cara al futur¡±.

Fernando Cabello, director de serveis del Cicle Integral de l¡¯Aigua de l¡¯AMB, explica que es pret¨¦n ¡°reduir tant com es pugui el consum d¡¯aigua potable, un b¨¦ esc¨¤s i que cal optimitzar¡±

Badia explica que ¡°les mesures que ja hem posat en marxa s¨®n la clau per assegurar un futur sense sequera, ja que sense aquestes actuacions tindr¨ªem un d¨¨ficit de m¨¦s de 130 hect¨°metres c¨²bics anuals el 2050¡å. ?s a dir, una car¨¨ncia ¡°brutal¡±, del tot insostenible, que s¡¯ha de combatre ¡°generant nous recursos i reutilitzant els ja existents¡±. Com que ¡°no fer res no ¨¦s una opci¨®¡±, el Consell Metropolit¨¤ va aprovar l¡¯abril de 2022 el seu Pla Estrat¨¨gic del Cicle Integral de l¡¯Aigua (PECIA), l¡¯eina que ¡°estableix les l¨ªnies estrat¨¨giques de treball per fer front de manera efica? a aquest problema¡±.

L¡¯¨²s d¡¯aigua regenerada ¨¦s una de les principals eines del Pla. Fernando Cabello, director de Serveis del Cicle de l¡¯Aigua de l¡¯AMB, explica que ¡°regenerar¡± recursos h¨ªdrics consisteix en ¡°sotmetre l¡¯aigua de les depuradores a un seguit de tractaments que fan que resultin aptes per tots els usos que contempla el reial decret 1620/2007 d¡¯aig¨¹es regenerades¡±. De fet, el director de serveis precisa que la tecnologia de depuraci¨® disponible ¡°permet potabilitzar l¡¯aigua regenerada, per¨° no ho fem perqu¨¨ la normativa europea i espanyola no preveu a dia d¡¯avui que pugui ser beguda¡±. Si es pot fer servir ¡°com a recurs substitu?u de l¡¯aigua prepotable, desviant aix¨ª aquesta ¨²ltima per altres usos m¨¦s prioritaris¡±.

Un increment encoratjador

En els darrers anys, el consum d¡¯aigua reutilitzada ha augmentat de manera molt significativa en el nostre territori, passant dels 3,8 hect¨°metres c¨²bics anuals de 2018 al m¨¦s de 56 de 2022, el que equival a multiplicar el seu volum per 14 en un per¨ªode de nom¨¦s quatre anys.

Aquestes promiss¨°ries xifres han perm¨¨s actuacions com ara la injecci¨® d¡¯aig¨¹es regenerades de m¨¤xima qualitat, procedents de l¡¯ERA del Prat, a l¡¯aq¨¹¨ªfer profund del delta de Llobregat. Un projecte que Cabello descriu com ¡°encara modest des d¡¯un punt de vista quantitatiu, per¨° molt important¡± a la llarga, perqu¨¨ ¡°ens permet conservar la integritat de l¡¯aq¨¹¨ªfer com a recurs en cas d¡¯emerg¨¨ncia i actua com a barrera contra la intrusi¨® salina de l¡¯aigua de mar¡±. Indur¨¢in destaca, al seu torn, que tamb¨¦ ¡°s¡¯est¨¤ fent servir aigua regenerada de l¡¯ERA per garantir el cabal ecol¨°gic del tram final del Llobregat, per sota de Sant Joan Desp¨ª¡±. A m¨¦s, s¡¯estan realitzant ¡°proves pilot de reutilitzaci¨® indirecta d¡¯aig¨¹es prepotables o ¨²s directe per a tasques com el reg de zones verdes, i el cert ¨¦s que estan sortint perfectes¡±.

El Pla Director d¡¯Aig¨¹es Regenerades, que es completar¨¤ en els propers mesos, permetr¨¤ planificar i optimitzar la distribuci¨® d¡¯aquest recurs per tot l?¨¤mbit metropolit¨¤

Tamb¨¦ s¡¯est¨¤ aportant al Llobregat aigua regenerada per ser captada per l¡¯ETAP de Sant Joan Desp¨ª i potabilitzada. L¡¯aportaci¨® ¨¦s, des del passat mes de desembre, de 0,6 m 3 /s, xifra que incrementa un 25 % el total de l¡¯aigua que porta el riu actualment. Est¨¤ previst que en les properes setmanes l¡¯aportaci¨® augmenti a 0,8 m 3 /s. La mesura contribueix a desembassar menys aigua dels pantans.

Nous plans i actuacions concretes

Pel que fa a nous projectes, els responsables del Pla destaquen la redacci¨® del Pla Director d¡¯Aig¨¹es Regenerades, que es completar¨¤ ens els propers mesos i permetr¨¤ planificar i optimitzar la distribuci¨® d¡¯aquest recurs per tot l?¨¤mbit metropolit¨¤. De cara a 2024, es preveu que estigui redactat el projecte constructiu de la xarxa de distribuci¨® del pol¨ªgon de la Zona Franca i el barri de la Marina, un ambici¨®s projecte amb una durada estimada de 19 mesos i un pressupost de 380.908 euros. El projecte de subministrament als municipis de Sant Cugat i Cerdanyola i a les instal¡¤lacions de l¡¯Aut¨°noma podria estar enllestit tamb¨¦ l¡¯any vinent.

Una altra actuaci¨® en marxa ¨¦s la rehabilitaci¨® del tractament terciari de l¡¯EDAR de Sant Feliu de Llobregat, unes instal¡¤lacions amb un cabal de disseny de 72.000 metres c¨²bics diaris que tracten de manera integrada les aig¨¹es de 17 municipis, inclosos Sant Feliu, Sant Just Desvern, Martorell o Molins de Rei. Per ¨²ltim, abans de finals de 2023, l¡¯Aeroport del Prat far¨¤ servir pel reg de les seves zones verdes i la gesti¨® dels seus aparells sanitaris aigua regenerada que substituir¨¤ la procedent de l¡¯aq¨¹¨ªfer profund del delta del Llobregat.

En paraules de Paco Salguero, t¨¨cnic del Cicle Integral d¡¯Aigua de l¡¯AMB, ¡°els pioners a nivell internacional pel que fa a la regeneraci¨® d¡¯aig¨¹es s¨®n l¡¯estat de Calif¨°rnia i pa?sos com Nam¨ªbia o Singapur, i nosaltres mirem d¡¯aprendre dels millors per garantir la plena sostenibilitat a llarg termini del nostre model h¨ªdric¡±.

Cinc projectes de futur

¡¤ Desenvolupament de la xarxa de distribuci¨® d¡¯aigua regenerada de la Zona Franca i la Marina el Port Vermell. (Dinou mesos i mig de durada estimada i 380.908 euros de pressupost).

¡¤ Redacci¨® i implementaci¨® del Pla Director d¡¯Aig¨¹es Regenerades. (Nou mesos de durada estimada i 61.165 euros de pressupost).

¡¤ Subministrament d¡¯aigua regenerada a Sant Cugat, Cerdanyola i la UAB. (Quinze mesos de durada estimada i 261.360 euros de pressupost).

¡¤ Rehabilitaci¨® de l¡¯estaci¨® depuradora EDAR de Sant Feliu. (Deu mesos de durada estimada i 96.860 euros de pressupost).

¡¤ Subministrament d¡¯aig¨¹es regenerades a l¡¯Aeroport de Barcelona. (Sis mesos de durada estimada i 42.957 euros de pressupost).