N¨ªnxols de terror

L¡¯altre dia vaig veure una pel¡¤l¨ªcula infame de terror, no us en dir¨¦ el t¨ªtol perqu¨¨ no mereix ocupar ni un micr¨°metre quadrat de la vostra massa neuronal. Mentre la mirava, com que no m¡¯exigia gaire esfor? intel¡¤lectual, per no dir cap, tret dels mecanismes de la indignaci¨®, em vaig posar a rumiar en el g¨¨nere de terror, que de jove m¡¯havia entusiasmat; de fet, la primera novel¡¤la d¡¯adults que vaig llegir va ser Fantasmas, de Dean R. Koontz, que no era cap meravella, per¨° que amb onze o dotze anys em va servir.

Pensava, doncs, que un dels trets m¨¦s importants del g¨¨nere ¨¦s que la narraci¨® sigui versemblant perqu¨¨, com que ja sol ser dif¨ªcil empassar-se el pinyol de l¡¯assumpte tant si es tracta de psicofonies com de pallassos a les clavegueres, nom¨¦s falta que la l¨°gica de la hist¨°ria faci aig¨¹es. Com a consumidors de terror, sabem que hem d¡¯entrar volunt¨¤riament en aquell estat de tr¨¤nsit acad¨¨micament batejat com a ¡°suspensi¨® de la incredulitat¡±. El problema ve quan ens hi entreguem i despr¨¦s alguna cosa no encaixa ¡ªper exemple, a la pel¡¤li que us deia m¨¦s amunt, que uns monjos de clausura polonesos parlin com camells del Bronx¡ª, perqu¨¨ aleshores tot se¡¯n va terra i som expulsats del nostre niuet mental del terror; el que hauria de fer por ja nom¨¦s provoca un efecte joc¨®s i, per tant, l¡¯obra fracassa.

Tinc un amic que m¡¯explica (i m¡¯ho aconsella encaridament) que quan est¨¤ trist o angoixat, quan avan?a per la vida sense m¨¦s esma que la d¡¯una pedra rodolant pendent avall, el seu ant¨ªdot ¨¦s una bona pel¡¤li de terror, i tot seguit m¡¯assegura que les reaccions qu¨ªmiques i hormonals que provoca aquest g¨¨nere fan una mena d¡¯efecte compensatori amb les hormones de la tristor i l¡¯angoixa i les pedres que rodolen pendent avall, i al final s¡¯anul¡¤len m¨²tuament. Per m¨¦s que s¡¯ho inventa, trobo que sona prou plausible; el problema sempre ser¨¤, esclar, trobar un producte prou terror¨ªfic que sigui capa? d¡¯arrencar-nos del propi estupor.

Esperonada per les possibilitats del g¨¨nere i sobretot pel fet que recentment he descobert que a un ter? de la meva prole li tira el terror, em vaig aventurar en una llibreria, perqu¨¨ el ter? en q¨¹esti¨® ¨¦s massa jove, crec, per donar-li el terror que tinc per casa, ¨¦s a dir, Poe o Lovecraft (l¡¯estic tractant amb un paternalisme literari contraproduent?). El cas ¨¦s que em vaig trobar perduda: el n¨ªnxol de la literatura de terror, i de tantes altres literatures de g¨¨nere, discorre per unes vies alternatives i diferents, i a m¨¦s, esclar, se l¡¯exclou t¨¤citament del sac de la Gran Literatura. Em vaig adonar, doncs, que no tinc ni fava de qu¨¨ s¡¯est¨¤ escrivint ara mateix en el m¨®n del terror, i em va fer r¨¤bia, perqu¨¨ amb aix¨° passa com amb tot: que els algoritmes i les nostres pr¨°pies rutines de la reafirmaci¨® fan que nom¨¦s ens assabentem del que ja ens ¨¦s proper, i aix¨ª, de mica en mica, el m¨®n es va empetitint i acabem tots en els nostres esquifits n¨ªnxols de gustos inviolables. I aix¨°, senyores, s¨ª que ¨¦s terror¨ªfic.