La lluita de Christian Garc¨ªa: ¡°Cada dia hi veig diferent, per¨° no pitjor¡±
El periodista parla sobre un futur encara incert, per¨° no fosc, com a pacient de la malaltia de Stargardt
Hi ha cua per veure un periodista que no hi veu de nom Christian Garc¨ªa. T¨¦ un curr¨ªculum tan extens i ric que mereix atenci¨® per si sol i aix¨° explicaria, per tant, l¡¯expectaci¨® despertada a la Casa Seat en el marc del cicle de confer¨¨ncies afterwork que organitza El Peri¨®dico. Ha treballat amb Jos¨¦ Mar¨ªa Garc¨ªa, Jordi Bast¨¦, Josep Cun¨ª i Joaquim Maria Puyal en emissores tan diferents com Antena 3, Catalunya R¨¤dio i Ona Catalana per despr¨¦s assumir c¨¤rrecs de direcci¨® a TV3 i de responsabilitat a la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals. Aix¨ª doncs, pot parlar amb criteri de la gesti¨®, de la informaci¨® i del lideratge en la r¨¤dio i la televisi¨® esportives, a l¡¯auditori m¨¦s exigent i a l¡¯aula de qualsevol universitat. Ara, per¨°, no es presenta ni se¡¯l demana per parlar de la seva visible i contrastada traject¨°ria professional sin¨® d¡¯un futur encara incert, per¨° no fosc, com a pacient de la malaltia de Stargardt.
Malgrat que amb prou feines hi veu, sap qui ets de seguida que apareixes amb discreci¨®, t¡¯apropes amb recel i finalment balbuceges: ¡°Hola, Christian¡±. L¡¯alegria amb qu¨¨ et respon, l¡¯abra?ada que et fa i la conversa que segueix posa fi al temor de la retrobada, a no ser reconegut i resultar inoport¨², a mostrar-te amb discreci¨® per no saber amb qu¨¨ et trobar¨¤s, com si fossis tu el que va a les palpentes, res a veure amb la seguretat del Christian. No nom¨¦s reconeix les persones per la seva veu, sin¨® que pressent de qui van acompanyades i associa la seva pres¨¨ncia a un moment de felicitat que reviu amb entusiasme al costat de la seva fam¨ªlia i amics, com ara Rafael Vilasanjuan. La xerrada que tots dos mantenen ¨¦s tan amena i reconfortant que quan s¡¯acaba s¡¯imposa la retrobada amb el Christian per felicitar-lo i tamb¨¦ per concertar una pr¨°xima cita, ara particular, sense tanta gent que miri i es miri en un acte protagonitzat per qui hi ha anat deixant de veure-hi amb 58 anys.
Laboralment ja no hi ha marxa enrere, per m¨¦s que es resist¨ªs a la ¡°invalidesa permanent¡± que ara ja t¨¦ despr¨¦s d¡¯un temps de dissimular amb l¡¯excusa de ser un ¡°negat digital¡± quan en realitat era v¨ªctima d¡¯un trastorn gen¨¨tic, una malaltia regressiva i degenerativa a la m¨¤cula de l¡¯ull. ¡°Cada dia hi veig diferent, per¨° no pitjor¡±, adverteix sense dramatisme ni tristesa. ¡°Jo dic que tinc una defici¨¨ncia visual i la gent ja ent¨¦n que no ¨¦s una miopia¡±, afegeix, una vegada que ja ha passat pel per¨ªode d¡¯¡±acceptaci¨®, actitud i adaptaci¨®¡±, uns tres anys de reclusi¨® o, si es vol, de clandestinitat, sobre els quals reflexiona en un auditori on coincideixen una gran muni¨® de periodistes.
Assegura que ha sortit de l¡¯armari i ja no li cal fer veure ni portar una doble vida, tampoc buscar culpables, sin¨® que les lamentacions han deixat pas als arguments o solucions sobre com afrontar l¡¯adversitat ¡°i convertir-la en oportunitat¡± amb la col¡¤laboraci¨® d¡¯organitzacions com l¡¯ONCE. ¡°Compartir em fa m¨¦s fort¡±, argumenta perqu¨¨ s¡¯entengui la seva exposici¨® p¨²blica i necessitat de viure el present, sense trobar a faltar el passat ni tenir esperances de veure el futur per m¨¦s que avancin la ci¨¨ncia i la tecnologia, i l¡¯oftalmologia compti amb emin¨¨ncies com el doctor Jeroni Nadal. ¡°No vull viure en l¡¯esperan?a perqu¨¨ llavors no estaria pendent de la meva realitat¡±, precisa el Christian.
Hi ha aplicacions que ajuden a la mobilitat, l¡¯ordinador i el tel¨¨fon s¡¯adapten a les seves necessitats i la lectura est¨¤ garantida amb els audiollibres: ¡°Jo necessito llegir el diari i a la meva manera tamb¨¦ veig els gols de Messi i Lewandowski¡±.
Lewandowski acaba d¡¯arribar al Bar?a i no se sap quan tornar¨¤ Messi. El Christian continua informat com a bon periodista i ¨¦s oient dels programes que continuen en antena a Catalunya. Avui ja no t¨¦ tantes not¨ªcies com abans de Jos¨¦ Mar¨ªa Garc¨ªa, el periodista amb el qual va aprendre el valor de l¡¯exclusiva en una redacci¨® formada per professionals com Pepe Guti¨¦rrez, Siro L¨®pez, Quique Garc¨ªa Corredera, Rafa Vilasanjuan i Bernat Bafaluy. ¡°Jo llavors era una bestioleta que convenia educar¡±, va recordar el Christian en la seva intervenci¨® en el programa Isl¨¤ndia d¡¯Albert Om per explicar com va passar de ser un bitxo a Antena 3 a convertir-se en un borinot ¨Caix¨ª l¡¯anomenava Jordi Bast¨¦¨C a Catalunya R¨¤dio. ¡°Bast¨¦ ¨¦s un animal de la r¨¤dio, un talent excepcional amb capacitat per canviar la programaci¨® sobre la marxa en funci¨® de l¡¯actualitat. ?s el meu germ¨¤ radiof¨°nic¡±, va afegir el Christian.
Tamb¨¦ se sent feli? d¡¯haver compartit estudi amb Josep Cun¨ª. ¡°No donava res per sabut, calia parlar amb propietat i explicar les coses perqu¨¨ l¡¯oient les entengu¨¦s¡±, va recordar. ¡°Associo la seva manera de ser a la formaci¨® cont¨ªnua, a la professionalitat i a l¡¯excel¡¤l¨¨ncia¡±, va afegir el Christian per tancar la seva intervenci¨® a RAC1 amb una entranyable menci¨® a Puyal: ¡°?s la meticulositat portada a l¡¯extrem, la seva autoexig¨¨ncia ¨¦s tremenda i ¨¦s un mestre ¨²nic. M¡¯ha marcat tant de manera personal i professional que les meves filles i la meva companya de vegades em diuen: ¡®Ja est¨¤s puyalejant¡¯. Tant de bo fos un petit Puyal¡±. L¡¯obra del Christian t¨¦ molts bons moments i tamb¨¦ un d¡¯¨²nic quan es va colar a la pista de l¡¯estadi de Montju?c, com si fos un atleta espanyol, i va retransmetre des del seu Motorola la desfilada ol¨ªmpica en la inauguraci¨® de Barcelona 92.
La hist¨°ria acostuma a sortir cada vegada que el Christian apareix en p¨²blic i, tanmateix, sempre resulta una novetat perqu¨¨ en cada ocasi¨® apareixen detalls desconeguts, com ha passat aquesta vegada a la Casa Seat. Alguns que est¨¤vem assabentats de la seva malaltia hem trigat a anar a trobar-lo per la mateixa ra¨® que el Christian tamb¨¦ es va donar un temps per tornar-nos a veure, fins que va estar conven?ut que per ser vist necessitava ser el de sempre, aquell que es vesteix davant d¡¯un mirall, tot mudat, sempre cuidant fins a l¡¯¨²ltim complement, tan seductor que es permet dur un preci¨®s rellotge perqu¨¨ els altres sapiguem quina hora ¨¦s perqu¨¨ a ell no li fa falta des que t¨¦ tot el temps del m¨®n per demostrar que continua sent Christian Garc¨ªa.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.