Mort als eufemismes

Acostumo a recriminar-li a la mem¨°ria una pila de records in¨²tils, alguns fins i tot nocius i convertits en ranc¨²nia. Em passava, per exemple, que no podia oblidar un examen de Llengua i Literatura de l¡¯escola prim¨¤ria i no entenia per qu¨¨. Assegut davant de les professores del curs em van demanar que expliqu¨¦s un eufemisme. Llavors, amb 12 anys, ho vaig resoldre com ho faig sempre quan estic fora de joc: fent-me (o almenys intentant-ho) el graci¨®s. ¡°Enterrar la batata [en l¡¯argot popular argent¨ª, tenir relacions sexuals]¡±, vaig contestar. Es va fer un silenci, evidentment inc¨°mode, i despr¨¦s d¡¯esbufegar i mirar-se entre elles amb cara de poqu¨ªssims amics, em van deixar anar: ¡°Mira, gracietes, el que acabes de dir no nom¨¦s ¨¦s groller, sin¨® que tamb¨¦ ¨¦s incorrecte. El que acabes de dir ¨¦s una met¨¤fora, no un eufemisme¡±. Des de llavors, i per simple autoprotecci¨®, no vaig tornar a pensar gaire en els eufemismes i la capacitat de fer el rid¨ªcul. Fins fa uns dies.

A l¡¯escola bressol de la meva filla Greta (t¨¦ poc m¨¦s de dos anys) ens van convocar a una reuni¨® de pares. El tema: la import¨¤ncia dels l¨ªmits en la infantesa. La meva dona, la Marta, tenia un comprom¨ªs de feina i hi vaig haver d¡¯anar sol. Vaig arribar una mica tard i em va sorprendre ser l¡¯¨²nic home de la xerrada. ¡°Temps moderns¡±, vaig dir, en una riallada no corresposta. Passa el temps i hi ha coses que no canvien. Ho tinc assumit i fins i tot parlat a ter¨¤pia, que quan et vols fer el graci¨®s hi ha un percentatge molt alt de vegades en qu¨¨ pixes fora de test. Aquesta vegada, gaireb¨¦ 30 anys despr¨¦s, ning¨² em va dir res. Per¨° tamb¨¦ em va fer mal. Per evitar fer encara m¨¦s el rid¨ªcul ¡ªper sort, la meva dona no hi era¡ª vaig optar per quedar-me callat. En la xerrada, donaven essencialment consells sobre com afrontar les rebequeries, les esbroncades, les insol¨¨ncies i altres viscissituds que afronten els nous pares. ¡°No se li ha de dir al nen o la nena que els castigarem, els de dir que hi ha conseq¨¹¨¨ncies¡±; ¡°no ¨¦s el rac¨® de pensar, ¨¦s el rac¨® de la meditaci¨®¡±; ¡°no li diguis: ¡®Una guerra, hauries d¡¯haver passat¡¯; digue-li que el menjar ¨¦s amic seu¡±.

Llavors, vaig recordar les meves professores de Llengua i Literatura. Acostumo a parlar amb el meu amic Ramiro Mart¨ªn ¡ªels dos tenim el cul pelat de fer periodisme esportiu, terra de llic¨¨ncies liter¨¤ries¡ª dels pretensiosos i la modernitat. Jo li insisteixo que les paraules s¨®n com els instruments de m¨²sica: tant se val que la guitarra sigui bonica o no, sin¨® que all¨° fonamental ¨¦s la melodia; ell incideix en la dificultat de resoldre els textos amb senzillesa. Jo sempre poso d¡¯exemple la clarivid¨¨ncia de Dani Verd¨²; ell, la de Leila Guerriero. Per¨° no vull desviar-me del tema: torno a aquella tarda a l¡¯escola de la meva filla. Sentia que era davant d¡¯un d¡¯aquells textos fastuosos i carregats de paraules complexes buscades en els sin¨°nims de Wordreference. I no em vaig poder quedar m¨¦s temps callat. ¡°S¨®n tot eufemismes¡±, em vaig animar. ¡°Si la meva filla de dos anys desconeix les dues paraules, per a ella quina difer¨¨ncia hi ha entre el c¨¤stig i la conseq¨¹¨¨ncia?¡±.

¡°Les conseq¨¹¨¨ncies no s¨®n m¨¦s que un c¨¤stig amb un altre nom, i el rac¨® de pensar ¨¦s el mateix que all¨° de castigar de cara a la paret, per¨° amb un altre nom¡±, resumeix el reconegut pediatra Carlos Gonz¨¢lez, autor de diversos llibres de crian?a, salut i alimentaci¨® infantil. ¡°Passa el que passa amb qualsevol altre tipus d¡¯eufemisme. Quan una cosa no ens agrada, li canviem el nom pensant que d¡¯aquesta manera solucionarem el problema. I el que sempre passa ¨¦s que, com que la cosa continua sense agradar-nos, al cap d¡¯un temps aquell nom tampoc serveix i s¡¯ha de tornar a canviar¡±.

A Rebeca Carranco, excelsa periodista, q¨¹estionable (per mi no, ¨¦s clar) mare de l¡¯Emma, acostumo a anar-li a plorar a la seva taula amb les meves dificultats com a pare i la culpa que em generen els fonamentalistes de l¡¯aferrament o apego en els reels d¡¯Instagram. Ella i la seva parella, per exemple, van abra?ar el pragmatisme per retrobar-se amb el son i van fer servir el m¨¨tode del doctor Eduard Estivill ¡ª¡±Consisteix a aplicar unes normes cient¨ªfiques perqu¨¨ el nen aprengui l¡¯h¨¤bit de dormir¡±, explica Estivill¡ª. A la Marta i a mi, en canvi, ens genera c¨¤rrec de consci¨¨ncia i les nits, des que va n¨¦ixer la Victoria (tres mesos), s¨®n complexes. Mireu quin eufemisme m¨¦s bonic! Ella va tenir una educaci¨® laica; jo, religiosa. Per¨° la culpa en la paternitat no ent¨¦n de d¨¦us. A Carranco les seves amigues l¡¯han tractat d¡¯¡°heretge¡± per deixar plorar la nena amb l¡¯objectiu d¡¯ensenyar-li a dormir. ¡°?s una barreja de cronobiologia i psicologia conductual. Com s¡¯apr¨¨n un h¨¤bit? Amb la repetici¨®. Si els pares l¡¯apliquen b¨¦, que ¨¦s posar el nen al llit sempre a la mateixa hora. Deixar-lo sol i esperar uns segons abans de tornar a entrar. I repetir el proc¨¦s perqu¨¨ vegi que no el deixem. Aix¨ª apr¨¨n r¨¤pidament a dormir¡±, desenvolupa Estivill.

Segons el metge, en la paternitat hi ha una cosa m¨¦s verinosa que els eufemismes: les xarxes socials. ¡°L¡¯an¨¤lisi ¨¦s senzilla. Avui els pares estan pressionats amb el tema del temps. Treballen molt i quan arriben a casa pensen que no han d¡¯imposar unes regles perqu¨¨ el nen dormi. I fan cas del que veuen a internet. No sigui que si li ensenyem a menjar la sopa amb la cullera es torni un nen amb falta d¡¯autoestima¡±, remata Estivill.

Abans que nasqu¨¦s la Greta, no vaig comprar cap llibre sobre paternitat. Aquesta vegada, no com amb les bromes, he apr¨¨s dels vells errors, com quan en la meva intenci¨® d¡¯aprendre sobre psicologia em vaig comprar unes obres completes de Freud i tamb¨¦ uns quants discos de m¨²sica cl¨¤ssica que encara descansen, pl¨¤cidament, a casa els meus pares a Buenos Aires. La Marta i jo intentem apostar, sempre que la son ens ho permet, pel sentit com¨², sens dubte el pitjor dels eufemismes, el menys viral dels reels d¡¯Instagram.