¡®El museu¡¯, de Jordi Carri¨®n i Sagar Fornies: Pantocr¨¤tors postmoderns

Quan a Catalunya alg¨² diu ¡°el museu¡±, est¨¤ parlant del MNAC. Justament el vaig visitar fa quinze dies, el can¨°nic primer diumenge de mes en qu¨¨ l¡¯entrada ¨¦s gratu?ta, i a les deu del mat¨ª ja hi havia una cua de mitja hora amb Barcelona als nostres peus. Era, sobretot, una cua transversal: guiris i locals, parelletes i matrimonis, criatures i jubilats. Quan la gent vol anar al museu enfila cap a Montju?c i prega perqu¨¨ les escales mec¨¤niques no estiguin espatllades.

Que aix¨° sigui aix¨ª ha costat D¨¦u i ajuda, tots dos en sentit literal, i aquesta ¨¦s la hist¨°ria que explica El museu, una novel¡¤la gr¨¤fica que Jordi Carri¨®n escriu i Sagar Fornies dibuixa. En el debat nominal que sempre t¨¦ el m¨®n del c¨°mic, El museu abra?a deliberadament l¡¯etiqueta de ¡°novel¡¤la gr¨¤fica¡±, que amb edici¨® de tapa dura luxosa i dibuix fosc i elegant podria estar signada per Alan Moore. No ¨¦s, per¨°, una narrativa lineal. Estructurat segons les quatre divisions del MNAC ¡ªrom¨¤nic, g¨°tic, Renaixament i modern¡ª, cada esfera ¨¦s un multivers de digressions que no t¨¦ res a veure amb la vella hist¨°ria de l¡¯art. La veu que ens guia ¨¦s una mena d¡¯esperit dels temps postmoderns, que navega per les p¨¤gines trobant el que hi ha de present en el passat i el que hi ha de passat en el present.

La gr¨¤cia ¨¦s que aix¨° ¨¦s el mateix que fan avui tots els museus de primera fila, i bona part de la ra¨® per la qual el MNAC fa patxoca. Abans els museus servien per congelar el temps, i ara contribueixen a revolucionar-lo. Contra la idea de col¡¤lecci¨® permanent, avui s¡¯imposen les exposicions temporals, les performances. Les marededeus de fusta no es mouen, per¨° qualsevol dia les trobareu dialogant (¨¦s el verb de moda) amb la instal¡¤laci¨® d¡¯un artista contemporani. Ara l¡¯estrella ¨¦s Llu¨ªs Borrass¨¤, el gran pintor de retaules g¨°tics que els conservadors i comissaris han tret a ballar amb una nova relectura.

El museu ¨¦s la traducci¨® liter¨¤ria i gr¨¤fica d¡¯aquest nova museologia. Encara que a les primeres p¨¤gines hi ha resumida la hist¨°ria dels patriarques que van anar a Ta¨¹ll a salvar el rom¨¤nic i van decidir que l¡¯¨²nica manera era arrencar-lo de les parets, l¡¯escena arriba despr¨¦s d¡¯un tr¨¤nsit xam¨¤nic que relaciona les pintures rupestres amb l¡¯art modern i una meditaci¨®-western del paper de Verdaguer en la creaci¨® po¨¨tica de la naci¨® catalana. I de seguida passem a comparacions amb les xarxes socials i la cultura pop. Amb un ¨¨mfasi constant en la idea de mutaci¨® i l¡¯abs¨¨ncia d¡¯inicis i finals, El museu papallonega de l¡¯assaig a la narrativa i de la hist¨°ria de l¡¯art a la hist¨°ria de les idees.

Les il¡¤lustracions s¨®n una meravella. Neonoirs i on¨ªriques, les vinyetes converteixen qualsevol reflexi¨® en la investigaci¨® d¡¯un crim apassionant, i els quadres, en superherois existencialistes. Aprofitant el fons interminable d¡¯obres, Sagar pot jugar amb detalls i capgirar clix¨¦s acompanyat de la lliure associaci¨® a qu¨¨ convida el text de Carri¨®n, perfectament sincronitzats. La hist¨°ria del museu feta c¨°mic ¨¦s un retaule que pren vida.

En canvi, el text reprodueix les virtuts i vicis del guionista. Com demostra en els seus articles, Carri¨®n ¨¦s un entusiasta de l¡¯oficialisme cultural, capa? d¡¯ampliar els discursos institucionals amb una lectura entretinguda i sofisticada que sempre fa pensar, i alhora emfarfega una mica de correcci¨® pol¨ªtica. En la tensi¨® entre global i local, tan caracter¨ªstica del m¨®n de l¡¯art, El museu cau massa pel costat del global, brillant a l¡¯hora de fer servir el MNAC per il¡¤lustrar els llocs comuns de la cr¨ªtica contempor¨¤nia, per¨° massa poc interessat a capturar la personalitat d¡¯un museu concret que nom¨¦s t¨¦ sentit arrelat a una terra i una hist¨°ria locals.

El Museu?

Jordi Carri¨®n i Sagar Fornies ?
Norma Editorial
204 p¨¤gines. 28,50 euros