¡®Sense Ficci¨®¡¯, un bon brindis amb aigua per parlar de l¡¯alcoholisme

El Sense Ficci¨® (SF) de TV3 d¡¯aquest dimarts sobre l¡¯addicci¨® alcoh¨°lica acaba amb un agra?ment a les persones que ¡°amb generositat i valentia¡± han compartit el seu testimoni. Totalment merescut. El t¨ªtol del documental, en primera persona, ¡°No penso tornar a beure mai m¨¦s¡±, ja anuncia que la mat¨¨ria principal ser¨¤ el relat de l¡¯experi¨¨ncia viscuda per diferents v¨ªctimes d¡¯aquesta depend¨¨ncia. Cal ser valent i gener¨®s per sortir a la tele declarant la teva passada addicci¨®. I segurament ajuda a fer aquesta aparici¨® el que tots han sortit del pou. No n¡¯hi ha cap que, com a m¨ªnim, no estigui en un proc¨¦s de desintoxicaci¨® o rehabilitaci¨®. Una manera de donar ¨¤nims, esperan?a, per part dels responsables del programa? Parlen del passat m¨¦s cru que, de totes maneres, han de vigilar que no torni: tots beuen i brinden amb aigua, una escena intel¡¤ligentment repetida. I moltes trobades es fan a bars, un espai que els havia estat greument perjudicial.

La responsable del documental, Flora Saura, sap del que parla no solament perqu¨¨ ho hagi estudiat. Ella mateixa va estar internada per superar el seu alcoholisme. Alguns testimonis s¡¯acompanyen de la persona m¨¦s propera i que m¨¦s va patir la seva malaltia. La mare d¡¯un fill que, admet, va arribar a desitjar la mort del ¡°monstre¡±, o, com a contrapunt, el relat d¡¯una filla adolescent que va saber estar al costat de la mare (¡°va ser la meva salvaci¨®¡±, diu la mare). Com explica una psic¨°loga, el biaix de g¨¨nere tamb¨¦ s¡¯adverteix en aquestes situacions, on la dona viu amb m¨¦s soledat i secret el seu drama i, per tant, triga m¨¦s a demanar auxili. Dues de les dones que intervenen -una d¡¯elles exterapeuta de Saura- admeten que van intentar que l¡¯embar¨¤s els fos un remei (infructu¨®s).

L¡¯inevitable i necessari cap¨ªtol d¡¯experts est¨¤ ben triat. Parlen amb concisi¨® i claredat. La psiquiatra Anna Lembke, per exemple, amb la seva descripci¨® de com es genera necessitat de dopamina i la incapacitat de trobar altres recompenses. O la farmac¨¨utica Luc¨ªa Hip¨®lito, en una simp¨¤tica demostraci¨® de com un discurs pot ser prec¨ªs i planer a l¡¯hora. ¡°I ¨¦s que la mol¨¨cula de l¡¯alcohol ¨¦s tela marinera¡±, diu, i explica la seva nocivitat perqu¨¨ ¨¦s ¡°xiqueteta¡±, molt oxidant i entra en contacte f¨¤cilment amb les c¨¨l¡¤lules.... El programa t¨¦ l¡¯encert de convocar l¡¯antrop¨°leg Josep Maria Fericgla. ¡°Cada cultura t¨¦ una droga psicoactiva al seu nucli¡±, explica, ¡°i la droga que est¨¤ al nucli de la cultura occidental ¨¦s l¡¯alcohol¡±. Una ubicaci¨® que es detecta en el model de ciutad¨¤ loqua?, actiu, invasiu o, a nivell simb¨°lic, en el sagrament de l¡¯eucaristia on es beu el vi consagrat que ¨¦s sang de Crist.

Una escena molt treballada ¨¦s la trobada de Saura amb els escriptors Daniel V¨¢zquez Sall¨¦s i Sebasti¨¤ Alzamora, exalcoh¨°lics. A la taula tamb¨¦ hi ha David Carab¨¦n, de Mishima i parella de Saura. Aquest apartat t¨¦ sentit en la mesura que al m¨®n de la cultura hi ha hagut, i encara hi ha, una m¨ªstica sobre els escriptors bevedors i la beguda com auxiliar de la creaci¨®. Des dels martinis que hi ha al darrere d¡¯A sang freda fins a la cirrosi de Kerouac o les pr¨¨diques d¡¯un dels seus grans ambaixadors, Charles Bukovski, per a qui beure era una forma de su?cidi que et permetia, l¡¯endem¨¤ de la trompa, tornar a la vida, ressuscitar. Bukovski calculava que potser, gr¨¤cies a aix¨°, havia viscut quinze mil vides. Ni Alzamora ni V¨¢zquez s¨®n d¡¯aquesta corda. V¨¢zquez critica que ¡°ens han venut la moto que en estat d¡¯embriaguesa s¡¯escriu molt millor. ?s mentida¡± i recorda els espants que tenia quan llegia el que havia escrit el dia anterior en plena borrasca et¨ªlica. Particularment emotiu ¨¦s quan parla del dol per la mort del seu fill petit i com evita la recaiguda precisament per salvaguardar tot el que li havia ensenyat el seu fill sobre la vida aut¨¨ntica. Carab¨¦n defensa la creaci¨® en sobrietat absoluta, cosa que tamb¨¦ fa Alzamora que, a m¨¦s, subratlla la dificultat que hi ha per admetre que ets un addicte perqu¨¨, llavors, t¡¯has de plantejar deixar-ho i no vols.

Aquest SF s¡¯ha presentat una setmana despr¨¦s d¡¯una altra excel¡¤lent pe?a igualment basada en la for?a del testimoni personal. En aquest cas, el de la soprano Bego?a Alberdi, la soprano dels balcons durant la pand¨¨mia, que ha mantingut una notable vida professional als millors teatres malgrat una biografia farcida de tortures familiars (literalment) quan era petita, de depressions, d¡¯abusos laborals i assetjaments sexuals, de p¨¨rdues irreparables... Un treball que va suposar el comiat d¡¯Albert Elfa de TV3 on hi ha deixat una exigent feina period¨ªstica.