¡°On son els homes?¡±, una obscura pregunta

Sense ficci¨® ha dedicat aquest mes a tractar temes al voltant de la condici¨® de dona i ahir va voler acostar-se a la condici¨® d¡¯home. B¨¦, exactament a qu¨¨ entenem que defineix la masculinitat, als seus estereotips dominants i com hi ha ciutadans que intenten combatre¡¯ls, treure-se¡¯ls de sobre. Carles Prats, el responsable d¡¯aquest SF entrevistava un noi trans, un practicant de gimn¨¤stica r¨ªtmica, psic¨°logues especialistes en la mat¨¨ria o mostrava reunions d¡¯homes on intentaven no solament revisar les seves actituds masclistes sin¨® ¡°deconstruir¡± la seva masculinitat. Una deconstrucci¨® dolorosa, acompanyada d¡¯un oce¨¤nic sentiment de culpa. El reportatge tamb¨¦ ens portava, per exemple, a un centre l¨²dic on els pares -les mares no hi poden entrar- hi van amb els fills a jugar.

I est¨¤ b¨¦ mostrar, hi ha molta feina, un repertori tan abundant de casos, per¨° la barreja de registres perjudica la comprensi¨® del que ens pretenia dir el documental opacament titulat ¡®On s¨®n els homes?¡¯ El documental comen?ava amb un cavaller que per ser blanc, heterosexual, home i de m¨¦s de 50 anys...no podia, deia, ser feminista. Un pensament castrador, encara que no tant com el que negava l¡¯eventualitat que un mateix pogu¨¦s recon¨¨ixer els seus comportaments masclistes o el testimoni d¡¯un altre intervinent que afirmava que ¡°tots els homes som agressors¡±. Una sent¨¨ncia que una convidada femenina del programa va voler reconduir, no acceptant-la com a veritat universal.

El documental anava d¡¯un noi que fa gimn¨¤stica r¨ªtmica i q¨¹estiona, a consci¨¨ncia, una idea molt instal¡¤lada de masculinitat al problema de la perviv¨¨ncia de determinats patrons de conducta socialment acceptats (evitar les feines dom¨¨stiques o assumir-ne les menys possibles), una desigualtat que sembla f¨¤cil de resoldre. O tamb¨¦ tractava un aspecte menys visible quan, com encertadament explicava un professor trans, es contempla la masculinitat indefectiblement associada a un lloc de poder. Homes que cerquen una ¡°nova masculinitat¡±, encara que tamb¨¦ apareixen veus cr¨ªtiques amb aquest concepte.

Els discursos sobre la mat¨¨ria tenen diferent abast. Hi ha, per exemple, la suggeridora reflexi¨®, al marge de qui la consideri molt o poc convincent, de Paul B. Preciado quan escriu que ens enfrontem a un r¨¨gim capitalista ¡°petrosexorracial¡± que ha colonitzat la funci¨® desitjant amb valors monetaris, semi¨°tiques de la viol¨¨ncia, maneres d¡¯objectivaci¨® consumista i submissi¨® depressiva. El primer que aquest capitalisme destrueix, diu, ¨¦s la nostra capacitat de desitjar el canvi. I conclou amb una pregunta: Serem capa?os de desitjar d¡¯una altra manera? (Dysphoria mundi). Segurament hi ha preguntes pr¨¨vies menys ambicioses. Totes es poden fer, per¨° no totes alhora. I precisament aix¨° ¨¦s el que intenta ¡®On s¨®n els homes¡¯?