Totes volem ser Susan Sarandon

Catifa vermella molt a prop de casa. Hi arribo en bici. Abans de sortir, exclamo euf¨°rica: ¡°Veur¨¦ la Susan Sarandon!¡±. Me¡¯n vaig amb el cap cot. Resulta que els habitants adolescents de la casa no saben qui ¨¦s. I encara pitjor: ni tan sols pregunten qu¨¨ fa. Qui els va parir. Ning¨² no em pot treure la il¡¤lusi¨®. Avui ve una estrella de Hollywood a Gr¨¤cia.

El carrer Verdi est¨¤ guarnit de vermell. Em col¡¤loco darrere d¡¯una tanca per esperar l¡¯actriu mentre l¡¯organitzaci¨® del Barcelona Film Fest desplega de pressa i corrents la resta de catifa que falta per arribar a l¡¯entrada del cine. Retiren amb destresa el pl¨¤stic que cobreix el feltre i que evita que es taqui amb tot de trepitjades abans que aparegui l¡¯actriu. Toca esperar. I res millor que buscar-se bona companyia per aguantar la tanca i passar l¡¯estona. ¡°De deb¨° que posar¨¤s l¡¯edat de la Sarandon al reportatge d¡¯EL PA?S?¡±, em pregunta la dona que es recolza a la tanca al meu costat. Contesto que s¨ª. S¨®n 76 anys. S¡¯ha de dir, penso. ¡°Hauria d¡¯estar prohibit. Als Estats Units no ho fan. No ho entenc¡±. La dona que parla ¨¦s Pilar Ord¨®?ez, actriu, escriptora i alhora directora, m¡¯explica, una companyia meravellosa en els minuts d¡¯espera per a alg¨² que s¡¯estrena a la catifa vermella. Em dona tota mena d¡¯explicacions. ¡°Aix¨° nom¨¦s passa a Espanya, muntar-ho a ¨²ltima hora, ja veur¨¤s, ara tota aquesta gent comen?ar¨¤ a cridar i a fer fotos¡±, explica Ord¨®?ez. Li dic que segur que arribar¨¤ passejant perqu¨¨ crec que s¡¯allotja a l¡¯hotel Casa Fuster. Ella diu que no: ¡°Un cotxe la deixar¨¤ a la cantonada, segur¡±, afirma conven?uda. I de cop i volta, crits. Molt d¡¯enrenou. Sarandon, vestida de verd, amb camisa i pantalons, i unes vambes del mateix color, apareix com un tif¨®. Fa la intenci¨® d¡¯entrar directament i alg¨² fa que es giri altre cop cap a les c¨¤meres per a les fotos i algun aut¨°graf. Emoci¨® al carrer. Mentre saluda amb la m¨¤, apareix de sobte l¡¯alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, tamb¨¦ de verd, per abra?ar l¡¯actriu nord-americana. Xerren un moment. Tenen certa complicitat. Es van con¨¨ixer en una trobada organitzada pel pol¨ªtic dem¨°crata Bernie Sanders contra la ultradreta de Trump, Salvini i Bolsonaro. Acaba el breu photocall.

La comitiva condueix Sarandon cap al cinema, on est¨¤ finalitzant la projecci¨® de Thelma i Louise. Despr¨¦s toca col¡¤loqui. Ella s¡¯espera dreta al final de la sala mirant una de les escenes m¨ªtiques del cine, que ja deu haver vist mil vegades, i es mou al ritme de la m¨²sica. Ning¨² s¡¯ha adonat encara de la seva pres¨¨ncia. Somriu en la foscor. Quantes vegades deu haver pensat a tornar a saltar amb un cotxe Ford Thunderbird al Gran Cany¨® de la m¨¤ de Geena Davis? S¡¯acaba la pel¡¤l¨ªcula i comen?a el col¡¤loqui.

Amb la mateixa energia, Sarandon recorre el passad¨ªs amb el p¨²blic dempeus aplaudint. Ha vingut a parlar de la seva pel¡¤li, dirigida per Ridley Scott. Ella podria haver estat la Thelma, per¨° va escollir ser la Louise. La pel¡¤l¨ªcula es va estrenar el 24 de maig del 1991. Va entrar la quarta a la taquilla, per¨° va aguantar setmanes i setmanes. I va acabar recaptant ¡ªnom¨¦s als Estats Units¡ª 40 milions d¡¯euros (havia costat 13 milions), el doble del previst despr¨¦s del primer cap de setmana en cartell.

Activista, mare i actriu. Aix¨ª la presenta Conxita Casanovas, directora del Barcelona Film Fest. Se li pregunta a Sarandon si Thelma i Louise es va avan?ar al Me Too. L¡¯actriu respon sincera, molt propera al p¨²blic: ¡°No en ten¨ªem ni idea. Era poc habitual fer una pel¡¤l¨ªcula amb dues dones com a protagonistes que no acaben odiant-se. ?rem dues dones envoltades d¡¯un mar d¡¯homes fumant puros¡±. I despr¨¦s afegeix: ¡°No crec que les coses hagin canviat gaire¡±.

Per¨°, per qu¨¨ les coses no canvien respecte a les dones? Sarandon sorpr¨¨n amb la seva pregunta al p¨²blic, que es queda mut. Ella fa la seva pr¨°pia reflexi¨®. La clau, segons la guanyadora d¡¯un Oscar, ¨¦s fomentar l¡¯educaci¨® de la societat: ¡°Tothom s¡¯ha de responsabilitzar dels seus actes. Si has begut o el teu company o companya ha begut, no la pots deixar sola, en cap cas¡±. La simbologia que envolta el film parla de les lli?ons que va deixar, de la seva influ¨¨ncia. La realitat ¨¦s que veient Sarandon en escena sembla que la lli?¨® de deb¨° ¨¦s ella mateixa. I aquell pet¨® del final, li pregunten. ¡°El pet¨® no era al gui¨®¡±, remarca Sarandon. Va ser inesperat. Trenta anys despr¨¦s, Sarandon i Davis van repetir l¡¯escena en un passi especial.

A Sarandon se la veu relaxada. Mitja hora de col¡¤loqui, no m¨¦s. Aprofita per explicar que ha visitat el Museu Picasso i que ha menjat al 7 Portes. ?ltima pregunta. I molts aplaudiments. Torno a casa amb bici i la brisa de la nit carrer Verdi avall. No ¨¦s un descapotable per¨° fa el fet. Arribo a casa i ning¨² em pregunta per la Sarandon. Per¨° tant me fa. Aquesta nit he estat amb una de les millors. Mare, actriu i activista. Bona nit.