Marina Subirats: ¡°Les mares ens redueixen i el que hem de fer ¨¦s escapar-nos-en¡±

Filla pol¨ªtica del maig del 68, va viure les protestes estudiantils en primera persona a Par¨ªs i va ser all¨¤ on es va formar pol¨ªticament. No sorpr¨¨n, que, de tornada a Espanya, als setanta, Marina Subirats entr¨¦s a militar en la lluita antifranquista. De Bandera Roja al PSUC, i ja a finals dels setanta de tornada dels Estats Units, allunyada de la pol¨ªtica, centrada en el que era la seva passi¨®: la coeducaci¨® i, ¨¦s clar, les dones i el feminisme.

A partir de llavors, les desigualtats entre home i dona i la coeducaci¨® van marcar la seva carrera. I va ser llavors quan la va anar a buscar Carlota Bustelo, una de les hist¨°riques del feminisme socialista del nostre pa¨ªs per dirigir l¡¯Instituto de la Mujer. A partir d¡¯aqu¨ª, va arribar a l¡¯Ajuntament de Barcelona de la m¨¤ de Joan Clos, per tractar temes d¡¯educaci¨®. Ara, catedr¨¤tica em¨¨rita de la UAB, dedica el seu temps a dues de les seves passions: viatjar i escriure.

PREGUNTA. Satisfeta de la traject¨°ria?

Resposta. La veritat ¨¦s que no em puc queixar.

P. I tot amb una perspectiva feminista.

R. ?s clar. No pot ser altrament. Aix¨° no canvia amb el pas del temps, continua sent un dels meus interessos principals.

P. Hi ha feminisme a De mares a filles. La transmissi¨® de la feminitat, el llibre que acaba de publicar?

R. Per descomptat. Per¨° el que hi ha, sobretot, ¨¦s una reflexi¨® sobre com les mares traspassen a les filles determinades actituds. Ja sigui perqu¨¨ acabem reproduint les mateixes que elles, o perqu¨¨ tendim a trencar-les.

P. Despr¨¦s de llegir-la, sembla que vost¨¨ ¨¦s m¨¦s de trencar amb les mares, o almenys en un primer moment.

R. Allunyar-se de la mare per tornar-hi no est¨¤ malament. Hi ha uns fonaments de la transmissi¨® dels g¨¨neres que es fan en la fam¨ªlia i que s¨®n molt ¡°fondants¡±. I sobre els quals hem de treballar. Sobretot perqu¨¨ les mares que pertanyen a generacions m¨¦s antigues solen ser molt patriarcals, i transmeten aquesta actitud des de les societats que els han obligat a fer-ho. I aqu¨ª ¨¦s on comen?o el meu llibre, en la relaci¨® que vaig tenir amb la meva mare, que ¨¦s extrapolable a la que moltes dones tenen o han tingut amb la seva.

P. Mares, occidentals, en cultures occidentals.

R. S¨ª, s¨ª, ¨¦s clar. No es pot generalitzar a altres cultures les experi¨¨ncies i condicionants de la nostra.

Les mutilacions f¨ªsiques s¨®n molt evidents. Les mentals no ho s¨®n tant, per¨° arriben a provocar molt¨ªssim dolor

P. Fins i tot, a les europees hi ha difer¨¨ncies. Almenys n¡¯hi havia. De fet, assenyala que al teatre del nostre Segle d¡¯Or no hi ha dones, mentre que s¨ª que n¡¯hi ha, per exemple, a les obres de Shakespeare.

R. Aix¨ª ¨¦s, me¡¯n va fer adonar Pilar Careaga, una bona amiga. La dada ¨¦s curiosa, per¨° s¡¯ha anat corregint, i ara hi ha moltes similituds entre les cultures europees, la veritat. ?s m¨¦s, et diria que el paper de les mares apareix cada cop amb m¨¦s intensitat a la narrativa actual. Des que vaig comen?ar a escriure aquest llibre, el 2020, cada cop s¨®n m¨¦s els llibres en qu¨¨ no nom¨¦s apareixen dones, sin¨® tamb¨¦ la maternitat. No s¨¦ si anomenar-ho moda, per¨° podem parlar d¡¯un augment de l¡¯inter¨¨s literari per aquesta figura.

P. Mares que, comenta al llibre, devien haver estat pont per a l¡¯emancipaci¨® de les filles i acaben sent el contrari: s¨®n les que vehiculen moltes de les mutilacions mentals.

R. ?s aix¨ª. Les mutilacions f¨ªsiques, del cl¨ªtoris o embenar-se els peus, s¨®n molt evidents, les mentals ja no ho s¨®n tant, per¨° arriben a provocar molt¨ªssim dolor. A la societat en qu¨¨ ens ha tocat viure hem superat all¨° f¨ªsic i tot ¨¦s ordre simb¨°lic.

P. Per¨° igualment hem de¡­ superar la mare.

R. ?s aix¨ª, hem de viure i superar la dissociaci¨® que la teva mare ¨¦s la teva mare i que l¡¯estimes, per¨° alhora la baralla ¨¦s tremenda per desfer-te de tots els mandats patriarcals amb qu¨¨ t¡¯ha educat. Hi ha un model estereotipat de mare, i hem de trencar amb la mare sacrosanta.

P. La mare, que no pas el pare. La filla, que no pas el fill.

R. ?s que els mecanismes no s¨®n els mateixos. Els homes superen les relacions amb els seus pares de manera diferent, la c¨¤rrega de g¨¨nere no ¨¦s la mateixa. Ells, a mesura que creixen, volen ocupar el lloc dels pares. A De mares a filles, el que explico ¨¦s com s¡¯estableix el vincle mare-filla sobre la transmissi¨® de la feminitat. Perqu¨¨ ¨¦s aqu¨ª on les mares ens redueixen, i nosaltres el que hem de fer ¨¦s escapar-nos-en.

P. I ara, un cop assumida la ¡°prejudicial¡± her¨¨ncia materna, on som?

R. A Occident, en concret, aquesta transmissi¨® s¡¯est¨¤ perdent, perqu¨¨ s¡¯est¨¤ perdent el g¨¨nere femen¨ª tradicional, que va comen?ar a transformar-se amb la Segona Rep¨²blica, i que, malauradament, va tornar amb el franquisme, per¨° actualment cada cop es mant¨¦ menys. Ara les mares aconsellen a les seves filles que estudi?n i treballin, mentre que abans els mandats eren que es casessin. El concepte de feminitat entra pels mitjans de comunicaci¨® i les xarxes. Amb una cosa especialment curiosa. Abans la transmissi¨® de la feminitat estava relacionada amb la castedat; ara el missatge ¨¦s antag¨°nic, d¡¯erotisme, del que ¨¦s sexi. La dona es converteix en capital er¨°tic, en capital sexual, i el seu ¨¨xit a la vida dep¨¨n de la quantitat de capital sexual que tingui i de si sap explotar-lo. Aix¨° fa que, de nou, estigui connectada amb el passat. Ells guerrers, elles maques.

P. Un assaig personal, per¨° ple de dades objectives.

R. Fa 20 anys que treballo sobre la base en qu¨¨ les dones ens constru?m, i en podria estar 20 m¨¦s analitzant-ho. La societat ens transforma, a partir d¡¯una s¨¨rie de normes i impediments per construir-te com a dona. Sobretot al m¨®n educatiu. I per poder-ho explicar, el millor ¨¦s fer-ho des de la individualitat, la meva, perqu¨¨ des d¡¯aqu¨ª arribo a la universalitat de les relacions mares i filles.

P. Qu¨¨ diria a una mare d¡¯avui?

R. Que no faci distincions entre els fills i les filles, que tracti d¡¯evitar els estereotips i, sobretot, que eviti inculcar als fills homes la necessitat de viol¨¨ncia, de demostrar que s¨®n forts i valents, i els transmeti la bellesa de la tendresa i de la cura com a superior a la baralla i a la competici¨®. Si ho fa aix¨ª, els ajudar¨¤ a viure i a ser m¨¦s feli?os.