Un concert a la Meca del Bruce

El Madison Square Garden ¨¦s la meca de qualsevol springsteeni¨¤. ?s el lloc on saps que far¨¤ un dels millors concerts de la gira, el temple on p¨²blic i banda s¡¯entenen millor perqu¨¨ parlen la mateixa llengua, venen del mateix lloc, es coneixen les bromes. Els decorats de les seves vides s¨®n m¨¦s o menys els mateixos, perqu¨¨ tota la m¨ªstica de Nova Jersey s¡¯ha alimentat aqu¨ª. Amb la difer¨¨ncia que quan surts del concert ets al bell mig de Manhattan i no en un barri residencial ni en un pol¨ªgon industrial de Nova Jersey: aquesta ¨¦s, tamb¨¦, la petita dosi de farsa del working class hero que ¨¦s Bruce Springsteen i dels fans caragirats que som tots nosaltres.

L¡¯entrada al temple ¨¦s com l¡¯entrada al centre comercial de qualsevol ciutat perif¨¨rica. La gent no hi arriba dues hores abans i nom¨¦s faria cua per una cervesa, i ha sortit de casa per venir aqu¨ª com qui surt a sopar un dissabte qualsevol. D¡¯alguna manera, sense dir-nos-ho, agra?m que l¡¯ambient general ens rebaixi una mica l¡¯excitaci¨® ¡ªalmenys fins que el concert no comenci. Per dins, per¨°, aquesta impetuositat que feia temps que no sent¨ªem ens escalfa i ens eleva.

L¡¯inici d¡¯un concert de Bruce Springsteen i la E Street Band es vesteix d¡¯una solemnitat gens pretensiosa que ja fa posar la pell de gallina a qualsevol mortal. Els m¨²sics surten un per un, per ordre gaireb¨¦ jer¨¤rquic, i la crid¨°ria del p¨²blic va creixent fins que qui puja les escales del fons de l¡¯escenari ¨¦s Springsteen (ara sol, fa anys de la m¨¤ de Clarence Clemons), amb aquesta manera desmenjada i alhora ampul¡¤losa que t¨¦ de caminar. Plantat davant del micro amb la guitarra penjada al coll, Max Weinberg pica els quatre bombos de bateria que anuncien ¡®No surrender¡¯, i a partir d¡¯aqu¨ª ja pots plorar-ho tot i recordar que ¡®No surrender¡¯ cont¨¦ m¨¦s veritat que tots els discursos de tots els processistes que se¡¯n van apropiar, perqu¨¨ ¡°we learned more from a three-minute record, baby, than we ever learned in school¡± (vam aprendre m¨¦s d¡¯un disc de tres minuts que el que mai vam aprendre a l¡¯escola). I perqu¨¨ aquest senyor ens ha acompanyat tota la vida i, malgrat els alts i baixos de la nostra condici¨® de fan, ha posat paraules al que ens passava moltes m¨¦s vegades de les que volem admetre.

L¡¯inici d¡¯un concert de Springsteen i la E Street Band fa posar la pell de gallina

El setlist d¡¯aquesta gira (almenys als Estats Units) no canvia pr¨¤cticament gens d¡¯un concert a l¡¯altre. Ja ho sab¨ªem, per¨° vam procurar oblidar-ho per poder gaudir d¡¯un concert ben trenat en qu¨¨ les can?ons que toca s¨®n un rep¨¤s dissimulat de tota una carrera art¨ªstica. Sense fer-ho expl¨ªcit i fugint del t¨ªpic concert de Greatest Hits, Bruce Springsteen desgrana m¨¦s de cinc d¨¨cades de m¨²sica sense que en siguem conscients. Si els concerts a Broadway explicaven la seva vida, aquesta gira explica el seu m¨®n. Per¨° de Broadway ja en vam sortir pensant que s¡¯acabava, i del Madison en sortirem conven?uts que t¨¦ corda per estona.

L¡¯execuci¨® de totes les can?ons ¨¦s fins i tot millor que a la darrera gira. La banda enlla?a una can?¨® amb l¡¯altra sense xerrameca, i el concert va lliscant amb la mena de perfecci¨® que surt dels que porten tota una vida fent aix¨° i ja no hi ha res que els posi nerviosos. Max Weinberg pica la bateria com si no haguessin passat els anys, Garry Tallent ¨¦s menys estaquirot que mai i de tant en tant s¡¯anima a fer veure que mou la cintura. Neils Logfren ja no pot fer voltes sobre si mateix durant els seus solos de guitarra, per¨° encara t¨¦ aquells rampells que el fan lleuger. El piano de Roy Bittan i el viol¨ª de Sister Soozie ens semblen m¨¦s elegants que mai; Little Steven t¨¦ el pallasso pujat. I el millor de tot: Jake Clemons ja bufa el saxo com el seu oncle. De fet, diria que nosaltres vam enganxar Clarence Clemons massa tard i ja no el vam veure mai bufar com avui bufa el seu nebot.

Bruce Springsteen tamb¨¦ est¨¤ plet¨°ric. Amb 73 anys ha descobert que t¨¦ malucs i ha apr¨¨s a ballar. La veu, que en algunes gires ens havia semblat for?ada, ¨¦s modulada amb exactitud a cada can?¨®. Ja no pot c¨®rrer de punta a punta de l¡¯escenari, per¨° supleix les corredisses gesticulant molt amb els bra?os i obrint-se la camisa d¡¯una estrebada, com dient tinc 73 anys per¨° us enterrar¨¦ a tots, colla de malparits.

El rock com a salvaci¨®

Aquesta ¨¦s la sisena vegada que escolto ¡®Jungleland¡¯ en directe, per¨° en aquest escenari sembla una altra can?¨® ¡ªuna can?¨® que no ens pertany. El p¨²blic la canta de principi a final i a mi em sembla que no l¡¯he ent¨¨s fins ara que s¨®c aqu¨ª, en aquesta ciutat.

¡®Jungleland¡¯ ¨¦s la hist¨°ria d¡¯uns perdedors que malden per fer-se un lloc a la seva pr¨°pia vida mentre fugen de la policia, la cr¨°nica d¡¯un submon que ning¨² no descriu per¨° que batega molt m¨¦s que la resta perqu¨¨ ¨¦s de veritat. ¡®Jungleland¡¯ ¨¦s la hist¨°ria d¡¯un rocker de 25 anys que mira la ind¨²stria musical als ulls i li diu que aix¨° ¨¦s tot el que els pot oferir: unes vides aparentment de merda a les quals ning¨² no para atenci¨® i on la viol¨¨ncia ¨¦s tan present com l¡¯amor, perqu¨¨ els xavals llueixen velles guitarres com podrien lluir navalles (¡°kids flash guitars just like switchblades¡±). Una succecci¨® d¡¯escenes que podrien ser el gui¨® d¡¯una pel¡¤l¨ªcula on cadasc¨² es pot construir la seva hist¨°ria tan s¨°rdida com bonica, com ho ¨¦s el contrast entre la bellesa del solo de saxo i el dolor desesperat d¡¯una ciutat en flames i en silenci despr¨¦s de l¡¯esclat de totes les tensions que la relligaven. ¡°From the churches to the jails, tonight all is silence in the world¡± (des de les esgl¨¦sies fins a les presons, aquesta nit tot ¨¦s silenci al m¨®n). Un vals mortal on els que resisteixen no tenen ni l¡¯honor de morir-se i on, en el secret de les habitacions on els llums s¡¯apaguen, tamb¨¦ existeix la viol¨¨ncia contra una noia que fa una estona bevia cervesa calenta sota una pluja suau d¡¯estiu.

Escoltant Bruce no ets un perdedor, ets un personatge en un poema ¨¨pic sobre perdedors

¡®Jungleland¡¯ ¨¦s el retrat de tot el que va malament perqu¨¨ ha d¡¯anar malament. La hist¨°ria d¡¯uns perdedors que volen salvar-se a trav¨¦s del rock, que busquen la redempci¨® sota la brut¨ªcia del seu m¨®n. Jo vinc d¡¯aix¨°, diu Springsteen. I aix¨° existeix i aquesta ¨¦s la meva expiaci¨®.

Em fa vergonya dir que un concert de Bruce Springsteen ¨¦s com una experi¨¨ncia religiosa, per¨° ja ho he dit. Ell i la E Street Band s¨®n all¨¤ dalt i prediquen, i tu des de baix de l¡¯escenari abraces tot el que t¡¯ensenyen, t¡¯ho fas teu, t¡¯ho end¨²s a casa, ho bressoles, i de mica en mica el seu record et fa m¨¦s fort i et fa companyia. En aquesta gira, a m¨¦s, hi ha espai per a tot (i per a tothom): hi ha espai per plorar, hi ha espai per saltar, hi ha espai per riure i per excitar-se i per deixar-se endur i per treure la r¨¤bia. Tot est¨¤ all¨¤, i tot ¨¦s b¨¤sicament la nostra vida: els desamors, les frustrations, la sexualitat, la milit¨¤ncia, fer-nos grans. Can?ons que ¡ªadmetem-ho¡ª no lliguem a ning¨² en concret ni a cap moment concret, perqu¨¨ han estat la definici¨® m¨¦s o menys fixa de tot el que ens passava. Hi ha can?ons senceres que he tradu?t al catal¨¤ perqu¨¨ volia que em penetressin el cervell com nom¨¦s ho pot fer la llengua materna. He crescut amb aquest home i mai no n¡¯havia estat tan conscient com ara.

Concerts com a redempci¨®

Aquest ¨¦s el meu vint-i-tres¨¨ concert. L¡¯he seguit all¨¤ on he pogut de forma m¨¦s o menys prec¨¤ria, quan hav¨ªem de fer centenars de quil¨°metres de cotxe i el pressupost amb prou feines ens permetia sopar en condicions encabat. Vam n¨¦ixer massa tard, per¨° ell encara fa concerts de tres hores als seus 73 anys, i vam aprendre molt d¡¯hora que all¨° m¨¦s s¨°rdid pot ser bonic sense passar-ho per la cursileria. Jon Stewart va dir un dia que quan sents la m¨²sica de Bruce Springsteen no ets un perdedor: ets un personatge en un poema ¨¨pic sobre perdedors. Per¨° aix¨°, deia Stewart, no ¨¦s la seva for?a: la seva for?a ¨¦s que buida el dip¨°sit amb tot el que fa.

Aquesta nit, al Madison Square Garden, Bruce Springsteen ha tornat a buidar el dip¨°sit i ens ha ofert tot el que tenia. Una vegada m¨¦s. Sortim del concert en un n¨²vol, agra?ts, plens d¡¯aquella felicitat tan fonda. Redimits. I f¨ªsicament esgotats, i aix¨° que nosaltres som a la trentena i no hem oficiat cap cerim¨°nia.

Ser fan

En la vida d¡¯un fan no hi ha batzegades. La idolatria es mant¨¦ constant i sempre fa companyia, com ho demostra el fet que l¡¯idolatrat no desapareix mai del top 5 de l¡¯Spotify Wrapped. Les seves can?ons no tenen context perqu¨¨ formen part del fan i sempre han estat all¨¤, sempre ho han explicat tot i no han explicat res. Per a un veritable fan, l¡¯¨ªdol ¨¦s una mena d¡¯extensi¨® impertorbable d¡¯ell mateix. La fidelitat del fan ¨¦s imp¨¤vida, no pateix sotracs. ?s una lleialtat d¡¯all¨° m¨¦s pl¨¤cida, per impert¨¨rrita i d¨°cil, com un devot que no dubta mai de D¨¦u i se sap tranquil i segur en la fe. Al fan, res del que faci l¡¯¨ªdol li semblar¨¤ una llauna: els ¨ªdols no s¡¯equivoquen i no poden decebre.

En la meva vida de fan (una paraula que rebutjo per pur esnobisme), s¨ª que n¡¯hi ha, de batzegades. Bruce Springsteen entra i surt de casa meva com aquell amic que viu lluny i ja no tens gens present, per¨° que quan ve a passar uns dies o hi parles per tel¨¨fon ¡ªmolt de tant en tant¡ª de sobte recordes per qu¨¨ l¡¯estimes. A mi, el Bruce (aquesta rid¨ªcula familiaritat de fan) m¡¯ha fet companyia a estones. Puc passar-me mesos sense escoltar-lo, no m¡¯interessen moltes coses de les que fa, i hi ha discos sencers que em semblen tan ins¨ªpids que a vegades em pregunto quina part de mi el gaudeix de deb¨° i quina part el segueix per in¨¨rcia, com el nen a qui els pares apunten a un esport de petit i fins ben entrada l¡¯adolesc¨¨ncia no s¡¯adona que all¨° l¡¯avorreix profundament. La vida n¡¯¨¦s plena, d¡¯aix¨°: coses que fem perqu¨¨ ens agraden de deb¨° i coses que creiem que ens agraden per¨° en realitat no.

Per¨° aleshores s¡¯anuncia una gira i perdo una mica el nord buscant entrades per al m¨¤xim de concerts possibles. El iaio ja t¨¦ 73 anys i no durar¨¤ gaire. I jo, que he nascut a deshora, per primera vegada tinc el temps i els diners per seguir la gira com voldria. M¡¯empasso els dubtes ¡ªal capdavall, fins i tot el m¨¦s devot t¨¦ crisis de fe¡ª i projecto la meva vida al voltant de la gira d¡¯un senyor gran i la seva banda. S¨ª, jo tamb¨¦ penso que ¨¦s absurd. Fins que comen?a el concert.