L¡¯aigua magra

Ara que la manca d¡¯aigua ens fa conscients de les conques hidrogr¨¤fiques, m¡¯he fixat en el g¨¨nere dels noms dels rius. A l¡¯Optimot hi diu que, en catal¨¤, els rius porten el marcatge mascul¨ª o femen¨ª segons el mot descriptiu geogr¨¤fic que s¡¯hi elideix. ?s a dir, que en la gran majoria de cursos fluvials, tractem del riu o del torrent i, per tant, en suprimir aquest mot, parlem directament de l¡¯Ebre, del Segre, del Ter o del Llobregat, per¨°, en alguns casos, sembla ser que la paraula que desapareix ¨¦s ribera i, aleshores, parlem de la Garona, la Tordera, la Muga o la S¨¦nia. Aquesta explicaci¨® etimol¨°gica no ajuda gaire com a regla per distingir el g¨¨nere d¡¯un riu en cas de dubte. En itali¨¤, en canvi, tenen una norma molt senzilla que diu que els noms de riu acabats en -a s¨®n tots femenins (llevat de tres: l¡¯Adda, el Volga i el Ni¨¤gara). Potser, en catal¨¤, tamb¨¦ ens serviria, aquesta pauta.

Amb tot, cal tenir present que la regulaci¨® italiana es va fer una mica pel broc gros i no va tenir en compte els usos locals. Tot i aix¨ª, com que fou adoptada com a soluci¨® davant de qualsevol dubte per cient¨ªfics i autors cultes, es va escampar que era la versi¨® correcta entre la gent i ha acabat per condicionar els noms populars de quasi tots els rius. No obstant aix¨°, com que la llengua ¨¦s viva, hi ha excepcions peculiars, com el riu Magra, que ha quedat en una mena de llimbs epicens. ?s, indistintament, el Magra i la Magra.

Fou, precisament, a Bocca di Magra, el petit poble que hi ha a la desembocadura d¡¯aquest riu, on, tot fent un recital amb en Carles Hac Mor l¡¯any 2008, vam viure una revelaci¨® prodigiosa.

La Magra desguassa a la Mediterr¨¤nia al golf de La Spezia, una porci¨® de mar for?a tranquil¡¤la per¨° que, en una tempesta del 8 de juliol de 1822, va empassar-se el Don Juan, la barca en qu¨¨ viatjava Percy Bysshe Shelley, el cos del qual fou recuperat a la platja de Viareggio i identificat gr¨¤cies al fet que duia el poema ¡°L¨¤mia¡± de John Keats a la butxaca. El llibret en q¨¹esti¨® narra com la racionalitat del fil¨°sof Apol¡¤loni de T¨ªana desmunta el casament entre L¨¤mia i Lycius en descobrir l¡¯embruix que feia que L¨¤mia, mig dona i mig drac, sembl¨¦s del tot humana. Keats hi mig defensa el dret de viure feli?os en l¡¯engany dels dos enamorats i, sembla ser, va inspirar uns versos d¡¯Edgar Allan Poe: ¡°Desteixiu l¡¯arc de Sant Mart¨ª tal com va fer, antany, / la tendresa personificada de L¨¤mia fosa en una ombra.¡±

El dia que recit¨¤vem a les ribes del Magra, tamb¨¦ hi va haver tempesta, per¨° es va quedar terra endins, als Alps Apuans. Aix¨ª, davant del blanc brillant de la pedrera de Carrara, que ens quedava al fons com un magn¨ªfic decorat de titelles, i mentre en Carles recitava uns versos sobre el concepte de l¡¯home com a porta, va apar¨¨ixer un arc de Sant Mart¨ª extraordinari, un engany teixit per la llum i l¡¯aigua, com una il¡¤lusi¨® que tamb¨¦ ens fonia l¡¯ombra, mig dracs, nosaltres, contra la racionalitat de les portes.