La ll¨²dria natural

Cada curs, quan faig tallers de t¨¨cnica po¨¨tica, apareix el mateix dubte a l¡¯hora d¡¯escandir versos: com s¡¯han de separar les s¨ªl¡¤labes, segons el parlar o segons les normes de l¡¯escola?

Quan Pompeu Fabra, a la gram¨¤tica catalana del 1918, parla dels diftongs creixents, acaba dient que ¡°en poesia convindria d¡¯adoptar exclusivament la combinaci¨® disil¡¤l¨¤bica¡±, ¨¦s a dir, fer la partici¨® regulada a ¡°ci-¨¨n-ci-a¡± o ¡°re-li-gi-¨®s¡±. Com que el moment hist¨°ric ho demanava i el text tenia car¨¤cter prescriptiu, la gran majoria de poetes ¡ªcomen?ant per Carner i Guerau de Liost¡ª van aplicar la nova norma a l¡¯escansi¨®. Per¨° la pol¨¨mica estava servida, perqu¨¨ la manera de dir aquests grups voc¨¤lics (ia, ie, io; ua, ue, uo) no ¨¦s tan evident. Els mestres prefabrians ¡ªcom Verdaguer o Maragall¡ª ajuntaven (diftong) i separaven (hiat) les vocals seguint el dictat de l¡¯orella, de manera que, a L¡¯emigrant, cantem alegrament ¡°p¨¤-tria del meu cor¡± sense fer la pertinent separaci¨® de ¡°p¨¤-tri-a¡±.

Si b¨¦ ¨¦s cert que les famoses ¡°llic¨¨ncies po¨¨tiques¡± serveixen per saltar-se aquestes normes segons la voluntat del versaire i, gr¨¤cies a la sin¨¨resi, podr¨ªem arribar a llegir les obres de ¡°Sant Ce-bri¨¤¡±, i, gr¨¤cies a la di¨¨resi, assolir la ¡°q¨¹-a-dra-tu-ra del q¨¹-a-dre¡±, tot poeta intenta seguir, en l¡¯escriptura r¨ªtmica, la naturalitat de la seva manera de parlar. Joan Coromines, a Lleures i converses d¡¯un fil¨°leg (1971), seguint l¡¯adagi franc¨¨s chassez le naturel, estableix una mena de f¨®rmula senzilla per a la bona dicci¨® que diu que ¨¦s acceptable de fer diftong en els finals amb -ia i -ie (his-t¨°-ria, gr¨¤-cia, s¨¨-rie) i en -i¨® (ac-ci¨®, reu-ni¨®) per¨° en canvi ha de dir-se sempre com un hiat el grup -ua (es-t¨¤-tu-a, per-su-a-dir) o -ie enmig de paraula (qui-et, am-bi-ent).

Aix¨° de la naturalitat ho posa en dubte Salvador Oliva a Introducci¨® a la m¨¨trica (edici¨® de 1988), quan diu: ¡°Com que la poesia ¨¦s un llenguatge elaborat, i no primari ni espontani, la sin¨¨resi hi fa sempre nosa¡±, i proposa que la rigidesa en l¡¯acatament de la norma depengui d¡¯una q¨¹esti¨® est¨¨tica, de manera que, en un poemet burlesc, ens podem permetre escriure tal com parlem per¨°, per a una cosa ¨¨pica, cal seguir la normativa al peu de la lletra. Tot i aix¨°, el mateix Oliva, a M¨¨trica catalana (edici¨® de 1980) constata que ¡°els poetes francesos moderns semblen haver adoptat la soluci¨® d¡¯aplicar al vers la sin¨¨resi ja corrent en la parla.¡±

Soc partidari de fer com els poetes francesos. Sempre proposo als alumnes que segueixin la Gram¨¤tica del Catal¨¤ Contemporani (2002), al cap¨ªtol ¡°Fen¨°mens en grups voc¨¤lics¡±, redactat per Teresa Vallverd¨² Alborn¨¤. ?s una obra que no fa cap excurs dedicat als poetes perqu¨¨ es tracta d¡¯un text descriptiu.

Fet i fet, la naturalitat d¡¯una bona parla ja tendeix a assenyalar per on vol que se separin les s¨ªl¡¤labes, com quan, per marcar el hiat de ¡°ll¨²-dri-a¡±, neix el bell metaplasme ¡°ll¨²-dri-ga¡±.