Heine, Kraus i Jonathan

L¡¯any 1910, Karl Kraus, el gran rebentador de tot el que hom es pugui imaginar a la Viena i l¡¯?ustria del primer ter? del segle XX ¡ªCatalunya no ha tingut mai un personatge semblant, diguem-ho de passada; Francesc Pujols nom¨¦s en seria una ombra esva?da¡ª, va publicar un llibre sobre el vessant period¨ªstic ¡ªi, de passada, la poesia¡ª de Heinrich Heine, considerat un dels grans poetes de l¡¯era rom¨¤ntica de les lletres alemanyes.

Kraus havia fundat l¡¯any 1899 la revista Die Fackel (La torxa), que era una mena de B¨¦ Negre o d¡¯Esquella de la Torratxa, per¨° sense cap mirament, ni caritat, ni dissimulaci¨®: ser v¨ªctima dels penjaments o els improperis de Kraus en aquell peri¨°dic significava gaireb¨¦ quedar expulsat de qualsevol cenacle. ?s cert que de vegades s¡¯equivocava en els seus judicis, tan intel¡¤ligents com demolidors i temeraris ¡ªcom va passar amb les cr¨ªtiques que va adre?ar a Hugo von Hofmannsthal, que no tenia res de ¡°period¨ªstic¡±¡ª, per¨° Kraus sempre s¡¯estimava m¨¦s passar-se de rosca que reprimir-se ¡ªal cap i a la fi, a la mateixa ciutat vivia Freud, que considerava la repressi¨® nom¨¦s com un ¡°mal menor¡±¡ª. El llibret es deia Heine und die Folgen, ¡°Heine i els continuadors¡±, o ¡°Heine i les conseq¨¹¨¨ncies¡± (Munic, Langen, 1910).

La tesi de Kraus era que el llenguatge literari ¡ªno oblid¨¦ssim que ja s¡¯havia produ?t la poesia de Baudelaire i de Rimbaud, quasi apuntava el surrealisme, i a Viena ja era un fet la revoluci¨® est¨¨tica que va significar el Jugendstil¡ª s¡¯estava embastardint i que la culpa d¡¯aquesta degeneraci¨® de la literatura era del periodisme. Com que Heine es va prodigar en aquest camp ¡°divulgatiu¡± de les lletres, Kraus el va rebentar sense miseric¨°rdia, afegint-hi, en aquell text, unes quantes pinzellades d¡¯antisemitisme, for?a incomprensibles (Heine era jueu, per¨° Kraus tamb¨¦ ho era). Malgrat tot, Elias Canetti lloa Kraus amb entusiasme a les seves mem¨°ries. Adorno i Benjamin van respectar-lo.

Aquell text ha despertat molta literatura secund¨¤ria, perqu¨¨ Heine era un poeta exiliat a Par¨ªs, tenia molts seguidors i llegidors, i va assolir, en vida, una fama i un cr¨¨dit molt superiors, per exemple, que els que va assolir H?lderlin, un desconegut fins que no va llegir-lo Nietzsche. Per¨°, com que es tractava de literatura acad¨¨mica, a m¨¦s de secund¨¤ria, la discussi¨® Heine-Kraus no va arribar al gran p¨²blic, que continua llegint Heine, molt m¨¦s que Kraus per cert.

Per aix¨° va resultar una gran sorpresa que Jonathan Franzen ¡ªl¡¯autor de Les correccions (Labutxaca, 2011) i de Llibertat (Grup 62, 2011)¡ª publiqu¨¦s un llibre que ha passat tan desapercebut com el pamflet mateix de Kraus, The Kraus Project, tradu?t i anotat per Jonathan Franzen (Londres, Fourth State, 2013), que nom¨¦s hem vist tradu?t a l¡¯alemany. El llibre porta l¡¯assaig de Kraus esmentat, seguit d¡¯una mena de contrapunt dedicat a Johann Nestroy, un comedi¨°graf que, aquest s¨ª, interessava vivament a Kraus com va interessar a Freud, que en tenia l¡¯obra completa, avui al salonet de la casa-museu de Berggasse, 19, Viena, entrant a m¨¤ esquerra. Si interessava a tots dos deu ser perqu¨¨ les com¨¨dies donen una idea m¨¦s objectiva i realista del que passa al m¨®n; les trag¨¨dies s¨®n massa anacr¨°niques, ucr¨°niques i tot.

A m¨¦s de les traduccions corresponents, Franzen i dos amics seus, coadjuvants, comenten in extenso, amb s¨°lids coneixements, tots dos textos, el dedicat a Heine i el dedicat a Nestroy. Franzen no pret¨¦n dilucidar si al seu moment Kraus tenia o no tenia ra¨® en criticar d¡¯aquella manera tan despietada els periodistes ¡ªvegeu tamb¨¦ l¡¯edici¨® de Miguel ?ngel Aguilar de l¡¯antologia Karl Kraus, Contra los periodistas y otros contras (Madrid, Taurus, 2018)¡ª, per¨° aprofita aquella opini¨® per carregar sense embuts el mal que les noves tecnologies han fet a la cultura liter¨¤ria dels ¨²ltims decennis: ¨¦s com una mise ¨¤ jour de l¡¯opuscle del vien¨¨s.

Hom ¨¦s de l¡¯opini¨® que al periodisme catal¨¤ ¡ªalmenys fins que els diaris s¡¯han omplert de seccions sobre la gent, la gastronomia, el viure, l¡¯economia, els esports, el feminisme, els assassinats i el canvi clim¨¤tic¡ª no se¡¯l pot culpar de l¡¯estat actual de les lletres catalanes. Per contra, trobant-se Catalunya aquesta vegada en sintonia amb quasi tot l¡¯orbe terrenal, s¨ª que ¨¦s cert que les noves tecnologies han fet que la gent desaprengu¨¦s el llenguatge que un dia van aprendre, que la llengua liter¨¤ria posseeixi cada cop menys qualitat, i que comencin a proliferar... llibres sense paraules!, llibres pr¨°piament narratius, diuen, sense lletra, i per a adults. Ve¡¯t aqu¨ª la necessitat d¡¯un llibre com el de Jonathan Franzen. T¨¦ una enorme rellev¨¤ncia que aquest gran novel¡¤lista hagi posat el crit al cel pel que fa al perill de degradaci¨® de la literatura i del llenguatge als temps tecnol¨°gics, en termes generals.

Si l¡¯excusa ha estat el pamflet de Kraus, aix¨° ¨¦s, senzillament, perqu¨¨ aquest va ser un dels homes del primer ter? del segle XX (n¡¯hi ha una colla) que van alertar que si el llenguatge es marfonia, la humanitat es diluiria igualment, al mateix ritme. Ja no les humanitats (quasi desaparegudes), sin¨® la humanitat. ?s cosa pitjor que el canvi clim¨¤tic.