¡®Va passar aqu¨ª¡¯, p¨ªndoles de mem¨°ria de betev¨¦

La gent de betev¨¦ i Va passar aqu¨ª han celebrat els mil reportatges d¡¯aquest espai constru?t a base de p¨ªndoles de no m¨¦s de sis minuts. Consisteix a relatar la hist¨°ria d¡¯un determinat episodi, d¡¯una instituci¨®, d¡¯un local, d¡¯una persona, vinculant-los a una adre?a de Barcelona (on hi ha la botiga, on va viure el personatge¡­). ?s una mirada microsc¨°pica des d¡¯un determinat territori barcelon¨ª tot i que, segons com, d¡¯all¨° de qu¨¨ es parla t¨¦ una notable envergadura. Aquesta reducci¨® d¡¯escala -no es fa Gran Hist¨°ria- permet que el narrador de cada p¨ªndola sigui escollit en funci¨® de moltes variables. ?s molt freq¨¹ent que un membre de l¡¯actual fam¨ªlia propiet¨¤ria sigui l¡¯encarregat d¡¯explicar la historia centen¨¤ria del comer? protagonista, l¡¯antiguitat intocable de la decoraci¨®, etc. I que, en aquest cas, acabi reivindicant la necessitat que t¨¦ la ciutat d¡¯una oferta singular (des d¡¯espardenyes a ciris, de la torrefacci¨® a la subhasta numism¨¤tica o sent els pioners mundials en la instal¡¤laci¨® de parallamps) perqu¨¨ les franqu¨ªcies no la facin igual a les altres capitals.

En el cas de personatges ja ¨¦s m¨¦s habitual que intervingui qui ha estudiat la seva vida i obra. Per exemple, Isabel Olesti parlant de la lluitadora antifranquista Manola Rodr¨ªguez: ¡°va perdre la guerra, per¨° no es va sentir mai ven?uda¡±. O Josep Cunill rescatant de l¡¯oblit Elena Jordi, reina del vodevil i primera dona que va dirigir un film, perdut, a Espanya. El seu rastre desapareix a finals dels 20 i ¨¦s el mateix Cunill qui localitza el cementiri on ¨¦s enterrada.

D¡¯altres s¨®n testimonis directes com el cas de Jos¨¦ Molina que va presenciar, quan era nen, l¡¯emboscada criminal de la policia contra el maquis urb¨¤ Josep Llu¨ªs Facerias l¡¯any 1957. Anys despr¨¦s, ja advocat, Molina va localitzar l¡¯atestat policial sobre el fets¡­ ple de mentides. Javier Fern¨¢ndez de Castro, dibuixant d¡¯El Cuervo, era a la redacci¨® d¡¯El Papus el dia que l¡¯extrema dreta va fer-hi explotar una bomba que va matar el porter de la finca. I ho explica. Pilar Massana, d¡¯Aturem la Guerra, recorda la gran manifestaci¨® de febrer de 2003 contra la invasi¨® d¡¯Iraq. I m¨¦s proper encara ¨¦s ?lex, net de Teresa P¨¤mies, que s¡¯acosta al m¨®n familiar de l¡¯escriptora m¨¦s que a la seva literatura o Raimon, que explica el concert que va protagonitzar a la pla?a del Sol l¡¯agost de 1975 amb la policia carregant pels carrers del voltant.

El temari del programa ¨¦s gener¨®s. Tan aviat parla del primer edifici de formig¨® armat que es va aixecar a Barcelona, el Mas de Miquel a la Diagonal, com del paper que va tenir la discoteca Bikini en el nomencl¨¤tor dels entrepans i en qu¨¨, a Catalunya i Andorra, no es demani un ¡°mixto¡± als bars.

La sintonia ¨¦s un punt estrident i l¡¯entradeta repeteix una mateixa f¨®rmula -ja no s¨¦ si entranyable o fatigant- per arribar a l¡¯obligat ¡°Va passar aqu¨ª¡±. El programa circula per l¡¯an¨¨cdota curiosa, la hist¨°ria min¨²scula, per¨° tamb¨¦ pel rescat memorial¨ªstic i l¡¯homenatge personal. En tot cas, les explicacions breus, i no gens acad¨¨miques, que es donen sobre el rac¨® escollit amb hist¨°ries molt sovint desconegudes per a la majoria de nosaltres, li afegeix un sediment que dona gruix a la ciutat, una densitat que li regalen els seus ve?ns. Els d¡¯ara i els d¡¯abans, alguns de molt abans, com Silexia, habitant del neol¨ªtic, les restes de la qual van ser trobades a la necr¨°polis de Sant Pau del Camp.