Lectures d¡¯un corresponsal de guerra a Ucra?na

A K¨ªiv i a Moscou hi ha dues piscines municipals que tenen moltes coses en com¨². Per comen?ar, es diuen igual, Olimpiski, perqu¨¨ s¡¯ubiquen en espais que van servir de seus esportives dels Jocs Ol¨ªmpics del 1980 ¡ªpel que fa a la piscina de K¨ªiv, nom¨¦s es tracta de la proximitat a l¡¯estadi de futbol¡ª. Les piscines es troben als districtes m¨¦s c¨¨ntrics de les dues capitals. Les vigilants dels vestuaris i de l¡¯entrada a l¡¯aigua s¨®n dones d¡¯edat avan?ada, robustes com el tronc d¡¯un roure i que somriuen amb comptagotes. Una altra cosa en com¨² ¨¦s que a les dues piscines hi han nedat regularment dos periodistes catalans: a Moscou, el corresponsal de TV3 Manel Al¨ªas; a la de K¨ªiv, qui escriu aquestes l¨ªnies.

Les particularitats de la piscina Olimpiski de Moscou les conec pel llibre d¡¯Al¨ªas R¨²ssia, l¡¯escenari m¨¦s gran del m¨®n (Ara Llibres), una de les lectures que m¡¯han acompanyat a Ucra?na des del 27 de febrer del 2022, el dia que vaig creuar la frontera ucra?nesa per treballar del que no havia fet mai: de corresponsal de guerra, i en un lloc del m¨®n del qual ho desconeixia pr¨¤cticament tot.

Des del primer dia he mirat d¡¯amarar-me de la societat ucra?nesa per deixar de ser un paracaigudista i con¨¨ixer-la, fer-la meva. ?s fonamental entrevistar gent de tota mena, observar, fer-hi vida i aprendre la llengua, per¨° tamb¨¦ ho ¨¦s llegir. A l¡¯apartament que el diari lloga a K¨ªiv tinc una lleixa amb una vintena de llibres. Els vaig renovant, la majoria els torno a Barcelona excepte uns pocs que s¡¯hi queden, sobretot assajos que en algun moment em poden servir per a la feina. Moltes d¡¯aquestes obres s¨®n sobre la R¨²ssia contempor¨¤nia i sobre la seva hist¨°ria com a imperi. Haig d¡¯entendre qu¨¨ passa pel cap de l¡¯ex¨¨rcit invasor, el que uneix l¡¯agressor i l¡¯agredit, perqu¨¨ el que els ha unit han estat moltes coses, com queda pal¨¨s llegint Al¨ªas i les nostres piscines paral¡¤leles.

Per¨° el temps verbal ha de ser en passat, perqu¨¨ amb l¡¯actual guerra i l¡¯annexi¨® del territori conquerit, R¨²ssia ha perdut qualsevol possibilitat de germanor amb Ucra?na.

Amb l¡¯actual guerra, R¨²ssia ha perdut qualsevol possibilitat de germanor amb Ucra?na

Aquest ¨¦s un assumpte de fam¨ªlia que acaba com el rosari de l¡¯aurora. Que ¨¦s una trencadissa familiar ho demostren moltes coses ¡ªno nom¨¦s els lligams trencats de milions de fam¨ªlies a una banda i l¡¯altra de la frontera¡ª, tamb¨¦ ho demostren els t¨ªtols de dos assajos que guardo a K¨ªiv: Jamais Fr¨¨res? (¡°Mai germans?¡±, ?ditions du Seuil), de la polit¨°loga russofrancesa Anna Colin Lebedev, i Ukraine and Russia, from civilized divorce to uncivil war (¡°Ucra?na i R¨²ssia, d¡¯un divorci civilitzat a una guerra incivil¡±, Cambridge University Press), del professor de la Universitat California Riverside Paul D¡¯Anieri.

El llibre de Colin Lebedev est¨¤ escrit des del dolor de qui presencia com la seva fam¨ªlia es trenca de la manera m¨¦s violenta: ¡°El coneixement i comprensi¨® de l¡¯altre va anar davallant progressivament, fins que el 2014 es converteix en una incomprensi¨® total. Dos pobles que tenien tantes coses en com¨² i que durant 30 anys han seguit camins diferents fins a convertir-se en contraris¡±. El 2014 es va produir la revoluci¨® del Maidan, que va expulsar del poder el president ucra?n¨¨s pror¨²s V¨ªtkor Ianuk¨°vitx i va provocar la intervenci¨® de R¨²ssia al Donb¨¤s i a Crimea, les prov¨ªncies m¨¦s afins al vincle rus. Els 30 anys s¨®n els que han passat des de la independ¨¨ncia d¡¯Ucra?na.

Si hagu¨¦s d¡¯escollir un sol assaig per submergir-me en aquestes tres darreres d¨¨cades, triaria el de D¡¯Anieri. Hi apareix tot all¨° necessari per copsar per qu¨¨ ha anat el carro pel pedregar, sobretot perqu¨¨ R¨²ssia mai va acceptar que Ucra?na volgu¨¦s seguir el seu propi dest¨ª europeu. Aix¨ª ho explica D¡¯Anieri: ¡°El final de la Guerra Freda va posar en marxa dues forces inevitablement en tensi¨®: la democratitzaci¨® de l¡¯est d¡¯Europa i la insist¨¨ncia de R¨²ssia de mantenir el seu estatus de gran pot¨¨ncia i el domini dels seus ve?ns. Ucra?na era el lloc on la democr¨¤cia i la independ¨¨ncia posaven m¨¦s en q¨¹esti¨® el concepte que t¨¦ R¨²ssia dels seus interessos nacionals¡±.

D¡¯Anieri desenvolupa al llibre un altre concepte cabdal, i ¨¦s el fet que el nacionalisme rus no ha pa?t mai la independ¨¨ncia ucra?nesa, per¨° no nom¨¦s les seves elits pol¨ªtiques, tamb¨¦ la societat: ¡°Mentre que molts russos van celebrar el final del comunisme i la fi de la Guerra Freda, no van acceptar la p¨¨rdua d¡¯Ucra?na. Per a molts russos, Ucra?na ¨¦s part de R¨²ssia, sense la qual R¨²ssia est¨¤ incompleta¡±.

Si hagu¨¦s d¡¯escollir un sol assaig per submergir-me en aquestes tres darreres d¨¨cades, triaria el D¡¯Anieri

La literatura tamb¨¦ mostra aquesta mala digesti¨® del nacionalisme rus. El 2022 va apar¨¨ixer un breu llibre de la traductora i escriptora Marta Reb¨®n que repassava la relaci¨® liter¨¤ria entre els dos pa?sos. A El complex de Ca¨ªn (Edicions 62) ¡ªun altre t¨ªtol amb connotacions de trauma familiar¡ª s¡¯hi descriu una escena premonit¨°ria. Era l¡¯any 1992, pocs mesos despr¨¦s de declarar-se independent Ucra?na. Una taula rodona sobre poesia eslava a la Universitat Rutgers. Els ponents eren el premi Nobel de Literatura Joseph Brodsky (rus exiliat als Estats Units), el polon¨¨s Czeslaw Milosz i la ucra?nesa Oksana Zabuzhko. Quan aquesta va ser presentada com a poeta ucra?nesa, Brodsky va intervenir, burleta: ¡°I aix¨° d¡¯Ucra?na, on ¨¦s?¡±. ¡°No ho veu? ?s on sempre, entre Pol¨°nia i R¨²ssia¡±, va replicar Zabuzhko, que seia entre el rus i Milosz.

Brodsky fins i tot va escriure un poema sat¨ªric contra la independ¨¨ncia d¡¯Ucra?na en qu¨¨ proclamava que als cosacs ucra?nesos, el dia que morin, no els recitaran versos de Tar¨¤s Xevtxenko sin¨® d¡¯Alexandr Puixkin. Xevtxenko ¨¦s el poeta ucra?n¨¨s i icona nacional per excel¡¤l¨¨ncia, com ho ¨¦s Puixkin per als russos. La difer¨¨ncia, judicis literaris a banda, ¨¦s que de Puixkin hi ha traduccions a la majoria d¡¯idiomes del planeta, mentre que de Xevtxenko, fins i tot a K¨ªiv amb prou feines se¡¯n pot trobar alguna cosa tradu?da a l¡¯angl¨¨s.

La narrativa contempor¨¤nia en ucra?n¨¨s ¨¦s una quasi desconeguda a casa nostra. A Espanya destaquen, tradu?ts al castell¨¤, Andrei Kurkov ¡ªtot i que fins a la invasi¨® havia escrit en rus¡ª, Iuri Andrukh¨°vitx ¡ªpublicat per Acantilado¡ªi Serhii Zhadan. D¡¯aquest ¨²ltim va arribar el 2022 el seu primer llibre en castell¨¤, Orfanato (Galaxia Gutenberg). ?s una lectura colpidora per a qualsevol persona que visiti el front de guerra perqu¨¨ a cada p¨¤gina hi identifica moments viscuts, escenes observades i mis¨¨ries compartides pels civils i els militars que hi habiten. Orfanato ¨¦s ple de petits detalls que em resulten familiars: ¡°Pasha es queda al voral de la carretera destru?t per les erugues dels blindats i les rodes dels camions i s¡¯esfor?a per recordar on ha vist uns dits com aquells, enrampats, ex¨¤nimes, arrapats a la vida¡±.

Jo m¡¯he fet la mateixa pregunta parlant amb soldats a peu d¡¯una carretera feta pols, fumant com xemeneies perqu¨¨ la cigarreta els aporta lucidesa i els treu l¡¯ansietat. Orfanato ¨¦s un llibre sobre la guerra del Donb¨¤s, com ho ¨¦s Abejas grises (Alfaguara), de Kurkov. ?s evident que tant ell com Zhadan van visitar el front, per¨° s¨®n novel¡¤les d¡¯un altre temps, de quan al Donb¨¤s hi havia gent que es movia entre dos mons, el rus i l¡¯ucra?n¨¨s ¡ªla dicotomia s¡¯ha acabat¡ª i quan l¡¯ex¨¨rcit ucra?n¨¨s era una desgr¨¤cia mal preparada.

Vaig entrevistar Kurkov el 2022 i li vaig demanar per qu¨¨ hi havia tan poca ficci¨® en ucra?n¨¨s tradu?da a altres idiomes. La seva resposta va ser demolidora: perqu¨¨ majorit¨¤riament es tracta de literatura de combat, propaganda. No tinc prou domini de l¡¯ucra?n¨¨s per valorar-ho, per¨° s¨ª que puc constatar que ¨¦s dif¨ªcil trobar obra en ucra?n¨¨s en lleng¨¹es que puc llegir ¡ªcatal¨¤, castell¨¤, angl¨¨s, alemany i franc¨¨s¡ª. De Xevtxenko, per exemple, nom¨¦s he vist a K¨ªiv un llibre de poemes tradu?ts a l¡¯angl¨¨s, un breu llibre infantil il¡¤lustrat.

El contrast, pel que fa a la disponibilitat d¡¯edicions en altres lleng¨¹es, ¨¦s enorme comparat amb els autors ucra?nesos que escrivien en rus abans de la independ¨¨ncia d¡¯Ucra?na, de quan el pa¨ªs se¡¯l repartien Pol¨°nia i l¡¯imperi rus ¡ªdespr¨¦s, el sovi¨¨tic. Nikolai G¨°gol era ucra?n¨¨s, per¨° va ser un dels pares de la literatura moderna russa. En catal¨¤ tinc a l¡¯apartament les seves Vetlles d¡¯un ve?nat de Dikanka (Males Herbes), relats que s¨®n un tractat de la vida rural i del folklore ucra?n¨¨s del segle XIX. Tamb¨¦ he visitat en diverses ocasions Odessa amb l¡¯obra completa d¡¯Isaak B¨¤bel a la maleta (publicada en castell¨¤ per P¨¢ginas de Espuma). ?s potser una de les ciutats m¨¦s especials que he tingut la sort de con¨¨ixer, ara buida de turistes. ?s f¨¤cil mitificar-la llegint els Contes d¡¯Odessa de B¨¤bel, la seva enorme diversitat de comunitats, el seu m¨®n portuari i sobretot el crim organitzat jueu, comandat per un dels m¨¦s grans personatges de la literatura moderna en rus, Benia Krik.

No em podia treure del cap els baixos fons que apareixen a l¡¯obra de B¨¤bel el dia que vaig visitar la sinagoga d¡¯Odessa i el rab¨ª m¡¯atenia envoltat d¡¯homes com un armeni que es feia dir John, que havia estat taxista a Nova York i combatent a la guerra de l¡¯Alt Karabakh contra els azerbaidjanesos. John em va confessar que li agradaria escriure les seves mem¨°ries, per¨° que no era possible perqu¨¨ acabaria davant d¡¯un tribunal de crims de guerra.

Feia setmanes que amb l¡¯Albert Garcia, fot¨°graf, mir¨¤vem de poder seguir una patrulla militar nocturna. Vaig explicar-l¡¯hi al rab¨ª, mentre afegia, per ensabonar-lo, que tinc dos nebots jueus i que el meu cognom ¨¦s probablement xueta. Va agafar el m¨°bil, va fer una trucada i ja ten¨ªem aparaulada la patrulla nocturna.

La narrativa contempor¨¤nia en ucra?n¨¨s ¨¦s una quasi desconeguda a casa nostra

He visitat molts municipis d¡¯Ucra?na amb un llibre sota el bra?: de Brodi era Joseph Roth; de Poltava, G¨°gol, i de Zhovka era la fam¨ªlia de Philippe Sands; ¨¦s el poble que serveix de columna per a la seva monumental obra sobre l¡¯Holocaust Calle Este Oeste (Anagrama). Tots s¨®n autors que en rus, alemany o angl¨¨s expliquen la hist¨°ria d¡¯un pa¨ªs que havia estat fragmentat en identitats i fronteres fins fa 30 anys.

Tamb¨¦ vaig passar per Berd¨ªtxiv amb un dels llibres m¨¦s importants que he llegit per entendre la condici¨® humana en una guerra i el llegat totalitari rus, Vida i dest¨ª. Durant dos mesos vaig carregar l¡¯obra mestra de Vasili Grossman per mig Ucra?na (1.120 p¨¤gines en l¡¯edici¨® en castell¨¤ de Galaxia Gutenberg), llegint-lo a la llitera del tren, en pensions a 20 quil¨°metres del front, i a Berd¨ªtxiv, el poble natal de Grossman. A Berd¨ªtxiv va retornar Grossman com a periodista seguint l¡¯Ex¨¨rcit Roig alliberant territoris ocupats pels nazis. I va ser aleshores quan l¡¯escriptor va descobrir que la seva mare havia estat afusellada i enterrada en una fosa comuna amb milers de jueus m¨¦s.

Una guerra a gran escala com la d¡¯Ucra?na tamb¨¦ hi apareix reflectida a Vida i dest¨ª, la vida de les tropes i la t¨¤ctica militar ¡ªo la seva manca¡ª. Tamb¨¦ apareix un sistema jer¨¤rquic militar sovi¨¨tic que continua en part vigent i en qu¨¨ el valor de la vida dels soldats ¨¦s m¨ªnim. Sobre aix¨°, no hi ha millor lectura que Els nois de zinc (Raig Verd), de Svetlana Aleksi¨¦vitx. Un viatge a les mis¨¨ries de la invasi¨® sovi¨¨tica a l¡¯Afganistan (1979-1989). Per entrevistar veterans ucra?nesos de l¡¯Afganistan vaig llegir aquest treball period¨ªstic, davant del qual qualsevol intent de relatar la guerra ¨¦s f¨¤cil que resulti fallit. ¡°De lluny se senten les desc¨¤rregues dels llan?acoets Grad. Resulta espant¨®s, fins i tot des de la dist¨¤ncia¡±, escrivia Aleksi¨¦vitx al seu diari. Trenta anys despr¨¦s, a Kh¨¤rkiv van volar per damunt meu els mateixos coets Grad sovi¨¨tics.

Aleksi¨¦vitx escrivia que despr¨¦s de les guerres mundials el periodisme havia de recuperar la dignitat de l¡¯individu a la guerra. ¡°L¡¯home no s¡¯ha de veure des de la perspectiva de l¡¯Estat, sin¨® des de la perspectiva de qui ¨¦s per a la seva mare, per a la seva dona. Per al seu fill¡±. Grossman feia bandera de la seva identitat ucra?nesa i va escriure a bastament treballs sobre la repressi¨® sovi¨¨tica a la seva rep¨²blica d¡¯origen, com ¨¦s el cas d¡¯Aleksi¨¦vitx, amb qui comparteix el dolor per un m¨®n autoritari, el rus, del qual Ucra?na es vol deslliurar.

¡°Per enormes que siguin els gratacels i potents els canons, per il¡¤limitat que sigui el poder de l¡¯Estat i imponents els imperis, tot aix¨° no ¨¦s m¨¦s que fum i boira que desapareixer¨¤¡±, va escriure Grossman a Todo fluye (Galaxia Gutenberg): ¡°El que roman, es desenvolupa i viu ¨¦s nom¨¦s una veritable for?a, que consisteix en una sola cosa, la llibertat. Viure significa ser un home lliure. No tot all¨° real ¨¦s racional. Tot el que ¨¦s inhum¨¤ ¨¦s absurd i in¨²til¡±.