Inacabables debats electorals a la televisi¨®

De la mateixa manera que les acad¨¨mies del cinema haurien de repensar les seves cerim¨°nies gremials de distribuci¨® de premis, les televisions p¨²bliques haurien de fer dues coses urgentment: asseure els candidats en els debats electorals i pactar entre totes el repartiment del temari.

Els faristols afavoreixen el discurs acad¨¨mic, la impostaci¨®, la confer¨¨ncia, mentre que estar asseguts, tot i que tindrien el moviment de cames desprotegit, potser afavoriria el cos a cos, una tert¨²lia que perjudicaria els candidats que anessin a col¡¤locar la seva pe?a ignorant l¡¯exist¨¨ncia dels contrincants. Aix¨° van fer, per exemple, Gemma Geis al debat de Girona i Lorena de la Fuente, en menys mesura, al debat de Tarragona, totes dues a TV3. Quan intervenien miraven a la c¨¤mera com si tot el debat fos el seu minut d¡¯or. Amb l¡¯agreujant, en el cas de Geis, que al seu minut d¡¯or es va equivocar, o la van confondre, de c¨¤mera i no es dirigia a l¡¯espectador..

En aquestes municipals, Betev¨¦, TVE i TV3 han organitzat debats electorals amb els candidats municipals de Barcelona o, en el cas de TV3, de les quatre capitals. Cada televisi¨® ha distribu?t en blocs el temari a tractar¡­per¨° era el mateix a tot arreu -amb la notable excepci¨® de Betev¨¦ que va incorporar expressament un bloc sobre la cultura, encara que dedicant-li menys temps-. Els candidats, a mesura que acumulen debats, ja saben qu¨¨ s¡¯hauran de sentir i quina p¨ªndola han de col¡¤locar. Voler tractar tots els assumptes a tots el debats, a pesar de la seva llargu¨ªssima, avorrida, durada, obliga a resumir el que es vol dir, fugir del mat¨ªs... Si l¡¯assumpte de l¡¯habitatge es tract¨¦s en un debat i el de la mobilitat en un altre, tot pactad¨ªssim, hi hauria m¨¦s temps, malgrat escur?ar el quilometratge de la sessi¨®, per elaborar les idees i no passaria, com va passar al de TVE i al de TV3, que es critica el 30% en la construcci¨® d¡¯habitatges sense que ning¨² expliqui a l¡¯audi¨¨ncia quina mena de 30% els ocupa amb tanta passi¨®. El votant conscienciat podria triar el debat amb el temari que li result¨¦s m¨¦s proper o podria veure¡¯ls tots amb la tranquil¡¤litat que no durarien dues hores llargues.

En l¡¯aspecte est¨¨tic, Betev¨¦ i TV3 van optar per un escenari enfosquit, particularment TV3, per¨° amb bona il¡¤luminaci¨® dels candidats. TV3, al debat de Barcelona, va animar el plat¨® amb faristols de colors (el color del partit del seu usuari). A TVE, en canvi, dominava el blanc i una pantalla amb imatges canviants al fons com Betev¨¦. Mentre Betev¨¦ va col¡¤locar la moderadora Eva Arderiu en front dels candidats, en una posici¨® subsidi¨¤ria, no central... TV3 -menys en el debat de Barcelona- i TVE van plantar els seus -Gemma Nierga, Quim Barnaola, Xavier Grasset- al mig del semicercle dels candidats tot i no ser els protagonistes de la convocat¨°ria.

Els moderadors van fer amb correcci¨® la seva feina. Per culpa d¡¯una xuleta mal documentada, Grasset va cometre dos petits errors en les presentacions curriculars d¡¯un debat. Va ser el presentador que menys transcend¨¨ncia donava a l¡¯acte. No s¡¯ent¨¦n per qu¨¨ si ¨¦s capa? de dirigir correctament els debats de Girona, Lleida i Tarragona, TV3 no l¡¯hagi triat per fer la mateixa feina al de Barcelona. No se¡¯n refien? Ho van fer, apartades del cercle de candidats, Laura Rosel i Ariadna Oltra. Abans, aquests debats se¡¯ls quedaven els directors del mitj¨¤ (Terribas o Sanchis), com si no hi haguessin altres professionals capa?os. Ara que aquesta feina torna a la redacci¨®... es fa un lleig. A Grasset li van donar la tert¨²lia d¡¯an¨¤lisi posterior al debat sobre Barcelona.

TVE tamb¨¦ va emetre el seu debat pel Canal 24 horas a tot Espanya amb traducci¨® simult¨¤nia. Dues veus molt professionals, monocords, sense imitar els ¨¨mfasis dels candidats, tradu?en del catal¨¤. A Betev¨¦ van donar, acabat el debat, el resultat d¡¯una enquesta-web sobre qui deien els espectadors que havia guanyat. Van recollir 3.500 vots, no s¨®n gaires i, sobretot, s¨®n poc fiables.

A l¡¯endem¨¤, a El caf¨¨ de les idees, TVE va fer un rep¨¤s, amb intel¡¤lig¨¨ncia i cr¨ªtica, del debat, analitzant qu¨¨ van fer els candidats i, tamb¨¦, com ho van fer ells. De tots els debats, l¡¯aut¨¨ntic minut d¡¯or el va protagonitzar Ada Colau a TVE. Un cop ja era acabat, va agafar la paraula per tenir un record per l¡¯estimada periodista de TVE M¨¤ria S¨¢nchez, especialista en temes municipals. Va morir el mes de mar?. Tenia 59 anys. Tots, tots, els intervinents s¡¯hi van afegir.

TV3 presumia que el seu debat amb els candidats de Barcelona era el darrer i decisiu. Va fer-ne una promoci¨® exagerada. ?La pr¨¨via va ser la informaci¨® que obr¨ª el Telenot¨ªcies!. Va ser un enorme dej¨¤ vu, tot i que els candidats van pujar una mica els decibelis. Daniel Sirera, per exemple, va dir que Jaume Collboni i Colau s¨®n com el d¨²o Pimpinela, un tractament que deu trobar molt ocurrent perqu¨¨ ja l¡¯havia fet servir en altres debats. Collboni parlava en aquest debat de qu¨¨ faria com a ¡°nou alcalde¡±, sense fer servir un prudent afegit¨® que, al debat de Betev¨¦, anava sempre enganxat a les seves promeses com hipot¨¨tic alcalde: ¡°si la ciutadania em fa confian?a¡±. Algun assessor li deu haver dit que havia de transmetre m¨¦s convicci¨® sobre el triomf.

Les xifres no eren argument de res perqu¨¨ sempre hi havia qui sospitava de les que presentava el contrincant. Per exemple, Xavier Trias i Ernest Maragall sobre la Gu¨¤rdia Urbana. Eva Parera ha parlat en tots els debats del ¡°comunisme¡± de Colau i Anna Grau va acabar el minut d¡¯or de TV3 mostrant l¡¯escut de Ciutadans. Tret d¡¯una brev¨ªssima aparici¨® del tema de la fugida d¡¯empreses el 2017... de la independ¨¨ncia, ni piu.