La casa i el carrer en com¨²

L¡¯etapa que ara sembla acabar, la de l¡¯alcaldessa Ada Colau i el seu equip, mereix assajar un breu apunt sobre la seva arquitectura. La reforma dels carrers de la ciutat, exemplificada pel carrer Consell de Cent, ¨¦s l¡¯expressi¨® urban¨ªstica del projecte de Barcelona en Com¨². ?s aquest el que m¨¦s n¨ªtidament mostra un ideari de ciutat de carrers amb menys cotxes, amb m¨¦s arbres i m¨¦s grans, i m¨¦s vegetaci¨®. Una opini¨® en la qual molts, mostrant m¨¦s o menys entusiasme, penso que coincideixen, i que s¡¯obrir¨¤ pas per sobre les cr¨ªtiques fetes des d¡¯una visi¨® exclusivament automobil¨ªstica. La reforma de Consell de Cent integra un ¡°rosari¡± de cru?lles xamfranades que tenen una reminisc¨¨ncia amb les anomenades superilles i que ara com ara m¨¦s aviat es podrien anomenar ¡°supercru?lles¡±. Consell de Cent, malgrat la seva dimensi¨® en relaci¨® amb altres art¨¨ries de la ciutat, ¨¦s m¨¦s important que la reforma de la Via Laietana, el Paral¡¤lel o la Meridiana, atesa la seva radical configuraci¨® ¡°verda¡± i, ¨°bviament, per tractar-se d¡¯un carrer de l¡¯Eixample de Cerd¨¤, amb tot el que aix¨° comporta.

Aquest ideari, per¨°, ha de resoldre encara un problema, i ¨¦s com superar una cosa present en absolutament tots els renders participants en els concursos per a la reforma de l¡¯esmentat carrer i el de les supercru?lles, en els quals es mostrava una ciutat per a jubilats, passejants, ciclistes i molts nens amb globus. Una idea subliminar que llasta el projecte i que confio que el temps, i especialment l¡¯ordin¨¤ria vida quotidiana, corregeixi. Mai vaig veure representada la ciutat que treballa, la que mou la vida i la que dona feina. No ens estranyi doncs que als carrers reformats els lloguers pugin a causa de l¡¯aflu¨¨ncia dels consumidors de temps lliure, els anomenats turistes. Cal veure qu¨¨ passar¨¤ amb les reformes, per¨° estic conven?ut que la cap?ada dels arbres creixer¨¤ i es ressituar¨¤ en aquests espais amb menys vehicles, tal com far¨¤ la nostra opini¨®.

Per¨°, encara que sense la visibilitat i la pres¨¨ncia als mitjans d¡¯aquesta transformaci¨® de la ciutat, un altre element determinar¨¤ retrospectivament l¡¯arquitectura de l¡¯etapa dels comuns, i aquest ¨¦s l¡¯habitatge. ?s un element m¨¦s complex, ja que no es deixa veure igual i no es percebut per tothom, tan sols pels que s¡¯hi troben afectats. ?s clar que hi ha diversos col¡¤lectius sensibles a aquest problema, per¨° tot acceptant l¡¯heterodoxa barreja de col¡¤lectius, crec que s¡¯hi dona un innegable component generacio?nal, el qual, a m¨¦s, ha canviat. Vuit anys de mandat no s¨®n pocs, i aquells que a l¡¯inici del primer mandat eren adolescents, ara s¨®n joves que cerquen un habitatge. Una generaci¨® que t¨¦ un pes innegable a l¡¯hora de donar forma a la pol¨ªtica municipal, fins al punt que en algunes ocasions sembla que l¡¯equip municipal sortint ha estat el seu bra? executor. L¡¯inici del mandat va arrencar amb diversos projectes d¡¯habitatge, alguns ja en marxa, per¨° pocs. D¡¯aquell primer mandat, dels divuit projectes tan sols se¡¯n van executar vuit; es tractava de projectes de gen¨¨tica diferent, per¨° es van agrupar en un llibre, Innovaci¨® en habitatge assequible. Barcelona 2015-2018, publicat per l¡¯Ajuntament de Barcelona, per tal de tractar de donar una visi¨® unit¨¤ria i la impressi¨® que el conjunt es ¡°governava¡± conceptualment. El segon mandat ha estat una continuaci¨®, per¨° sobretot ha mostrat el pensament dels comuns sobre l¡¯habitatge. Aix¨ª, han sorgit habitatges fruit de la cessi¨® d¡¯¨²s, i ha crescut la pres¨¨ncia del r¨¨gim cooperatiu i la seva participaci¨® inherent en la presa de decisions, ¨¦s a dir, com un instrument de disseny i planificaci¨®. L¡¯habitatge col¡¤lectiu s¡¯ha instal¡¤lat com la manifestaci¨® de la voluntat d¡¯una generaci¨® afavorida per la pol¨ªtica municipal. L¡¯arquitectura d¡¯aquests edificis d¡¯habitatges mostra maneres de fer, programes funcionals i sistemes constructius, en coher¨¨ncia amb aquesta voluntat d¡¯expressi¨® d¡¯un moment. Per¨° especialment en la configuraci¨® d¡¯espais que conviden a la reuni¨®, espais comuns que en molts casos fan pensar en els espais p¨²blics de la ciutat, per¨° introdu?ts a casa. Una f¨®rmula que tanca el cercle entre el carrer i la casa. Un ideari com¨².