Als peus del poeta

Una vegada, un metge visita un malalt a una casa de pag¨¨s i li recepta unes p¨ªndoles per prendre¡¯s cada dues hores. Passa l¡¯enc¨¤rrec a la dona, que li diu que no tenen rellotge. Tampoc de sol. ?s una hist¨°ria reculada. Com s¡¯ho faran? El metge troba la manera: ¡°Qu¨¨ us dir¨¦ jo, cada vegada que cante el gall, li donau una p¨ªndola¡±. L¡¯endem¨¤ hi torna i el malalt est¨¤ pitjor. El metge no ho ent¨¦n, se¡¯n fa creus. ¡°Doncs, que no heu fet lo que us he dit?¡± I la mestressa respon que s¨ª, per¨° amb tanta ¡°mala sort, que a la tercera p¨ªndola lo gall s¡¯ha mort¡±. La hist¨°ria t¨¦ l¡¯aire dels acudits que he sentit a l¡¯esquilador d¡¯ovelles, al comerciant de carn i al buscavides estimable que venia a casa els pares. Em recorda una lleugeresa i mitja rialla de l¡¯humor popular que ha corregut de casa en casa, que ¨¦s la forma arrelada amb qu¨¨ les coses es viralitzen i romanen m¨¦s que un hype escadusser ¡ªon dieu que es guarden les pol¨¨miques culturals de fa dos mesos i els escarafalls pels pactes municipals? Em sorpr¨¨n trobar aquesta hist¨°ria entre les Rondalles de Jacint Verdaguer, en una edici¨® de Publicacions de l¡¯Abadia de Montserrat, del 1993, que compro al Mercat de Llibre Vell de Poesia. Originalment es va publicar poc despr¨¦s de la mort del poeta. No totes les rondalles tenen el toc na?f d¡¯aquesta, per¨° em fa pensar si no cont¨¦ el p¨°sit d¡¯un humor catal¨¤, d¡¯un cert humor de porr¨® i festa major, tan virolat i divers, si voleu, com quan es parla de l¡¯humor jueu.

El Mercat el fan a Folgueroles, dins la Festa Verdaguer, que s¡¯allarga un mes. Hi reparteixen coca, cava i bon rotllo. Tamb¨¦ hi compro L¡¯espai desert, de Pere Gimferrer, que comen?a un poema aix¨ª: ¡°Amb pas ferm, eixordant les masies i els boscos, / l¡¯home del sac arriba pel cam¨ª¡±. Amb aquest pas ferm m¡¯imagino Verdaguer, anant pel Pirineu, parant a les masies, parant l¡¯orella i recollint hist¨°ries i tamb¨¦ sonoritats. Per aix¨°, en el pr¨°leg, Jaume Mass¨®-Torrent en destaca el vessant de fol?klorista i el seu estil: ¡°quin encant i quina frescor i quina flaire terrosa sapigu¨¦ donar-hi en Verdaguer!¡±. Una cosa diferent ¨¦s que durant la dictadura franquista el convertissin en una folkl¨°rica inofensiva.

El dia del mercat fan ballets i ofrena floral al monument del poeta. Arribem abans no comencin els ballets i marxem abans no acabin, per por de la pluja. Per¨° no arribem a temps de comprar un pollastre en una tenda de l¡¯avinguda Atl¨¤ntida, per massa cua. Amb una criatura, o arribes d¡¯hora o arribes tard. No em sembla que hi hagi terme mitj¨¤. Amb apreciar el prodigi literari Verdaguer tinc la impressi¨® que ha passat una cosa semblant: o s¡¯ha anat tard o s¡¯ha funcionat amb un fus horari desaparellat. Una altra ironia de l¡¯humor catal¨¤? Gr¨¤cies als seus rescatadors, altres escriptors i artistes parents de