Un calfred a l¡¯espinada

Al Pa¨ªs Valenci¨¤ i les Balears ja hi tenim els Voxos Nois marcant paquet. Se¡¯m disculpi la grolleria, per¨° el fet que ara la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica valenciana depengui d¡¯un torero fa que l¡¯expressi¨® tingui m¨¦s sentit que mai. Per descomptat els temors de l¡¯entrada de l¡¯extrema dreta en consistoris i governs auton¨°mics han provocat menys escarafalls dels que haur¨ªem previst, primer perqu¨¨ ja tenim normalitzat aix¨° que els ultres puguin arribar un dia a governar (ja havien pactat amb el PP a Castella i Lle¨® per exemple, i a It¨¤lia fa temps que seuen a l¡¯executiu), i segon perqu¨¨ tota l¡¯atenci¨® se¡¯ns ha centrat a Ripoll. Per¨° des del primer moment en qu¨¨ es van anunciar les negociacions entre les dues dretes no hem trigat a sentir tot de mesures que no poden sin¨® afeblir la llengua, i no pas poc. Un calfred ha recorregut l¡¯espinada de la catalanofonia.

Per descomptat, tamb¨¦, les mostres de comprensi¨®, solidaritat o simpatia han brillat per la seva abs¨¨ncia. D¡¯una banda, els promotors del biling¨¹isme (per exemple la gent d¡¯Impulso Ciudadano, el think tank proper a Ciutadans per¨° que en mat¨¨ria de llengua no li fa f¨¤stics a l¡¯esquerra extraparlament¨¤ria) estan significativament silenciosos davant l¡¯allisada que se¡¯ns acosta, com si en la defensa del biling¨¹isme s¡¯haguessin oblidat que aix¨° va de dues lleng¨¹es (de fet, la nit electoral la seva secret¨¤ria celebrava joiosa la p¨¨rdua de la majoria que faria possible la cooficialitat de l¡¯asturi¨¤, llengua totalit¨¤ria i supremacista). I de l¡¯altra, l¡¯esquerra equidistant tampoc no diu res, suposo que prou feina tenen a mirar de construir un espai propi; per¨° ves que potser millor que no diguin res, perqu¨¨ la llengua no ha format mai part de les seves lluites compartides i no fos cas que ens titllin de burgesos.

Passa que tampoc saps gaire a qu¨¨ juguen, sembla com si l¡¯afany d¡¯escombrar la llengua els hagi agafat sense gaire m¨¨tode, sense gaire base te¨°rica ni procedimental, com si creguessin que aix¨° s¡¯ha de fer solament a base de testosterona. O potser ¨¦s que s¡¯han llan?at a preguntar al ChatGPT com s¡¯ho han de fer per anorrear una llengua, com si no hi tinguessin el cul pelat. En els primeres negociacions ja va sortir la not¨ªcia que els ultres volien derogar la llei de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica valenciana. Tamb¨¦ hem sabut que en la presa de possessi¨® de l¡¯alcalde d¡¯Elx el p¨²blic es va esplaiar de valent davant l¡¯¨²s del valenci¨¤ (va passar alguna cosa quan Gonzalo de Oro-Pulido va parlar en castell¨¤ al Sal¨® de Cent?). Tamb¨¦ corre la brama que a les Balears volen posar fi al sistema d¡¯immersi¨® ling¨¹¨ªstica (el dimoni amb banyes), cosa que ja va provar Bauz¨¢ abans de fer cap a Ciutadans. I per descomptat tornen els cants de sirena del blaverisme secessionista tant a Val¨¨ncia com a Palma, la doble oficialitat de la topon¨ªmia i l¡¯anatemitzaci¨® de tot el que tingui amb un vincle material o simb¨°lic amb el Principat.

De moment tot plegat s¨®n globus sonda, mostres d¡¯intencions, de treure la poteta sense cap mesura sist¨¨mica, per¨° ¨¦s evident que existeix la voluntat i que el marc ¨¦s prou feble perqu¨¨ qualsevol mesura feta marcant paquet tingui conseq¨¹¨¨ncies. ?s el regal enverinat d¡¯una Constituci¨® que no fa pr¨°pia la diversitat ling¨¹¨ªstica, i que a tot estirar tolera que a Espanya es parlin altres coses. L¡¯Estat espanyol sempre s¡¯ha definit com un estat monoling¨¹e que admet les formulacions que es facin des dels Estatuts d¡¯autonomia quant a la cooficialitat ling¨¹¨ªstica, per¨° aix¨°, m¨¦s que revelar una mostra d¡¯empatia, relega el desenvolupament de les pol¨ªtiques de foment de la llengua a les conting¨¨ncies electorals i, per tant, les fa susceptibles d¡¯impugnaci¨®. Si hi ha les majories suficients, un parlament pot derogar una llei de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica d¡¯un dia per l¡¯altre, i si molt conv¨¦, canviar l¡¯Estatut per anul¡¤lar la cooficialitat de la llengua pr¨°pia; la mesura resultant seria perfectament constitucional. Si en algun moment de la hist¨°ria hi ha hagut prou capacitat d¡¯influ¨¨ncia a Madrid, la neglig¨¨ncia de no haver blindat la condici¨® de les altres lleng¨¹es oficials de l¡¯Estat pot acabar passant factura ara.

Les primeres impressions de les properes mesures sobre la llengua no poden semblar m¨¦s err¨¤tiques, desinformades i propagand¨ªstiques, per¨° aix¨° no vol dir que seran inn¨°cues, i menys davant l¡¯abs¨¨ncia de complicitats. La reculada ens pot portar anys, d¨¨cades enrere.