La Barcelona republicana i la pol¨ªtica sargidora

Hav¨ªem quedat per fer un treball a casa d¡¯un company de l¡¯EGB. No en recordo el nom, ni l¡¯any concret, per¨° s¨ª l¡¯impacte d¡¯entrar en un edifici i uns pisos diferents. Sense necessitat de ser arquitecte i malgrat l¡¯envelliment i les transformacions, fins i tot un nano s¡¯adonava de la qualitat i la funcionalitat de la Casa Bloc. Aquell racionalista grup d¡¯habitatges socials dissenyats pel GATCPAC a la popular barriada de Sant Andreu havien estat constru?ts durant la Segona Rep¨²blica. Tot i que la promoci¨® va anar sobretot a c¨¤rrec de la Generalitat, el planejament responia plenament a les preocupacions i les prioritats municipals, i va esdevenir refer¨¨ncia i icona d¡¯un moment i d¡¯un projecte pol¨ªtics.

La novetat del govern auton¨°mic i l¡¯accidentada vida republicana ha desdibuixat en exc¨¦s l¡¯actuaci¨® de l¡¯Ajuntament de Barcelona entre 1931 i 1936 ¡ªels anys de la guerra ja s¨®n d¡¯excepcionalitat constant. Certament, si cerquem grans transformacions, no les trobarem. Com va succeir amb la resta de nivells administratius, les noves autoritats eren m¨¦s reformistes que revolucion¨¤ries i, m¨¦s enll¨¤ d¡¯alguns mesos a l¡¯inici i al final del per¨ªode, van haver de fer front a contundents resist¨¨ncies conservadores i a epis¨°dics desacords dins les pr¨°pies forces. Vist aix¨ª, els consistoris republicans podrien sumar-se a la mir¨ªa?da d¡¯oportunitats perdudes en aquest pa¨ªs...

El polit¨°leg i historiador Alexandre Solano Bud¨¦ (Dosrius, 1992) est¨¦n acta d¡¯aquesta impot¨¨ncia a La Barcelona que mai va ser. Les dues primeres parts del llibre ¡ªdeutor, en algun moment en exc¨¦s, de la tesi doctoral de l¡¯autor¡ª detallen cronol¨°gicament aquest constant ensopegar de la Casa Gran i repassen els grups reacis a qualsevol canvi. Aquesta doble cr¨°nica es concreta, sobretot, en el mandat dels dos batlles republicans m¨¦s significatius: el reusenc Jaume Aiguader Mir¨® (1931-1934) i el barcelon¨ª Carles Pi Sunyer (1934 i 1936-1937).

Malgrat que el mateix Solano es deixa endur per la nost¨¤lgia ja des del t¨ªtol, en realitat el balan? est¨¤ lluny de ser tan decantat. Com es detalla a la tercera part, titulada ¡°La transformaci¨® de la ciutat¡±, l¡¯ajuntament va ser capa? de posar en marxa petites reformes que van incidir en la vida quotidiana de la gent i que van condicionar el posterior desenvolupament de la ciutat. Parafrasejant Pasqual Maragall ¡ªalcalde mig segle despr¨¦s¡ª, els consistoris republicans van aplicar pol¨ªtiques de sargidora: poc medi¨¤tiques, per¨° ben efectives en camps tan diversos, i per desgr¨¤cia tan actuals, com la manca de places escolars, les dificultats per accedir a l¡¯habitatge (la Casa Bloc!), els costos financers de l¡¯administraci¨®, l¡¯encariment dels consums i els serveis, l¡¯acc¨¦s i la modernitzaci¨® dels aspectes sanitaris, etc. Els grans objectius sovint funcionen com a reclams aspiracionals i la seva consecuci¨® no ¨¦s immediata, sin¨® que necessita d¡¯una certa in¨¨rcia que la Rep¨²blica s¨ª que va ser capa? de crear... per¨° que majorit¨¤riament no veuria els seus fruits fins al seg¨¹ent par¨¨ntesi democr¨¤tic.

La Barcelona que mai va ser?

Alexandre Solano Bud¨¦?
Editorial Base & Ajuntament de Barcelona
424 p¨¤gines. 22,90 euros