Una ermita amb vespes que fan rum-rum

Els aplecs i les ermites expliquen mitja hist¨°ria del pa¨ªs. Als pobles es teixien relacions, transaccions i plans de futur en dates assenyalades. La perviv¨¨ncia d¡¯ermites, aplecs i altres activitats xiroies avui, malgrat l¡¯enrenou i el caos que ens habita, t¨¦ alguna cosa d¡¯anomalia del temps. Anomalia benefactora que no s¡¯ha d¡¯identificar ni amb el folklore ni amb el paternalisme, sin¨® que s¡¯ha de veure com un focus irradiador de contes lligats a un paisatge cultural. Ras i curt, hi ha ermites que d¡¯alguna manera ens narren una hist¨°ria. Aquesta comen?a aix¨ª: al terme de Bigues i Riells (Vall¨¨s Oriental), a la ratlla amb l¡¯Ametlla del Vall¨¨s, entre urbanitzacions que s¡¯entrecreuen, s¡¯obre una clivella amb vistes a la Vall Roja. ?s l¡¯ermita de Sant Bartomeu de Mont-Ras, que popularment es coneix com Sant Bartomeu de les Vespes. (Aqu¨ª ve quan l¡¯escriptor del relat fant¨¤stic comen?a a fer feina, perqu¨¨, lluny dels grans malastrucs que contraposen la literatura de la rea?litat amb la de la imaginaci¨®, les vespes volen soles i alt, sense privacions ni permisos.) Expliquen que el 1936 una bonior de vespes va desdir uns milicians de robar les campanes de l¡¯ermita per fondre-les per aprofitar-ne el plom. I d¡¯aqu¨ª el nom popular que n¡¯ha quedat.

Despr¨¦s va passar un poeta, Carles Sindreu, una d¡¯aquestes figures fulgurants, inductor d¡¯iniciatives d¡¯avantguarda durant els anys republicans, que hi va fer una cargolada m¨¦s: es va inventar un aplec de motos vespa a l¡¯esplanada de davant de l¡¯ermita. Dins de l¡¯ermita rom¨¤nica, restaurada de dalt a baix, es conserva un cartell de la primera edici¨®, el 1959. Els participants van sortir de la pla?a Barang¨¦ de Granollers ¡ªd¨¨cades despr¨¦s coneguda com la pla?a del Cony, per raons que ara ens farien perdre el fil de la hist¨°ria¡ª, se¡¯ls convidava a un ¡°ofici div¨ª assistit per la Banda de Trompetes del Regiment de Caballeria de Num¨¤ncia¡± i, despr¨¦s, a un esmorzar. Se¡¯ls prometia un retorn ¡°lliure¡±, adjectiu que enmig de la dictadura franquista per for?a havia de donar una mica d¡¯aire. M¨¦s endavant l¡¯indret es convertir¨¤ en aplec habitual de motards. I a l¡¯ermita i voltants s¡¯hi faran activitats de moltes menes, com sopars, balls, recitals de poesia o presentacions de llibres, a l¡¯aixopluc de l¡¯associaci¨® d¡¯amics de l¡¯ermita. Fa poc, aplegats al voltant d¡¯un llibre de poemes, els assistents descobrien amb certa meravella aquesta ermita mig amagada, o b¨¦ hi tornaven al cap d¡¯anys i se la miraven com una supervivent entre casalots d¡¯urbanitzacions replicades. No s¡¯hi sentia cap zumzeig ni cap rum-rum. Per¨° parant p¨¤mpols i mirada, se¡¯n podia resseguir algun rastre de la hist¨°ria. No calia anar gaire lluny. A una banda de l¡¯ermita hi ha enterrades les cendres de Filo de Paz, l¡¯entranyable companya de viatge de Carles Sindreu.